Els criminals que no han comés cap crim

George Orwell és un dels escriptors del segle XX que millor ha descrit els mecanismes d’opressió política. Va estar a Catalunya, durant la Guerra Civil, i va militar a les files del POUM. S’hi havia allistat per combatre el feixisme. Al seu estimable Homenatge a Catalunya va escriure sobre un comissari polític:

  Llavors vaig conèixer per primera vegada una persona que tenia com a ofici mentir; fins aleshores, que es dediquessin a una cosa així només havia vist els periodistes.

Què diria hui del que ocorre a Catalunya i a Espanya?  A través de l’experiència de guerra, on una bala del bàndol nacional li va foradar el coll, va descobrir els mètodes totalitaris que prendrien força en el futur de la Unió Soviètica dirigida pel camarada Stalin. Llegint-lo bé, Orwell ha deixat les pàgines més lúcides sobre el despotisme, sobre els seus mecanismes de penetració en la ment de la gent, sobre les formes de repressió, que van des de la tortura més brutal i l’eliminació—que se’n diu vaporització,a la novel·la 1984. En aquesta ficció, la inducció d’unes conductes i la condemna d’altres es duu a terme a través dels mots B de la novaparla, com: benpensar, crimpensar, vellpensar, crimsexuar, bonsex, vidapròpia…. El termes compostos de dues paraules es generen amb objectius polítics i busquen “imposar sobre la persona que les usés l’actitud mental més desitjable”. Això, en alguns casos, suposa la defensa d’un comportament i en d’altres la prohibició, la condemna o la demonització. (Ara podeu mirar Telecinco, La Primera, sentir la SER, llegir El Mundo, El País…Hi ha cap semblança?)

A hores d’ara, Orwell és un del màxims coneixedors dels mecanismes del poder autocràtic. Aquell que no està sotmés a cap llei, ni a ningú més que als seus interessos. El poder absolut, així,s’imposa tot fent sentir por, li cal veure els ciutadans tremolosos i dèbils. “El poder existeix —afirma l’escriptor a través del personatge O’Brien a 1984— infligint dolor i humiliació. El poder existeix esmicolant les ments humanes i posant els trossets junts una altra vegada perquè formin formes noves segons la nostra voluntat”.  (Potser ocorre també ara?)

Cal destacar, sens dubte, els punt de lucidesa d’Orwell sobre el procés de corrupció del poder, però vull acabar amb una frase de Vassili Grossman de la seua memorable Vida i destí : “El nacionalsocialisme havia creat un nou tipus de presoners polítics: el dels criminals que no havien comès cap crim”.  (Hi ha cap semblança amb l’actualitat?)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *