A tall d'invocació

Amb la mar com a pantalla misteriosa i com a confident discreta -capaç de suportar confessions de tota mena sense immutar-se- Joan Borja va fent anotacions sobre la (seua) vida en el dietari Café del temps (XIV Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta). Ho fa sobre la quotidianitat alteana, sobre la tasca docent a la universitat, sobre l’experiència familiar… Tot plegat forma una peça que té quelcom de simfonia. El leitmotiv, ja ho hem dit, és la mar davant de la qual fa les anotacions assegut a un café de l’Albir, en la bella badia d’Altea. 
   Aquest Café del temps s’amera de fragàncies diverses: reflexions d’abast múltiple, ara és la vida digital, ara la situació política, ara és una notícia d’actualitat, anècdotes i successos locals (on destaquen les morts i soterraments de persones estimades), recorreguts en bicicleta,  records infantils… Tot són moments salvats i reviscuts mitjançant l’escriptura.  (n’hi ha més)

La singularitat del llibre naix del fet que l’autor se centra a relatar-nos el món del seu entorn íntim i local. Un pedaç de món que converteix en universal, perquè allò universal, com bé deia Amos Oz, sempre és quelcom relacionant en llocs xicotets: un carrer, un barri, un pis… Per contra els llibres internacionals són els que se situen en hotels i aeroports internacionals, els que llegim en hotels i en aeroport internacionals i que, en acabant, deixem en els hotels i en els aeroports internacionals.
      L’autor hi deixa caure engrunes de reflexió, anècdotes divertides, fa de cronista, d’opinòleg… De tant en tant deixa caure algun raig líric. La percepció del pas del temps i els canvis socials i culturals potser formen el bocí més destacat d’anotacions. La mirada de l’autor està sempre acompanyada de benevolència i de tendresa.
      La prosa és d’una pulcritud admirable: marcada pel discerniment, la delicadesa i la precisió. I l’elegància. El buirac d’adjectius de l’autor és prodigiós. Les anotacions, a més, creen un ritme –sols amb algun descosit al final– amb la combinació de textos sobre un tema, seguits d’un contrapunt breu (que pot ser colofó, ampliació o un repunt d’èmfasi). 
      Fer una antologia de textos significatius és inviable, perquè n’hi haurien molts, massa! Com a cronista de la vida local són destacables les anotacions sobre la mort i el soterrament de Rosa la Boua, “Dia assenyalat” o de Pere Bolsa, “Anys borbollejants…”; en l’àmbit de reflexions sobre els sentiments, “El sol nostre de cada dia” o “Amor”; sobre l’escriptura, “Café de diumenge”; en el camp d’experiències personals, “Temptativa d’infart”, amb un rostoll fatalista, és un relat àgil i divertit… Tot plegat: una gojada de llibre. Llegiu-lo. S’ho val.