Si en George Orwell hagués estat un escriptor català, hauria eliminat els pronoms febles a la novaparla, i de ben segur que hi hauria dedicat un capítol el tema. Hi podeu posar la mà al foc. Els pronoms febles serien un perill pel poder del partit, una valuosa arma pels rebels que amb la seva utilització podrien haver esquivat l’eficaç control semiòtic de l’IngSoc. Amb ells, hauria estat possible evitar la tècnica del doblepensar i tornar al món lliure dels antics. Així que hauria calgut que la seva utilització estigués rigorosament prohibida entre els membres del partit, i severament castigada.
Quina llàstima que no hagués nascut català, tot i així, cal dir que ens deu la idea que el va fer famós.
No oblideu, a les 21 h., tenim sessió de 30 minuts d’odi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Just a temps (són les 9) Ràbia, ràbia, ràbia. La pantalla s’omple de rostres de qui ja sabem. Odi, odi, odi. Fàstic, fàstic, fàstic
A qué us referiu ?