A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

Ara fa dos anys del viatge a Orà per evocar el trajecte de l’Stanbrook

Stanbruc

Ara fa dos anys que emprenguérem un centenrar de persones un viatge a Orà per recordar el de darrer vaixell de la República que abandonà l’estat espanyol.

 Setanta-cinc anys després que l’Stanbrook salpara del port d’Alacant amb tres mil republicans cap a Orà, es va voler recordar el viatge i homenatjar els seus passatgers. L’eixida del vaixell va ser exactament el 28 de març de 1939. I el 28 de març de 2014 s’havia planificat el viatge, però es va fer dos mesos després.
El viatge va permetre fugir de la repressió franquista els 3000 republicans que varen poder accedir-hi. Molt poques hores després entraven les tropes feixistes italianes i ocupaven la ciutat. Al port, varen quedar unes dotze mil persones que serien portades a camps de concentració (els Ametlers, la plaça de Bous…). Una cinquantena de persones s’hi varen suïcidar. 

           El vaixell va salvar de l’afusellament i de la mort, i del càstig i de la humiliació, a uns quants milers de persones. Alguns, com Eliseo Gómez Serrano, director de l’Escola Normal, tot i estar en la llista, va decidir, en l’últim moment, no anar-se’n. A les poques setmanes el varen afusellar. Entre els passatgers hi havia el callosí Joan Gonsalbes Roig militant anarquista que en va donar testimoni en un llibre editat per Vicent Beltran i Joan Lluís Flores Memòria de Callosa d’en Sarrià a través d’un exiliat.

“L’operació Stanbrook”  pretenia  recordar la petjada de l’exili al nord d’Àfrica.  I treballar per mantenir viu el record de tots aquells que varen ser perseguits i assassinats en la defensa de nobles ideals. Gràcies a ells hui tenim el grau de llibertat que tenim. Per això, vàrem recòrrer les presons i visitàrem els camps de concentració on varen ser internats. També varen anar a visitar un cementiri i al barri on molts d’ells s’intal·laren.

Els  passatgers de l’Stranbrook, en arribar a Orà, varen estar vint-i-nou dies sense poder baixar del vaixell i després la majoria foren reclosos en camps de concentració. Alguns varen poder incorporar-se, juntament amb combatents francesos, en la lluita antifeixista. Hi formaren la divisió Leclerc que entraria, el 1945, a París. La novel·la gràfica de Paco Roca Los surcos del azar tracta la peripècia d’alguns participants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.