A tall d'invocació

 El 2007, cinquanta-un any després que Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs recorregueren el Pallars, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, Núria Garcia Quera segueix les passes dels dos escriptors i conta la seua experiència. L’obra, amb una edició acurada molt original, forma part de la gamma abundant de llibres de caminants i de caminades. I de l’escriptura que en naix: Rousseau, Thoreau, Walser, Chatwin… N’hi ha obres clàssiques com ara El caminant  d’ Herman Hesse i epopeies com Viaje a Lhasa d’Alexandra David-Néel . 
       Esment a banda mereixeria Josep Pla, Josep Piera, Joan Teixidor… que són caminants i, sobretot, viatgers. Per descomptat, cal incloure Josep Maria Espinàs, amb una vintena de llibres de la sèrie ” a peu per”; el primer llibre del qual és el detonant de l’experiència de Núria Garcia. Bé, tot plegat, un punt de partida interessant i tot un repte que satisfà plenament. (n’hi ha més) 

Tenim un llibre amb una duplicitat o una triplicitat de nivells: el viatge dels escriptors esmentats el 1956, n’és un, els seus textos respectius, el segon nivell, i, en tercer lloc, el relat que Núria fa de la seua experiència viatgera. Aquest tercer viatge és el primer i inclou els altres. Més postmodern, el llibre no pot ser: com la ceba amb els seus tels, en treiem un i un altre. Sens dubte, el resultat és un text interessant, ple d’observacions múltiples, narrativament molt àgil i amb sensibilitat cultiva per al paisatge. I amb humor; mireu, a forma de tast, aquesta anècdota:    

     
         És evident que el pastor, sense que li donem peu a cap fantasia eròtica, ens pren per les protagonistes de les Excursionistes calentes que, per a qui no ho sàpiga, és la primera pel·lícula porno en català. Bé, en català són els crèdits perquè els actors i les actrius ni poden, ni els cal dir res. O sigui que, tan bon punt trobem el moment idoni, li comuniquem les nostres intencions de continuar el camí.   
                     (continuarà)