El vaixell va salvar de l’afusellament i de la mort, i del càstig i de la humiliació, a uns quants milers de persones. Alguns, com Eliseo Gómez Serrano, director de l’Escola Normal, tot i estar en la llista, va decidir, en l’últim moment, no anar-se’n. A les poques setmanes el varen afusellar. Entre els passatgers hi havia el callosí Joan Gonsalbes Roig militant anarquista que en va donar testimoni en un llibre editat per Vicent Beltran i Joan Lluís Flores Memòria de Callosa d’en Sarrià a través d’un exiliat.
“L’operació Stanbrook” pretenia recordar la petjada de l’exili al nord d’Àfrica. I treballar per mantenir viu el record de tots aquells que varen ser perseguits i assassinats en la defensa de nobles ideals. Gràcies a ells hui tenim el grau de llibertat que tenim. Per això, vàrem recòrrer les presons i visitàrem els camps de concentració on varen ser internats. També varen anar a visitar un cementiri i al barri on molts d’ells s’intal·laren.
Els passatgers de l’Stranbrook, en arribar a Orà, varen estar vint-i-nou dies sense poder baixar del vaixell i després la majoria foren reclosos en camps de concentració. Alguns varen poder incorporar-se, juntament amb combatents francesos, en la lluita antifeixista. Hi formaren la divisió Leclerc que entraria, el 1945, a París. La novel·la gràfica de Paco Roca Los surcos del azar tracta la peripècia d’alguns participants.