Murakami: córrer

Huruki Murakami, a De què parlo quan parlo de córrer, dóna testimoni de dues de les activitats bàsiques de la seua vida: escriure i córrer. Pot semblar un caprici ajuntar una cosa i l’altra, però no és així. No és així, és clar!, per a Murakami. Per al japonés córrer és una activitat unida amb l’escriptura perquè en el moment que va decidir dedicar-s’hi, va fer un canvi de vida: alimentació, horaris i va incorporar aquest exercici físic que pot fer individualment, sense anar a cap gimnàs i sense necessitat de quedar amb algú.
   L’activitat de córrer s’encavalca amb la d’escriure. I això és així perquè per al narrador nipó, segons diu: “tot el que sé d’escriure ho he aprés corrent cada dia”. (n’hi ha més) 

L’autor de Kafka a la platja reconeix que necessita la fisicitat de les coses: tocar o sentir físicament una cosa per a poder entendre-la bé. “Sóc una persona –escriu– més física que intel·lectual”. A través de les pàgines de llibre descobrim com per al japonés córrer esdevé la seua manera de “meditar” (“Mentre corro m’esforço a pensar en el riu. I en els núvols. Però bàsicament no penso en res”), la manera de cuidar el cos, de dominar-lo, de treballar la concentració… En cap moment no parla de les endorfines que genera el moviment físic i que deuen ser importants per al treball sedentari i solitari –i fatigós–  d’escriure. Caldria afegir que qualsevol idea de competició, tant a nivell de córrer com d’escriure, és fora de l’horitzó de l’autor. En un camp i en l’altre l’únic que ha de mostrar-se satisfet és un mateix. Ningú no guanya i ningú no perd. Les metes se les posa cadascú. 
    Per últim, una altra idea interessant: per a Murakami córrer és una forma d’intentar viure la vida al seu punt àlgid: “Córrer és bàsicament esforçar-se al màxim dins els límits que tens assignats, i això és una metàfora de viure (i per a mi també d’escriure)”.     

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *