“Flors d’ombra” d’Aharon Appelfeld

La primera novel·la traduïda al català d”Appelfeld, Flors d’ombra (club editor), és una història dura, que emergeix de capítols autobiogràfics de l’autor. Aharon Appelfeld és un jueu que a l’edat de 8 anys va ser deportat, va presenciar l’assassinat de la seua mare, encara que va poder evadir-se d’un camp de concentració i sobreviure al bosc, amb l’ajuda, entre d’altres, d’una prostituta.
   La novel·la no és exactament així: la mare deixa Hugo –l’alter ego de l’autor– en casa d’una prostituta: Mariana.  Les relacions entre els dos són especialment delicades, amoroses, de protecció, fins i tot amb uns punts d’erotisme. A la fi, però, les tropes russes afussellaran Mariana per haver col·laborat amb els alemanys. I en un ambient de desolació, Hugo torna a la casa familiar, ara ocupada per una gent que el fot fora i on tot són signes que els pares no hi apareixeran…  
   Hi ha molts elements d’interés en l’obra, a despit de tenir una trama esborronadora on la crueltat, concentrada en Hugo, assoleix punts àlgids, i on, en general, hi ha molt poca consolació, com ara el fet que siga un testimoni de supervivència en condicions duríssimes. (n’hi ha més)    

 De l’ambient fosc i trist d’un prostíbul sorgeix, així mateix, la tendresa capaç de donar vida al protagonista. El títol de l’obra: “Flors d’ombra” podria ser: “flors de lotus”, perquè talment la planta oriental: del fang i de la im-mundícia naix una flor molt bella. 
   L’evocació de la manera de sentir i de pensar del xiquet és força potent. Tot el que el protagonista viu i sent (por, misteris, malsons, innocència…) troba un reflex precís en l’escriptura d’Appelfeld. La infantesa, per un costat, suposa uns límits a la comprensió del món, però per un altre costat sembla que dóna accés a una mena de captació superior de la realitat. “Molts secrets em tenallen i jo els he d’apuntar” –escriu Hugo. En algun moment, el narrador observa qualitats artístiques en el protagonista: “mirada observadora, penses amb rectitud i no deixes que les emocions t’aclaparin”. Però per damunt dels detalls, com diu Rosa Plans, en el seu espectacular assaig: Literatura i Holocaust (Lleonard Muntaner editor): “el que cal valorar de la literatura d’Appelfeld és una concentració màgica de la realitat, que irradia enmig de les condicions més fosques”, ço és: “la capacitat d’il·luminar la tenebra a través de la poesia”.   
  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *