En la mort de Lluís Alpera, recordem els seus versos “amerats de passió”

 

Com la flama em penedesc, morint-me

dins l’espès fum de la nostàlgia.

Sense closques i escuts, per damunt

del rovell marró dels anys, cap a la llum

de les illes ignotes que desvetllen sortilegis,

cobriu-me, com Neruda, amb llençols de blau,

núvols blancs i pedra, poemes amerats de passió,

i així podré contar-vos les vides de ma vida.

(Amor de mar endins, 1996)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *