A tall d'invocació

Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l’hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: “¿que qui s’ha mort?”
I que li donen una breu notícia:

“És el fill del forner, que feia versos.””
Més cultament encara: “El nét major
de Nadalet.” Poseu-me les ulleres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!