Cafè en gra

Del cafetar al bloc, la mòlta és cosa vostra

Pescadors, pagesos…

Dos col·lectius – com ara se’n diu – que solen estar en permanent peu
de guerra. L’arada ara serveix mes que res per conrear subvencions i les xarxes
queden entortilligades entre les vedes biològiques, les quotes de pesca, la
mida del peix i el preu del gas-oil.

Aprendre l’ofici ja no passa per fullejar el
calendari del pagès ni per olorar si bufarà garbí, l’aprenentatge d’aquests
oficis avui passa per afiliar-se a les organitzacions sindicals, saber el camí
que mena d’anada i tornada de Brussel·les, conèixer les tècniques del bloqueig
de ports i tallades de carreteres, manejar fulls de càlcul i estadístiques
sobre captures i produccions, tenir gabinets de premsa que escampin que hi ha
mala maror i aviat tempesta, tenir negociadors durs que amenacin amb el
col·lapse si no s’atenen les reivindicacions i queixar-se de que els majoristes
s’emporten el benefici.

Que ningú s’exalti, no ho critico, simplement
enumero la realitat que veiem cada dia. I si parlo de pagesos i pescadors i no
de miners o treballadors siderúrgics, és perquè son els oficis que mes han
canviat de quaranta o cinquanta anys ençà. Els pagesos i pescadors de qui
ens parlen les obres literàries de Segarra, Àngel Guimerà, Pitarra, o Joaquim
Ruyra, si poguessin veure els seu nets o renéts, s’afonarien en les mes
pregones fosses marines o es llençarien de cap al Gorg Negre perquè no els
reconeixerien com a seguidors del seu ofici.

La supressió de distàncies, propiciada pel
transport ràpid, i la conversió del mercat setmanal en el mercat mundial ha
tret grandesa i poesia a aquests oficis i de pobre pescador i pobre pagès s’ha
passat a explotat pescador i pagès funcionaritzat.

Però hi ha una cosa que segueix essent certa
ara i abans i que no acabo de comprendre perquè no es fa servir com a arma en
tot aquest sidral permanentment muntat. Els intermediaris s’emporten el
benefici, d’acord, però què són els intermediaris sense la matèria prima?.
Perquè la llet, el peix, o les verdures s’han de vendre a través
d’intermediaris que no controlen els productors?.

Si no estic mal informat, alguns ja ho han
començat a fer com els de Giropesca a Girona o els de Llet Nostra a la nostra
comarca d’Osona.

Em penso que aquest és el camí per tal que el
pagès o el pescador rebi un millor preu i als compradors no ens inflin a cop de
comissions d’intermediaris.

Per aquesta raó, abans d’haver de repartir
malestar en forma de les vagues i talls de trànsit als que ni hi tenim cap
culpa, s’hauria d’optar no pas pel camí fàcil de la pressió, sinó per l’esforç
de controlar tot el cicle del producte, des de que es pesca o es cull fins que
entra al cistell.

Això porta mes feina i risc, però és que res
és fàcil. El mes fàcil es ataconar el polític que no pensa en termes de
solucions sinó de vots.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per josepselva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent