A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
La vida és plena de misteris, d’encontres i des-encontres, de trobaments i retrobaments. Un amic d’Uruguai em regala Espejos, el darrer llibre d’E.Galeano. Em va arribar a les mans tot just quan em disposava a anar a la llibreria a buscar-lo. Com qualificar això? simple xamba? encontre fortuït? Vaig començar La totalitat impossible amb una relat de Galeano i algunes de les seues idees em semblen –m’han semblat sempre– lluminoses.
Galeano és un escriptor inclassificable: intel·lectual, apòstol, poeta, assagista, contista… Escriu uns llibres sense motle. El motle el fa ell. Ixen així textos inspiradors, amarats de rebel·lió, sempre amb una mena de poesia que creua fronteres de temps, d’espai, de cultures… Hi participen la passió i la raó, la força vital i la bellesa, la paraula oral i literària. L’escriptor uruguià sap abolir tota mena de frontera: nord/ sud, primitivisme/ civilització, alta/baixa literatura, masculí/femení, món industrial/món primari…Com ho fa? doncs liquant: poesia, pensament, dades, idees, sentiments… (n’hi ha més)
Caminos de alta fiesta
¿Adán y Eva eran negros?
En África empezó el viaje humano en el mundo. Desde allí emprendieron nuestros abuelos la conquista del planeta. Los diversos caminos fundaron los diversos destinos, y el sol se ocupó del reparto de los colores.
Ahora las mujeres y los hombres, arcoiris de la tierra, tenemos más colores que el arcoiris del cielo; pero somos todos africanos emigrados. Hasta los blancos blanquísimos vienen del África.
Quizás nos negamos a recordar nuestro origen común porque el racismo produce amnesia, o porque nos resulta imposible creer que en aquellos tiempos remotos el mundo entero era nuestro reino, immenso mapa sin fronteras, y nuestras piernas eran el único pasaporte exigido.
Respon a carme Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi també em fascinen els misteris d’encontres i des-encontres i retrobaments… L’atzar juga un paper principal a les nostres vides, oi?