Mikel de Epalza, in memoriam

Ahir acomiadàrem  Mikel de Epalza. Tot just aquest era el seu primer any de jubilació. Com arabista, la seua tasta ha estat fecunda. En relació a la cultura catalana, cal destacar especialment la traducció de l’Alcorà que, amb l’ajuda de Josep Forcadell i Joan Perujo, va publicar el 2001. Reproduesc un fragment que vaig llegir el dia de la seua presentació en la Facultat de Filosofia i Lletres, en maig del 2001. 
         En la creació dels cels i de la terra,
         en els canvis successius de la nit i el dia
         en les naus que corren sobre el mar,
               com corre l’aigua,
               com corren els astres en el mar del cel
               per a profit dels homes,
          en l’aigua que Déu fa baixar del cel,
          vivificant la terra, que estava morta,
          dispersant per ella tota mena d’animals,
          en el rumb canviant de cada vent i de cada núvol,
          com agafats entre els cel i la terra,
          hi ha signes, miraculosos,
          per a la gent que cal pensar, reflexionar
          sobre l’ació de Déu, Al·là
                          el seu poder! 

“En el desert l’eternitat, la immensitat del temps, es viu quotidianament” Théodore Monod.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *