A tall d'invocació

   El 1977 va ser un any mogut: es promulgava la Llei de la Reforma Política que s’havia aprovat en referèndum el desembre de 1976, es legalitzava el Partit Comunista (9 d’abril) i es feien les primeres eleccions democràtiques (15 de juny). Al gener, hi va haver la Matança d’Atocha: l’assassinat de cinc advocats laboralistes per militants d’extrema dreta, a Madrid. Si desbrossem una mica l’època, tot hi estava marcat per la tensió política: entre l’amenaça del franquisme i la lluita de les forces democràtiques. Hom tenia una sensació auroral, però amb un punt de feblesa considerable: un nou món començava però el vell no volia anar-se’n. Costava!

Literàriament aquell any: Els Joglars estrenaren La torna i va ser detingut Albert Boadella, empresonat i després d’una fuga de pel·lícula, s’exilià a França. Ferran Cremades i Arlandis guanyava el Sant Jordi amb Colls de serps, un al·legat antimilitarista i Josep Piera el premi Andròmina dels Premis Octubre amb Rondalla del retorn. A Vic es publicava el primer número de Reduccions. Carme Riera volia seguir l’èxit aconseguit a el seu primer llibre de contes amb un altre recull que seguia les seues passes  Jo pos per testimoni les gavines.

Aquell any, a Alacant, apareixia l’antologia Migjorn (Poesia jove de les comarques del sud del País Valencià). L’artífex de la qual era Emili Rodríguez-Bernabeu, poeta i metge (cardiòleg) que havia publicat quatre poemaris ben singulars en el context literari de l’època. El fet de publicar-se aquesta antologia a l’Alacant és, sens dubte, tot un fet històric. El detonant l’havia provocat l’aparició de l’antologia Carn Fresca, el 1974, d’Amadeu Fabregat, a València. En aquesta —que causà un cert rebombori literari— no hi havia cap poeta de les comarques del sud valencià (i tampoc del nord).

Migjorn tenia una portada de Gantón Castelló, un pròleg d’Emili Rodríguez-Bernabeu i aplegava composicions d’onze poetes. Entre aquests hi havia Gaspar Jaén i Urbà, nascut el 1952,  i Manuel Rodríguez Castelló, que sols tenia deneu anys, com Adrià Carbonell o Carmel Navarro. Però l’obra havia tardat dos anys a publicar-se, amb la qual cosa els poetes en el moment de lliurar els textos tenien entre 15 i 30 anys. Prematurs i prometedors: testimonis d’esperança. Els textos mostren, fins i tot ara, el goig de les coses naturals. Naturals o virginals. O naturals i virginals.

Recorde l’acte de presentació i les paraules d’alguns dels poetes en la mítica aula de cultura de la CAM del carrer Doctor Gadea 1. La intervenció de Josep-Manuel Mateo Candela i els versos del meu company de curs i amic Adrià Carbonell que encapçalaven el volum:

Companys,/ estimeu-me i recordeu-me,/ mai no vull ser oblidat.

El desig de perdurar en el temps s’exposa d’una manera tan sincera i directa que impacta (la prova és que passat el temps, segesc recordant els versos). El poeta és un animal ferit de malenconia.

Josep-Manuel Mateo Candela va comparar la felicitat que sentia el dia de la presentació amb la del dia de la seua primera comunió. (Que t’ha paregut?) Pot haver-hi més candidesa? La seua concepció de la poesia em va semblar —i em sembla— preciosa:

No res/ple de desitjos/ m’has emmetzinat/ i em fas viure.

L’antòleg va encertar en la tria dels autors perquè han estat diversos noms que han seguit en la trinxera creativa, com ara els esmentats Gaspar Jaén, amb una obra sòlida i Manel Rodríguez-Castelló. L’alcoià any següent guanyava el premi Vicent Andrés Estellés amb un poemari deliciós La ciutat del tràngol, ço és la ciutat dels ponts, ço és Alcoi. El poemari té una citació inicial d’uns versos lluminosos de Kavafis. Després hi havia Joan Antoni Climent, dissortadament traspassat el 2005 i Andreu Morell, que també tingueren continuïtat creativa i Francesc Moisés que seguiria pel camí de la cançó.  De l’antologia, dos han estat alcaldes dels seus pobles: Francesc de Paula Seva i Lluís Garrigós i Oltra; un altre periodista de renom, Joan Vicent Hernández i un altre, historiador, Carmel Navarro.

Migjorn va ser un tota una fita. Tocaria una celebració!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!