Jaume I

  Ahir va fer huit segles que va nàixer Jaume I. Ho celebre amb un poema de Vicent Andrés Estellés

Un desig. El desig d’escriure llargues cartes,
cartes amorosíssimes sense saber què dir
ni a quin nom adreçar-les. Un desig, el desig
d’inventar-me una pàtria, un lloc al mig del qual
hi ha la carta que ningú pot escriure
si no sóc jo. Voldria tenir unes tisores
grans, i acuradament retallar una pàtria
ideal, un paper. Pense en açò que he escrit
i pense en l’artifici innocent de la pàtria:
he aprés certes coses, m’han passat certes coses,
vinc de certs llocs. Jo sé que un pot fer-se una pàtria
tallant i retallant, amb unes grans tisores,
un paper qualsevol, i aqueixa és la seua,
i un, delicadament, la creua amb una agulla
.
           Llibre d’exilis
a Les pedres de l’àmfora, Obra Completa-2 (1974)  

Afegeix un comentari