A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

23 de novembre de 2020
0 comentaris

Intensitat, provisionalitat, nomadisme: a propòsit de “Boulder” d’Eva Baltasar

Després de Permagel, Eva Baltasar ha publicat Boulder una novel·la curta, sintètica i rotunda. Prou semblant, en algunes coses a la primera: en estil, retrat de la protagonista que encarna el desig de viure fora de la vida en parella i de mantenir múltiples relacions sexuals (amb dones).

Els espais on transcorre la novel·la són força significatius: primer a l’illa de Chiloé, als mars del Pacífic austral, prop de la ciutat de Puerto Montt, al sud de Xile. Allí Boulder, el nom que li dona la seua amant, s’enamora de Samsa, una islandesa que farà que s’instal·len a Reykjavík, on es desplega  la major part de l’obra.

Ambdós són espais significatius: enormes, intensos, amb una natura salvatge. D’Islàndia i dels seus pobladors fa comentaris com aquest:

No m’agraden, els islandesos. Se senten una tribu. Els envejo la fortalesa, el cos asimptomàtic, la claredat feridora dels ulls. Neixen amb trossos de la seva gran illa dins, s’hi embasten mentre creixen i quan són adults emanen una força quasi tel·lúrica que sembla que els honri, i que els uneix.

Més avant diu a propòsit de l’illa:

Per una geòloga Islàndia és el paradís i la Samsa el coneix i me’l mostra com si l’hagués concebut (…) Les carreteres planes i buides, el paisatge entapissat sempre de verd, sempre de liquen, sempre de blau. L’aigua recorre el territori amb una vigor fetal, es recull per prendre força, dispara, crida, cau. La terra l’exhibeix.

Quan la Samsa decideix ser mare i es fa una inseminació artificial, les coses en la parella comencen a canviar. El naixement de la xiqueta, la Tinna, desestabilitza la relació. “Tenir un fill es contractar una assegurança de patiment. Vitalícia” —diu en un moment donat. La Boulder manté una aventura amb una altra dona i, posteriorment, canvia de treball i abandona la parella tot i que amb un compromís de veure’s amb la Samsa i amb la Tinna.  De fet, el perfil de la protagonista que és cuinera d’ofici, és d’una nòmada i desarrelada. Ben significativament, quan s’instal·la a Islàndia, adquireix un foodtruck, i després continuarà amb una faena en un vaixell per a visites turístiques.

 

 

De la protagonista-narradora no en sabem el nom real. Només el sobrenom, Boulder, una designació de la mateixa Samsa, que la compara amb les roques solitàries del sud de la Patagònia. El nom és tota una metàfora de la seua personalitat, com passava en la novel·la anterior. Boulder és descreguda, nihilista, amb colps de desig sexual irrefrenables, on el desarrelament i/o l’impuls de fugida semblen acompanyar-la en tot moment. “No crec en aquesta illa, ni en la felicitat, ni en la parella, ni en els fills, ni en Déu” —s’espolsa com a declaració de principis.

Malgrat emprar una primera persona, la narració és, en tot moment, vigorosa perquè aconsegueix contar amb un to d’immediatesa i de transparència el que ocorre, dins i fora, de la ment de Boulder. La novel·la és una obra tan sintètica com densa, plena de metàfores geològiques i biològiques, directes, expressives i rotundes. Una rotunditat que marca el territori: estem davant d’un personatge —sens dubte ben representatiu— que emana del nostre present marcat per l’individualisme, el desig de novetat, l’hedonisme, la inestabilitat afectiva i les relacions fugaces. “Tres mesos són suficients per esgotar l’interés d’un cos” —afirma significativament la protagonista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!