A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

9 d'octubre de 2014
0 comentaris

Yasmina Reza “Feliços els feliços”

"Art" de Yasmina RezaHe seguit amb atenció l’obra de Yasmina Reza. Des d’aquest mateix bloc he parlat de la traducció recent de la seua obra teatral Art, en l’editorial Bromera, i també de la pel·lícula de Polanski “Un déu salvatge”, que s’inspira en una obra de l’autora. Abans ja s’havia traduït En el  trineu de Schopenhauer , un conjunt d’estampes amb personatges que es relacionen amb el filòsof Louis Althuser i viuen, sobretot, la commoció que causà l’homicidi de la seua esposa.

Ara, ens arriba Feliços els feliços, en la recent estrenada col·lecció en català de l’editorial Anagrama. Ben mirat, podria ser un llibres de relats, ja que es tracta de 18 personatges focalitzats en un moment concret de la seua vida. Poc a poc anem trobant, però, els fils que els uneixen: lligams de parentesc, relacions entre metges i pacients, antics amants… Les aproximacions, tot i la brevetat que les caracteritzen, són fulminants: a través d’unes poques situacions i amb uns quants detalls significatius ens familiaritzem amb el personatge. Reza domina magistralment la insinuació fragmentària. A través de situacions calidoscòpiques és des d’on capim lúcidament la realitat, especialment la de les relacions humanes, amb incursions sobre la crueltat i la bogeria i també sobre les passions o la tendresa.No hi ha una visió pessimista sobre les relacions humanes –o simplement jo no la veig– però Reza no estalvia la duresa –siga masoquisme, ruptures sobtades, infidelitats– i, sobretot, la monotonia corrosiva del dia a dia de les famílies.

Yasmina Reza és capaç de fer una prosa nítida i alhora molt matisada de sensacions i d’emocions. Els detalls fan que el que cada personatge viu ens arribe d’una manera transparent i puixant. Les banalitats, per un altre costat, esdevenen trets significatius que ens ajuden a entendre el sentit de la vida de cadascun. I tot en una escriptura fluida i espurnejant.

A través de les peripècies dels personatges, trobem potser duresa existencial, però sobretot un vertader compromís per assolir-hi la plenitud. La felicitat, com a minim, es contempla. Fràgil i llumiosa s’entreveu perquè els personatges, entre truculències i drames, desplaers i frustacions, la vagen buscant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!