A tall d'invocació

La pel·lícula de Jean Becker és una adaptació cinematogràfica de la novel·la de Henri Cueco. Una comèdia, d’accent bucòlic i, al final, amb un punt dramàtic. La trama és molt simple: un pintor d’una cinquantena d’anys, amb bastant reconeixement, abandona París i s’instal·la en la casa familiar, en una zona rural. Per tal d’atendre el jardí contracta els serveis d’un home que després resulta ser un antic company de col·legi. La relació entre els dos és el tema de la pel·lícula. Es tracta de l’encontre –sovint, la comparació– entre dos mons molt diferents. O aparentment molt diferents.

El món del jardiner és senzill, està marcat per la bondat i assoleix la plenitud a través del contacte amb les plantes de l’horta. El món del pintor és intel·lectual, imbuït per l’aspiració creativa i anímicament, i sexualment, inquiet. La quietud del primer, en aquest terreny, contrasta amb el desassossec del segon. Allò interessant de la pel·lícula és el conjunt de subtils pensaments que hi van desfilant: des de la percepció/representació de la realitat, passant per la necessitat de redefinir el sentit de la vida, la relació amb l’entorn, les relacions humanes, les familiars…

  A través del jardiner, el pintor entra en contacte amb una cosa important, essencial. Es tracta d’un posicionament humà que desmunta per la seua senzillesa i la seua profunditat alhora. El jardiner viu submergit en un flux vital capaç de transcendir-lo. El pintor fa seu aquest llegat i intentarà plasmar-lo a través de la pintura.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!