A tall d'invocació

Amb il·lustracions d’Andrea Lucio i guió de Jordi de Miguel Capell l’editorial Rosa dels Vents ha publicat una adaptació de l’obra de George Orwell, Homenatge a Catalunya. L’experiència de l’anglés, que va participar com a voluntari en la guerra el 1937, va ser bàsica per captar i denunciar el totalitarisme que s’albirava en el bàndol comunista.  En tornar del front es va trobar una Barcelona, on seguint les ordes d’Stalin, els trotsquistes i els anarquistes eren empresonats i/o assassinats. Vuitanta anys després de la primera edició, aquesta obra ens mostra el rigor fresc i la sinceritat —Orwell escrivia amb el cor amb la mà— de l’autor. I també, per descomptat, la força visionària que entreveia uns fets tètrics: tortures, gulags, exterminis de dissidents…

Aquest Homenatge a Catalunya, en versió gràfica, fa un selecció significativa d’allò més important de l’obra de l’autor anglés, però, a més, incorpora les paraules del seu fill Richard Blair —George Orwell era un pseudònim— que subratllen el llegat vigent de l’obra del seu pare. Sense l’experiència de la Guerra Civil, no hagués escrit La rebel·lió en la granja ni la duríssima 1984.

El relat d’Orwell en aquesta novel·la gràfica va intercalat amb comentaris de Miquel Berga, professor d’anglés de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en l’autor. Per a Berga, tot i ser una obra amb voluntat de testimoni no deixa d’incorporar mecanisme narratius propis de la literatura. Molt especialment, defensa el professor, fa servir els ingredients del relat iniciàtic. Així, des de la innocència de l’arribada i les primeres impressions, el protagonista tindrà una experiència —molt dura, és clar!— que el farà madurar. Sadollat d’amargura, Orwell escriurà amb una voluntat de denúncia preventiva que no va ser de bades. El transcurs del segle XX confirmaria el seu auguri tràgic.

Recordar a Orwell és sempre pertinent —i potser més en els nostres dies; fer-ho de manera creativa, a més a més, és estimulant i reconforta. Ens refresca una connexió profunda amb les veritats que hi ha al fons de l’ànima humana. En concret, el fons que gravita cap al totalitarisme. En un petit assaig que li vaig dedicar a El desert i altres palpitacions del nou segle, dic que Orwell  “és un dels màxims coneixedors dels mecanismes del poder”. La descripció que en fa dels usos del llenguatge a 1984, la coneguda “novaparla”, ho acredita amb escreix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!