A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

13 de setembre de 2010
Sense categoria
3 comentaris

“La por dels bàrbars. Més enllà del xoc de civilitzacions” de Tzvetan Todorov

Un nou text de Todorov entre les mans, La por dels bàrbars, (Pagès editors, 2010) un dels millors assajos que he llegit aquest estiu. El francobúlgar es proposa explicar-nos la noció dels bàrbars i el sentiment de rebuig/por/lletjor que ens inspiren els altres. Però, bàsicament, les quasi tres-centes pàgines del llibre se centren en dos propòsits: 1) combatre les idees que Samuel Huntington va exposar a El xoc de civilitzacions (1996) i 2) comentar els trets definitoris d’Europa (diversitat, modernitat, pensament crític…) com a valors ben estimables. 
    Prèviament, el pensador repassa la noció de bàrbar a través de la història des d’una perspectiva antropològica i filosòfica. Encara que on vertaderament Todorov esmerça energia és a explicar-nos el món dels nostres dies. L’integrisme, el fanatisme, els límits de la cultura, la identitat, la civilitatzació… a través de la mirada del búlgar esdevé una font de coneixement que ens resitua en la realitat complexa que ens voreja. (n’hi ha més)  

Per a Todorov, el famós xoc de civilitzacions –que no és altre que el de les democràcies occidentals d’una banda i l’islam per altra– és ben bé una fal·làcia. Una fal·làcia que interessa tant a uns occidentals (perquè així disposen de raons per atacar Iraq, posem un exemple) o a líders de països musulmans, perquè exploren la sensació de víctimes i d’explotats per Occident. (M’adone que simplifique massa, però per ací van els trets…) Todoroz solventa molts aspectes crucials, i tangencials, i açò és el que fa el llibre interessant. Un munt de reflexions naixen, com a guspires, a cada pàgina del llibre.   
   
   Algunes idees:

* Tot individu és pluricultural; les cultures no són illes monolítiques sinó al·luvions entremesclats.

* La memòria és intrínsecament una construcció, és a dir, una selecció dels fets del passat col·locats en una jerarquia que no és objectiva, sinó orientada pels membres presents del grup.

*Les ofenses patides [en la Segona Guerra Mundial] pesen més que els èxits acomplits. […] La consagració del relat victimista en el cim d’una jerarquia simbòlica en lloc del relat heroic és la prova indirecta del reforçament de la idea de justícia entre nosaltres. 

*Les poblacions humanes es barregen i es desplacen tan sovint que establir tants Estats com ètnies és materialment impossible. La nació ètnicament pura no existeix. Una ullada a les xifres ho demostra: actualment hi ha a tot el món al voltant de 6.000 llengües diferents (l’idioma és l’element més fàcil d’identificar en una cultura), però menys de 200 Estats.  

* Una democràcia moderna no pot ser mai una etnocràcia.

* L’efecte per l’Estat d’on s’és ciutadà és més cívic que no pas sentimental.[…] Ningú no “estima” la Seguretat Social, el fons de pensions o el Ministeri d’Educació.

  1. Una bona lectura, Enric. Però el xoc de civilitzacions és una possibilitat; un discurs molt potent, si més no. Basta l’exemple de la hipotètica crema d’exemplars de l’alcorà. Obama ha ahagut de fer mans i mànigues per posar-hi remei, per les possibles i temudes respostes… De qui? Aquesta és la qüestió.
    Estic d’acord que una democràcia moderna no pot ser una etnocràcia, però tampoc no pot ser una teocràcia.
    Potser és que, posats a reduir, el món occidental i el món islàmic parlen llenguatges diferents.
    D’un temps ençà l’espira és sempre a punt de cremar. Llegeix, a tall d’exemple, aquest article de Melcior Comes. http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/no-remeneu-el-vesper.html
    Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!