A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

7 d'octubre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

La literatura catalana al Babelia

Arran de la fira de Frankfurt, el suplement Babelia d’El país està dedicat íntegrament a la literatura catalana. A partir de l’opinió de cent trenta-quatre escriptors, crítics, editors (només cinc valencians) s’ha elaborat una llista de les quinze millors obres. I de les cinquanta més votades. S’hi proposa, poc dalt o baix, el cànon literari català.

     S’ha comptat amb l’ajuda de Harold Bloom, fins i tot. El crític nord-americà parlant de Ferrater i de Rodoreda. Impagable! També, pose’m-ho en lletra minúscula: s’ha l’intentat derivar la qüestió cap a l’exclusió dels autors que escriuen en castellà, encara que no ha estat un assaig reeixit.

    Del conjunt d’obres  més votades és evident que jo en llevaria algunes i en posaria d’altres. Des d’Alacant, amb el meu català, la llengua de Carner no em diu gran cosa. Tampoc puc compartir el grau de passió que desperten alguns autors, com és ara el cas de Baltasar Porcel. Celebre, en canvi, que no estiga Terenci Moix, a qui mai no he sabut veure com un novel·lista interessant.

 En la llista (dels 15 o dels 50) hi ha algunes absències significatives: Puig i Ferreter: Camins de França, Marià Manent: El vel de maia, Vicent Andrés Estellés (no sabria quin poemari triar perquè hi ha més d’un), Palau i Fabre: Poemes de l’Alquimista, Miquel Martí i Pol: Després de tot.  I altres, més discutibles, com ara Ferran de Pol:  La ciutat i el tròpic o Josep Lozano: Crim de Germania.

És clar que l’ortodòxia, perquè l’elaboració de cànon s’ha fet amb prou ortodòxia, no deixa de costa els poetes: Riba, Ferrater, Foix, Espriu i Verdaguer, a banda d’Ausiàs, que es troben entre els 15. Salvador Espriu té cinc obres, entre les cinquanta, mentre que Martí i Pol cap. Ferrater segueix despertant un gran culte. Crec que la figura de Ferrater va fascinar l’intel·lectualitat catalana, sens dubte, i té una biografia molt novel·lesca. Amb un final molt literari, com és el suïcidi.  [Estic llegint El poeta sense qualitats de Jordi Julià, un conseqüència d’aquesta aurèola]. Però la seua poesia resulta desproporcionada amb els elogis que hi circulen. La comparació amb Gil de Biedma és com un tòpic. A més de tenir d’alguns temes compartits, a mi m’agradaria que algú m’explicàs què tenen a veure el sensitiu i melòdic Gil, amb el cerebral i calculador Ferrater?  No vaig al tot o al res: crec que l’obra de Ferrater és interessant, però no se n’ha fet un gra massa?  

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!