“El pes de la papallona” d’Erri De Luca

Els francesos tenen un terme per referir-se a les obres a mig camí del conte i de la novel·la, en diuen nouvelle. I la designació és pertinent perquè sovintegen aquesta mena d’obres que fan de la brevetat tota una exposició d’energia artística. Algunes són referències de la literatura universal: La metamorfosi (Kafka), El petit príncep (Saint-Exupéry), El cartero de Neruda (Skármeta), Afirma Pereira (Tabucchi), L’home que plantava arbres (Giono), Bertley, l’escrivent (Melville)…
     Per a Txékhov la “brevetat és germana del talent” i, certament, hi ha molta força en la concisió, molta bellesa en l’abreujat. I açò és un preàmbul per a parlar d’ El pes de la papallona d’Erri De Luca, publicada per Bromera. L’obra, en menys de seixanta pàgines, ens presenta el combat, sense treva, entre dos líders: un Isard i un caçador. La nouvelle és, sobretot, una mirada sobre la natura i les seues lleis dures i desafiants.  (n’hi ha més) 

L’escriptor italià, amant de l’alpinisme, escriu una faula que pren la figura d’un isard, líder, i un caçador, caracteritzat pel seu tarannà agressiu, en un enfrontament que acabarà amb la vida d’un d’ells. El relat ens acosta al món de l’alta muntanya: paisatges, olors, resistència als obstacles, solitud … I, sobretot, és una reflexió sobre el poder, l’afany de domini o de ser líder, i de la violència com a forma d’imposar-se. En la lluita, hi ha lleis? o són simples pretextos? Parlem, és clar!, del món dels isards –i segur que també del dels homes.
  Per a Luca, “sense la certesa de ser inferior no hi ha impuls per posar-se a l’altura” de la mateixa manera que els solitaris són els que proven experiències noves. I bé, el relat és una reflexió sobre la victòria i la derrota. Hi ha victòries que porten un germen de fracàs al seu si. O potser l’impuls violent contra els altres esdevé bumerang contra un mateix?
   La història de Luca és una interrogació sobre el triomf i el fracàs, sobre la fortalesa i la feblesa, la noblesa i la banalitat, l’amor i la buidor de cor,  l’altura i el món de baix… Tot, doncs, en una història aparentment senzilla i amb una escriptura de frases soltes, sincopades, que semblen traslladar el pols de la lluita. I la fúria de la natura, aspra i intensa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *