Segesc la lectura (ara en hores mortes d’hospital mentre cuide el meu pare) de Som com moros dins la boira? de Joseba Sarrionandia. No és un llibre, sinó un cau de llibres amb les seues set-centes (quasi vuit-centes) pàgines. Els apunts sobre el colonialisme són d’allò més incisius i, potser, superen, en claredat i contundència, les pagines d’Eduard Said, tant a Cultura y imperialismo, com a Orientalismo. De tots els racons i raconets que he subratllat i he glossat, trobe una al·lusió al poema de W. H. Auden “Musée dels Beaux Arts” que s’inspira en un quadre de Brueghel, “Paisatge amb caiguda d’Ícar”. En la pintura, davant de la caiguda d’Ícar ningú no s’immuta: el llaurador segueix llaurant, el pescador, pescant, el pastor, pasturant. “Cap arada no es paralitza per la mort d’un home”. (n’hi ha més)
Joseba Sarrionandia empra el poema i el quadre per il·lustrar la realitat del nostre present, on bona part de la realitat deixa d’apercebre’s. Com al quadre, nosaltres podem veure una i mil vegades un esdeveniment televisivament i tanmateix no ser-ne conscients. “Aleshores es produeix una estranya dialèctica –escriu el basc– del veure i del no-veure. Hi ha mers invidents i hi ha els versats en no veure-hi”.
En efecte, es tracta d’una realitat palpable quotidianament: coses evidents que deixem de ser percebudes. Algunes realitats són invisibles per a molts; per a bona part dels habitants d’Alacant, el País Valencià no existeix. Per a molts espanyols, Catalunya o el País Basc no existeixen tampoc; per a molts homes, les dones no estan oprimides o en situació d’inferioritat; per a molts turistes que van al Marroc, no hi veuen ésser humans, les pells morenes allotgen “una personalitat equivalent a la dels insectes”. Qui afirmava açò últim era l’escriptor George Orwell. Aquesta realitat la podem anomenar la invisibilitat. N’hi ha parts, de la realitat física i social, invisibilitzades.
Festivitats com les del “25 d’abril” han de servir per visualitzar una realitat que alguns sostenen que no existeix. Que és invisible. Fer perceptible aquesta realitat no és gens fàcil quan la major part de la gent té les pupil·les apegades a la pantalla de tv, ara un poquet de productes grocs, ara informació futbolística, ara una bomba en Afganistan, ara publicitat de cotxes… Sempre hi ha alguna cosa ininterrompudament. Per això, pot caure Ícar i ningú no se n’adona.