Santiago Rusiñol: l’amor de l’home per la bellesa i el desig d’expressar-la

De la mà de Raül Garrigasait ens arriba una doble reivindicació de Santiago Rusiñol. Per un costat, la reedició del llibre Oracions (1897) amb una triple autoria: textos de prosa poètica de Rusiñol, dibuixos de Miquel Utrillo i composicions musicals d’Enric Morera. Com a projecte innovador per a la seua època, no hi ha dubte de la seua vàlua. El títol d’Oracions es correspon amb l’autèntica voluntat de l’autor, en consonància amb un esperit del moment, per situar l’art en la categoria de la religió. Certament el llibre sembla una celebració de la natura, un panteisme com el que respiraren els pintor impressionistes francesos i poetes com Baudelaire. Oracions repassa els diversos moments del dia començant per l’albada i acabant en la nit (la lluna, les estrelles, la mort i els xiprers). Entremig s’hi fa al·lusió als components còsmics: el vent, la pluja, la boira, i també les flors, la bellesa… Encara hi queda espai per al repussall romàntic de les ruïnes i dels jardins abandonats i una exaltació de les grans obres de la humanitat: les Piràmides d’Egipte, el Partenó d’Atenes  i l’Alhambra. En llegir aquestes proses hi ha alguna cosa d’excés sensitiu que fa nosa. Massa pastisseria verbal i paroxisme sensitiu: sobren superlatius. Però l’aventura és força innovadora i atrevida com per celebrar-la i posar-la de nou en circulació.

Un any abans de publicar Oracions, el 1896, Rusiñol havia pintat els plafons murals per a Cau Ferrat, “La música”, “La pintura”, “La poesia” en plena consonància amb aquesta que exalten l’art enfront d’un món materialista i filibuster. L’auca del senyor Esteve, del 1907, és l’obra més arrodonida en aquesta línia de lluita per l’art. Amb humor —un tret substancial de l’escriptor— s’encara amb la mentalitat del botiguer català i ridiculitza l’estretor mental de qui no veu altra cosa que els diners; com diu la dita “no hi ha diner més ben guanyat que l’ estalviat”.

                                           

Amb El fugitiu que no se’n va, Raül Garrigasait fa un repàs rigorós i suggeridor per la vida i l’obra de Rusiñol. Hi parla tant de la literatura com de la pintura. El títol de l’obra (aquest fugitiu que no se’n va) és una bona síntesi del vaivé entre la revolta i la convenció, la innovació i el gust pompier que caracteritza Rusiñol. L’actitud de l’autor de L’alegria que passa s’acosta als corrents europeus més innovadors però, a rengló seguit, fa retirades i torna al seu lloc originari. Per això, deixa un regust no del tot potent, vist des d’ara. No obstant això, hi ha un pintor excel·lent, en la seua primera etapa, un escriptor imaginatiu i enginyós i una obra deliciosa a rellegir i a reivindicar.

Raül Garrigasait el compara amb el music Eric Satie a qui va conèixer i pintar a París. Una ciutat  impressionista, plàsticament, i amb un revoltí de creadors en tots els camps: literatura, música, pintura, escultura…No era encara la ciutat que alimentaria les avantguardes de les dècades posteriors, però faltava ben poc. Rusiñol és autor d’obres significatives i, això vol dir, vigents: El heroe, La niña gorda o El Català de la Manxa…Repassar Rusiñol és visitar, en certa mida, la rauxa o la bogeria catalana representada per un coetani com Gaudí, o un escriptor com Diego Ruíz i més avant  per Palau i Fabre… (En l’etapa medieval per Ramon Llull). Rusiñol va ser impulsor d’iniciatives com ara les famoses festes modernistes de Sitges. Una passada! En una d’elles reivindicà la pintura d’El Greco, un pintor visionari en un univers excessivament monolític i retrògrad com era el castellà que, per això, el va tenir completament oblidat.

El modernisme de les nostres latituds es feia ressò de l’individu que lluitava contra l’homogenització industrial. Va ser una revolta contra la vulgaritat i l’apogeu dels valors materials, tot  proclamant l’amor innat de l’home per la bellesa i el desig d’expressar-la.

Fotografia de l’autor “La Vanguardia”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *