“Els nous bàrbars” de Rossend Domènech

Acaba de publicar-se Els nous bàrbars ,un assaig  Rossend Domènech en l’editorial Gregal. Periodista, resident a Itàlia, amb una llarga trajectòria —ha estat des de corresponsal de guerra a autor d’escrits sobre viatges, alimentació o sobre el finançament vaticà— Domènech és, sobretot, l’autor de l’estimable Roma, passejar i civilitzar-se, del 2000, escrit amb la col·laboració de Xavier Febrés.  El llibre és una reflexió palpitant sobre el temps que vivim i els canvis han començat — i continuaran–afectant la nostra vida. La lectura és un exercici estimulant i recomanble. He escrit un dels tres textos de presentació amb el títol “Interrogar el present”. En reproduesc tres paràgafs:

El bàrbar que salvà la Sixtina és una incursió que interroga —i ens interroga— (sobre) el nostre present i posa damunt la taula tots aquells signes que auguren una etapa radicalment nova. Vivim moments de canvis profunds. No som sols davant d’unes mutacions epidèrmiques, sinó davant de quelcom més intens i inabastable. Canvi d’etapa històrica? Com aquell 1492 en què els turcs conqueriren Constantinoble? Com el que en 1789 guillotinà els reis de França? L’autor ho pressenteix així. I és clar, parlem de l’Europa on arribem refugiats econòmics o polítics d’Àfrica, d’Àsia o d’Amèrica, de geopolítica, de deslocalització, de l’increment de desigualtats en el Planeta, de la destrucció produïda pel turisme massiu, del risc de malalties agroalimentàries…però no sols d’això.

         La magnitud del canvi abraça un espectre molt ampli al redós de l’esfera més quotidiana: des de la robòtica —quants llocs de treball eliminarà?— o la intel·ligència artificial i les seues múltiples aplicacions, la connexió internàutica, les ulleres de la realitat augmentada, els cookies i els xips, en tot allò que pot suposar un control (quasi sempre opressiu)  dels individus, i un llarg etcètera.  Hem de preguntar-nos sobre quines formes prendrà la vida quotidiana, les relacions personals i sentimentals, les formes d’estimar, l’escola i l’ensenyament; com serà pensar, cultivar-se, crear… I encara: com serà la política i la participació social, la relació amb l’administració…

Cadascuna de les formes comunicatives anteriors al World Wide Web ha portat el cervell a una adaptació que transformà la manera d’expressar-se i de raonar. El nou horitzó no deixarà de produir un efecte semblant. Amb l’afegit de la rapidesa, perquè ara tot va molt ràpid. I com escriu Milan Kundera a La lentitud, “quan les coses passen de pressa, ningú no pot estar segur de res, de res de res, ni d’un mateix”.  Allò que subjau a Els nous bàrbars és si l’ús dels nous instruments i mitjans produiran un canvi pregon de vida. Als anys seixantes, el professor Marshall MacLuhan proclamà un enunciat que ha esdevingut un tòpic molt repetit: “El mitjà és el missatge”. La frase que no s’ha d’interpretar de manera literal diagrama una gran veritat. Per això és lícit que ens demanem: les noves formes de relacionar-nos, de comunicar-nos, d’accedir a la informació suposaran unes noves maneres de pensar?, de sentir?, de comprendre?, de ser-en-el-món? Deixe’m’ho ara així: en interrogant. Rosend Domènech simplement ho descriu i si bé pronosticar-ho no equival a postular-ho, l’estat de la qüestió que fa apunta un caire inquietant.

…………………………………………………………………………………………………………………

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *