A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Mikel de Epalza, in memoriam
Ahir acomiadàrem Mikel de Epalza. Tot just aquest era el seu primer any de jubilació. Com arabista, la seua tasta ha estat fecunda. En relació a la cultura catalana, cal destacar especialment la traducció de l’Alcorà que, amb l’ajuda de Josep Forcadell i Joan Perujo, va publicar el 2001. Reproduesc un fragment que vaig llegir el dia de la seua presentació en la Facultat de Filosofia i Lletres, en maig del 2001.
En la creació dels cels i de la terra,
en els canvis successius de la nit i el dia
en les naus que corren sobre el mar,
com corre l’aigua,
com corren els astres en el mar del cel
per a profit dels homes,
en l’aigua que Déu fa baixar del cel,
vivificant la terra, que estava morta,
dispersant per ella tota mena d’animals,
en el rumb canviant de cada vent i de cada núvol,
com agafats entre els cel i la terra,
hi ha signes, miraculosos,
per a la gent que cal pensar, reflexionar
sobre l’ació de Déu, Al·là
el seu poder!
“En el desert l’eternitat, la immensitat del temps, es viu quotidianament” Théodore Monod.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho vaig llegir ahir a la premsa. A la foto que mostraven semblava desmillorat però era jove encara per a anar-se’n. Mai no sabem com és de gran la flameta que ens queda, com en la rondalla.
Encara que no formo part dels cercle dels arabistes, vaig tenir ocasió de conèixer al Dr. Epalza i durant anys he mantigut una relació epistolar. Fou una persona que malgrat la seva altissima posició acàdemica, sempre vaig rebre d´ell mostres de generositat i simpatia a la meva persona. Ens ha deixat un gran arabista i alhora un gran humanista, circunstància aquesta última molt difícil de trobar amb una mateixa persona en els temps actuals. A la seua muller, la Dra. Rubiera, el meu mes sentit pèsam per la mort del professor Epalza. Descansi en pau.
Josep Garcia i Fortuny
Serveixi aquest petit acomiadat també en la persona del professor Pere Balañà i Abadia, un comú amic i que malauradament i per causes alienes a la seva voluntat no pot fer-ho en aquests moments.
Després de llegir el teu text he acudit a la prestatgeria i he estat fent una ullada a la traducció de L’Alcorà, de seguida et copsa la sensació d’estar davant d’una obra gran i complexa… Mikel ha mort, però el seu treball hi sta, sgegueix donant-nos plaer i coneixement.
Sens posa al davant el misteri de la vida i de la mort. Vivim dels altres i per als altres?