A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Murakami: córrer
Huruki Murakami, a De què parlo quan parlo de córrer, dóna testimoni de dues de les activitats bàsiques de la seua vida: escriure i córrer. Pot semblar un caprici ajuntar una cosa i l’altra, però no és així. No és així, és clar!, per a Murakami. Per al japonés córrer és una activitat unida amb l’escriptura perquè en el moment que va decidir dedicar-s’hi, va fer un canvi de vida: alimentació, horaris i va incorporar aquest exercici físic que pot fer individualment, sense anar a cap gimnàs i sense necessitat de quedar amb algú.
L’activitat de córrer s’encavalca amb la d’escriure. I això és així perquè per al narrador nipó, segons diu: “tot el que sé d’escriure ho he aprés corrent cada dia”. (n’hi ha més)
L’autor de Kafka a la platja reconeix que necessita la fisicitat de les coses: tocar o sentir físicament una cosa per a poder entendre-la bé. “Sóc una persona –escriu– més física que intel·lectual”. A través de les pàgines de llibre descobrim com per al japonés córrer esdevé la seua manera de “meditar” (“Mentre corro m’esforço a pensar en el riu. I en els núvols. Però bàsicament no penso en res”), la manera de cuidar el cos, de dominar-lo, de treballar la concentració… En cap moment no parla de les endorfines que genera el moviment físic i que deuen ser importants per al treball sedentari i solitari –i fatigós– d’escriure. Caldria afegir que qualsevol idea de competició, tant a nivell de córrer com d’escriure, és fora de l’horitzó de l’autor. En un camp i en l’altre l’únic que ha de mostrar-se satisfet és un mateix. Ningú no guanya i ningú no perd. Les metes se les posa cadascú.
Per últim, una altra idea interessant: per a Murakami córrer és una forma d’intentar viure la vida al seu punt àlgid: “Córrer és bàsicament esforçar-se al màxim dins els límits que tens assignats, i això és una metàfora de viure (i per a mi també d’escriure)”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sense cap mena de dubte Murakami és un dels millors escriptors de la nostra era, es mereix el premi Nobel des de fa temps, espero que finalment li acabin donant, se’l mereix. Cap dels seus llibres ha estat decebedor, el domini del ritme, de la psicologia fràgil i freda al mateix temps dels personatges és impressionant. El seu domini de la capacitat analítica en un moment on tot semblen ser pinzellades disperses i caòtiques és digne d’admiració