A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

30 de setembre de 2007
Sense categoria
1 comentari

La primera tardor

Enguany, amb Sant Miquel ens arriba més que un estiuet, un avanç de la tardor. Açò és: frescoreta, humitat, un oratge de cims amb boira i unes olors de tardor. Olor a poma, a raïm, a codonys… Encara hi ha figues, però no sabria fer realisme botànic amb les figues, amb la dolça embriaguesa de les figues.

        De passeig per la muntanya que veieu en la foto un sentiment de quietud i de pau delicada. Bategar majestuós de les muntanyes… Al terra, una promiscuïtat de fulles, com si hagueren eixit d’un quadre de Monet. Les penyes dialogant amb silenci…  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!