Com la flama em penedesc, morint-me
dins l’espès fum de la nostàlgia.
Sense closques i escuts, per damunt
del rovell marró dels anys, cap a la llum
de les illes ignotes que desvetllen sortilegis,
cobriu-me, com Neruda, amb llençols de blau,
núvols blancs i pedra, poemes amerats de passió,
i així podré contar-vos les vides de ma vida.
(Amor de mar endins, 1996)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!