Fa uns dies vaig poder parlar amb una noia colombiana, activista pels drets humans que no pot tornar al seu país perquè està amenaçada de mort. I em comentava que l’estratègia de criminilatzació cap al poble basc, en que s’ha optat per atacar l’anomenat “entorn” de forma cada cop més furiosa, s’està aplicant al seu país. Allà l’entorn (entre d’altres) són les persones i organitzacions que denuncien els atacs del govern i els paramilitars, als que s’acusa d’estar vinculats amb la guerrilla o el narcotràfic.
Però quan deia que l’estat colombià segueix la mateixa estratègia que l’espanyol al País Basc, no es refereix a una inspiració si no al fet que els espanyols entrenen directament als colombians. Estem parlant doncs, de que l’estat espanyol està donant entrenament a un dels estats que més viola els drets humans.
En la notícia anterior parlo d’un exemple en que s’utilitzen suposades vinculacions de maputxes amb ETA per tal de criminalitzar-los. La doctrina de l’estat espanyol, comparable a la Caça de bruixes anticomunista dels Estats Unitats, està creant escola. I cal estar alerta, perquè no dubta a negar els drets polítics i humans més fonamentals (com el dret de reunió, d’associació, de llibertat d’expressió, de manifestació…) i a utilitzar la repressió, la tortura, la presó o l’assassinat per tal d’atemorir la població. Ja no parlem d’atemorir una organització política o armada determinada, si no tot allò que es considera el seu entorn. I si tibes gaire del fil, l’entorn acabem sent tots els que tenim un pensament crític diferent al seu pensament únic que els permet controlar el món i anar fent calers a base de crear misèria. Ja queden una mica lluny casos com els de Lasa i Zabala (tot i que les imatges de la policia pegant als familiars i robant-los els cossos les tinc ben gravades a la retina i al cervell), però ara mateix tot Euskal Herria té una pregunta a les parets: Non da Jon? Van dir a la familia de Jon que no podia fer una roda de premsa preguntant a on era el seu fill perquè era apologia del terrorisme.
Per cert, el dissabte 29, cal anar a veure l’actuació d’en Cesk Freixes, que els feixistes de Ciutadans i el PP han volgut censurar aplicant aquesta doctrina de la que parlem i que tenen tan interioritzada quan deien que portarien el cas als jutjats si no s’impedia actuar al Cesk. Ells han après que nosaltres, ja sempre som culpables només per ser nosaltres, no cal cometre cap delicte, i a més, les lleis ja són prou bèsties com per buscar primer els culpables i després ja mirarem els delictes que els encolomem (recordeu allò de “buscaremos alguna excusa para que De Juana no pueda salir de la cárcel?”).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Prou de demagògia i de paraules sense sentit!
Reflexions precises i necessàries.