tempus fugit

de tot i de res

10 d'octubre de 2016
0 comentaris

bandera besada i banderassa subjugadora

Déu n’hi do la que ens espera si finalment l’incombustible i alhora corrupte Sr. Mariano Rajoy al capdavant del no menys empastifat d’excrements d’alta moral degenerativa de la cúpula (ell inclòs) del seu partit, arriba a ser novament investit president amb l’única intenció, no d’estabilitzar el país en benefici de la ciutadania, sinó en nom de la unitat patriòtica hereva d’un colpista auto anomenat Caudillo por la gracia de Dios.
Això si més no, em passa pel cap tot veient als qui seguint el seu credo, organitzen puntuals jures de bandera per a civils allà on encara tenen poder per decidir-ho, tal com va succeir aquest passat diumenge al poble des Castell i, he de confessar que ni el morbo de treure’n la foto per l’apunt del bloc, va eximir la mena de sentiment de rebuig i vergonya aliena que va recorrem la sang, sensació que de ben segur per un temps durem al damunt bona part dels habitants del poble i, de tornada a casa, a dins del cervell ressonant la frase de quina angúnia!, va acompanyar la necessitat, no sé ben bé per què, de rentar-me la cara i mans, quedant-me per treure el mal son de la realitat, amb la idea que tot plegat era per ser la primera vegada en la vida que presenciava un acte castrense amb capellà del gremi inclòs.

bandera besada i banderassa subjugadora 2

Aquest esdeveniment passat i les desenes de declaracions contràries al legítim dret d’independència de qualsevol dels pobles sotmesos, per regla general de forma sagnant, a formar part d’un imperi negat a assolir mitjançant democràtics referèndums la possibilitat de ser independents, em fan pensar com cony s’esdevindrà la legislatura vinent amb un bipartidisme sòlidament unificat PPsoE, en la qüestió de la unitat indissoluble de la pàtria davant els desafiaments de Catalunya i el País Basc, sense oblidar el sainet vodevilesc que ens espera amb l’assumpte de Gibraltar on el Sr. Margallo diu que els hi posarà la bandera Espanyola abans que no s’ho pensin, deduint d’aquest axioma que, d’entrada, als gibraltarenys ja no els hi passi pel cap demanar el permís d’utilitzar cap tipus d’urna que faci ferum de referèndum.

salzes i cabòries
22.01.2019 | 8.59
el poder del roig i del taló d’agulla
20.09.2023 | 9.21
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.