A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
En el desert no hi ha embossos
He llegit un llibre preciós de Moussa Ag Assarid, un jove tuareg que ha canviat de vida anant-se’n a França. El títol és En el desierto no hay atascos. El llibre és un exercici de comparació continuat entre el món del desert (Sàhara) i el món de les ciutats d’Europa (de França). Hi ha moltes coses interessants: valors a defensar fora del consumisme exacerbat, de la vida competitiva, de la faena estressant, de les relacions humanes sexualitzades…
Pense que el desert és un dels paisatges més atractius que tenim els occidentals. Perquè és ben oposat al que ens envolta. És un espai buit, mentre que nosaltres vivim vorejats de coses, cases, edificis, fàbriques, cotxes… Tenim allò que s’anomena "horror vacui". Ara fa uns anys vaig llegir un llibre d’autoajuda que volia utilitzar el desert d’Austràlia i els sues aborígens per a mostrar el declivi occidental. El llibre era una americanada: superficial i simplot, però certament em va fer pensar en la quantitat de vegades que s’ha utilitzat el desert com un espai simbòlic: des de les pel·lícules de l’oest a la nostra Bíblia, tot passant pel París-Dakar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, Enric,
primer que res: enhorabona per haver-te decidit a obrir aquest magnífic blog, ja veuràs com resulta molt gratificant;
gràcies a la nostra poeta Maria Josep Escrivà, vaig adquirir el poemari-assaig de Salvador Jàfer, El Desert, Carcaixent: Edicions 96; em va semblar meravellós tot el que pot arribar a suggerir-li un paisatge tan net, sobretot en el terreny simbòlic i metafísic;
a El Cel Protector de Paul Bowles, el desert del Sahara també reserva una presència inquietant, vista en aquest cas com l’escenari global per a l’èpica viatgera i quotidiana de tres personatges nord-americans que es confronten radicalment amb la carència del comfort de la civilització,
valguen aquestes anotacions per a donar-te la benvinguda a ca’n vilaweb com a "traficant" de textos propis i lectures aclaridores,
salut i endavant,
JCOB
I no et oblides de "El paciente ingles". Salutacións