Pau Comes

Independència és llibertat

22 de gener de 2006
Sense categoria
9 comentaris

Mas ha mort la balena

No, no em refereixo al desgraciat cetaci del Tàmesi, és
clar. La reunió Zapatero-Mas d’ahir m’ha recordat, en canvi, aquell acudit de
dos amics que entren en un restaurant del port on s’anuncien "bistecs de
balena". Malauradament, el cuiner els diu que, per dos bistecs, no mata la
balena.

Mas podia decidir què feia amb la balena de l’Estatut:
Esquerra, malgrat la histèria socialista, va votar un reglament del Parlament
que permetia retirar un mal Estatut només amb majoria absoluta, cosa que donava
tot el marge negociador als convergents. I, no obstant, en Mas ha decidit matar
la balena per dos esquifits bistecs. Encara no se saben tots els detalls de
l’acord, però sí que se sap que tots els cavalls de batalla que van permetre la
foto Mas-Maragall del 30-S, tots aquells temes irrenunciables que ens van vendre
des de CiU, han desaparegut del text de l’acord de la sociovergència.

On és el concert econòmic que els convergents brandien amb
el fervor del convers, tot acusant els republicans de cedir davant dels
socialistes? De debò que no m’ho creia: en Mas ha acceptat la proposta Solbes
quasi literalment!

On és el terme nació a l’articulat? És que ni tan sols al
preàmbul es diu que "Catalunya és una nació", sinó que segons l’acord
Zapatero-Mas, hi figurarà només aquesta fantasmada de què "El Parlament de
Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania catalana, ha
definit de manera àmpliament majoritària Catalunya com una nació", i a
l’articulat hi figurarà "nacionalitat", com a l’any 79! Algú
s’imagina aquest redactat a la constitució espanyola?

Per si fos poc, en Duran deia per la ràdio que aquest
Estatut hauria de ser vàlid per tota una generació: és a dir, pels propers 20 o
30 anys.

A què es referia per un "mal Estatut" en Jordi
Pujol, quan deia que seria millor retirar el text abans que tenir un "mal
Estatut"? Si volia dir pitjor que el que tenim ara, que ho deixi córrer.

Però el que més m’inquieta de tot plegat, és saber a canvi
de què Mas ha fet totes aquestes concessions a Madrid. Que en Zapatero era un
mentider, ja ho teníem força clar. Que en Mas enganyi deliberadament tots els
catalans, inclosos els que el varen votar, suposo que deu ser a canvi d’alguna
cosa substanciosa per ell. Perquè està clar que, als catalans, no ens
beneficiarà gaire…

  1. Està clar que per dos bistecs no es mata la ballena.
    Potser és que la resta de la ballena l’han posat a foc lent i els la entregaran d’aquí dos anys en forma de presidència de la Generalitat.
    Un govern CiU+PSC pot ser bo o dolent, no ho diré fins que no l’hagi vist, però el que està clar és que les coses no es fan així.
    Per què van fer tanta comedia en la negociació al parlament? Van estar fins l’últim minut dient que si no es posava la fórmula de finançament tal i com ells volien, votaven que no. I ara accepten molt menys del que en Maragall els proposava…-

  2. Tanta negociació, tanta estratègia i tanta pressió per arribar a aquest més que escarransit Estatutet?? Deu n’hi doret, aviam si haurem de parlar novament d’una ocasió perduda (en cas de partir de la base que realment alguna vegada s’hagués pogut considerar que Zapatero era realment tota una ocasió més o menys llaminera), la qual cosa els catalans dubto que ens poguem permetre així com així. Estem farts d’esperar ja!.

    Però bé, si l’estatutet d’aquesta mena no el retiren ells, ja s’encarregarà el poble de fer-ho (o no…)

  3. Pensava que acabarien renunciant al terme nació (com han acabat fent realment, no cal que ens vinguin amb subterfugis) a canvi d’un bon finançament, amb un sistema que ens donés la la clau de la caixa, però veig que era un il.lús. Finalment ens hem quedat sense nació i amb un finançament que ens manté lligats de mans i peus a Espanya i a mercè de les futures trampes econòmiques dels governs espanyols.
    Això d’anar avançant passet a passet fa que encara siguem molt lluny de l’objectiu final.

  4. Si l’ecstatut redactat pel PSOE és acceptat pels nostres representants cal rebutjar-lo a les urnes. Ja sé que diran que els fascistes, Aznar i Franco votarien "no"; també ho van dir del referèndum del "Tractat de la UE". No ens hem de deixar entabanar: si no és bo, no el volem. Per altra banda no cal que ho digi Duran, ja ho sabem que serà per una generació, com ho fou l’actual. España va guanyant temps, i el temps corre en contra nostre.

  5. És evident que Mas ha cercat , i és molt a prop
    d’aconseguir-ho, fotre ERC fora del Govern de Dalt. En això ningú d’ERC
    li pot criticar, atès que també enganyaren als catalans després dels
    resultats de les eleccions del 2003, quan feia molts mesos que havia
    decidit, d’amagat, donar la presidència de la Xene de Dalt al PSOE.
    Fins aquí, els dos partits, empatats.
    El desenllaç és negatiu per a
    la nació, però vist el comportament d’uns i altres, qui estigui lliure
    de pecat, que tiri la pedra.
    –Què? que som al desert de sorra i no hi ha pedres? bon acudit…
    Encara
    ERC podria sortir-se’n airosament –però no ho farà– estripant les
    cartes i demanant el vot negatiu en el plebiscit de l’estatutet. ERC
    propugna el sí "crític" en una vana esperança de conservar els setials
    i la pila de despatxos que ara ocupa.
    Mira si van mal dades que fins
    i tot ERC suplanta una iniciativa popular d’afirmació de "Som una
    Nació, Tenim el Dret a Decidir" i la reconverteix en una mani
    "sí-crítica" per "l’estatutet"…

  6. Hem perdut dos anys per elavorar una proposta d’Estatut perquè CyU ho fes saltar tot pels aires, amb la connivència de la resta de forces polítiques?

  7. Jo tambe penso que ERC tambe ens vendra. Pero podria ser que no. Podrien saber aprofitar l’oportunitat per trencar amb la via reformista que han provat i anar directes a per la independencia. Ara ho tindrien molt mes facil que abans i per tant, tampoc es podria considerar que tot aixo hagues set una perdua de temps.

  8. Ara ERC te l’oportunitat d’usar la clau si tant malament han negociat la proposta de l’Estatut el president  Zapatero a qui aquells donen suport en el Congreso, que ha ofert el protagonisme al triunfador ( un cop més, ¡que bo és aquest paio! ) Mas, opositor a Catalunya gràcies també a ERC que van lliurar la Generalitat a un partit que donar per finalitzada la negociació força abans d’aconseguir un acord amb un insuficient molt alt segons Carod. Tenen totes les raons del mon per usar d’una vegada la clau ¿ ho faran?

  9. Tot plegat fa molta pudor. Coneixent els convergents i els socialistes, aqui n’hi ha d’amagades.

    Quina vergonya que sento. I quina rábia. Espero que el poble de Catalunya reaccioni en el Referèndum i voti NO a aquest estatut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!