A tall d'invocació

Un llibre-conversa amb Joan-Carles Mèlich, Contra els absoluts. Converses amb Ignasi Moreta, repassa el pensament del filòsof i escriptor, nascut a Barcelona el 1961. El volum ha estat publicat per l’editorial Fragmenta, dirigida per Ignasi Moreta, una de les plataformes més innovadores i atractives en temes d’espiritualitat. Al llibre assistim, de manera desimbolta i senzilla, a un repàs de la vida —especialment de la vida intel·lectual— de Joan-Carles Mèlich. Sense artificis i amb un to de confessió directa i planera, la conversa repassa la biografia vital i l’acadèmica de l’autor, i el seu lligam. Perquè en paraules molt adients del seu entrevistador i prologuista, l’autor “no ha escindit l’arbre de la ciència de l’arbre de la vida”.

Com els pegats que posàvem a les rodes de la bicicleta, “la vida està feta (…) de pedaços que en qualsevol moment es poden estripar”, diu Mèlich. Una bona imatge per resumir la trajectòria vital, el punt de partida de la qual és la consciència de la “finitud de la vida” i “l’adverbialitat” (ço és la circumstancialitat) de l’individu. L’autor es decanta per l’espiritualitat i no la religió; per la concreció abans que la metafísica; el fragment i no els grans relats i per l’ètica abans que la moral —a parer de l’autor, la paràbola d”El bon samarità” és el millor relat d’ètica que s’ha escrit mai. El títol del llibre: “contra els absoluts”, n’és una bona síntesi. Sens dubte, li hagés agradat a pensadors com ara Gianni Vattimo, perquè recorda alguns dels postulats del seu “pensament feble”. El conjunt de posicions de Mèlich naixen de l’experiència personal, de la vida quotidiana, del diàleg amb el cos…En un moment concret diu: “Per mi, escriure a mà és una experiència de pensament. Penso escrivint a mà. A l’ordinador és una altra cosa, no té res a veure”.

La vida ordinària ens porta a la constatació de la vulnerabilitat i ens reclama atenció a les petites coses, a les segones frases, a les circumstàncies (adverbis)… A fi de comptes, parar esment en la vida en minúscules ens desvetlla, per exemple, servituds rutinàries: “Des que entres en la lògica dels telèfons mòbils, ja et veus obligat a utilitzar-lo d’una determinada manera: des de la lògica de la immediatesa, de la velocitat, la lògica d’estar constantment pendent i atent” i rebla el clau: “així ens colonitza”.

El gran nèctar del pensament de Mèlich és la literatura: Kafka abans que  Descartes, Rilke, Dostoievski o Joyce abans que Kant. La lectura com a pregària, un dels seus llibres més significatius, n’és un bon exemple. Tot açò està en consonància amb prioritzar l’experiència per sobre el pensament abstracte, el caire empíric sobre qualsevol corrent teòric perquè del que es tracta és de defugir els grans enunciats. En la vida, més que principis a creure, ha d’haver-hi una disposició a provar, a assajar…

Contra molts profetes de la new age i vedettes mediàtiques, Mèlich ens recorda que la lucidesa és equiparable a la intempèrie i que la saviesa autèntica ens aboca a la inseguretat. Per això ens encoratja a anar per la vida sense absoluts. No és gens fàcil però és la manera més autèntica de ser-al-món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!