XI
Retorns. Cíclicament passo la vida. Tipus melancòlic. Freud i la seva definició de la malenconia: enyor per allò que no existeix. Pavese: sempre esperava alguna altra cosa després de cardar. Així amb tot. Amant de les estones. Dedicacions incompletes. Depressiu. Oscar Wilde fent dir amb un tal Henry: m’agrada massa llegir com per a escriure. Una necessitat d’expresió. M’agradaria dir: visc i de tant en tant llegeixo. Allò que esdevé: llegeixo i de tant en tant visc. L’amor és extasis: una pel.lícula. Em miro al mirall. No em desagrado i tanmateix continuo cardant amb la tita en comptes d’amb el cor. Tres anys fent-ho a canvi de cèntims. Tortures indebides. Com suportar-ho? Cercant explicacions que donin compte de tanta incapacitat. Sense voler-ho ha sortit una definició de filosofia. La meva un plànyer infantil, excessivament emocional. Arkansas: se sent un clarinet. Ara es veu un món publicitari. Tot allò que hom sap és no res. Ni tan sols una idea pròpia. El cargol de mar enganxat a l’orella: se sent la remor de la sang. L’absència de color de l’aigua del mar. Una enorme boca negra. Imagina la nit sense lluna. Alguna cosa meva: si tot allò que sóc incapaç de fer no ho fes, possiblement no em llevaria del llit. Aixercar-se. La duresa de sobreviure. Un dia, una altre… El rellotge es va deturar fa anys. Llevar-se sense esperar la sorpresa. Morts que caminem. I és allà on anem. El rellotge es va deturar i fins l’últim dia repeteció de repeticions. Marius et Jeannette: Fem com si tot vingués de nou. Llàstima que només es pogui dir al cinema!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!