II FESTA ESTELLÉS

    Aquell voler que en mi no troba terme
                                      Ausiàs March

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no podré satisfer –és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el  teu.
L’odi, també; perquè és odi, també
No vull seguir. A mamar, tots els versos!

                                  L’engan conech (1974)

M’afig a la celebració del poeta valencià. Llegir els seus versos és sempre gratificant. He triat aquest poema irreverent, lúbric, amb Ausiàs March de fons. Estellés i March, els dos gran lírics de la terra valenciana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *