Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Necessitem votar partits polítics i polítics veritablement sensibles i responsables amb la llengua, és el primer valor nacional de Catalunya i de l’Aran també. Els pressupostos i la seva aplicació en favor de la nostra i seva llengües han de ser els necessaris sense limitació de cap mena, sense despilfarrar naturalment, però de cap manera insuficients per a poder salvar-la.
La Llista Cívica ha de tenir dos objectius indestriables, la Independència i la Llengua. Qui no es comprometi absolutament amb la Llengua no es vota!

Pel que tinc entès, els primers que fan l’espanyol són els propis habitants de l’Aran, infestats fins la bandera de ñordos. És cert?

Totalment d’acord, Carme! Tinc la mateixa impressió que tu.

M’hauria agradat tenir algun exemple de quan els catalans tractem l’Aranès com els espanyols, o potser millor encara, com els aranesos renuncien a la seva parla per quedar bé amb la clientela.
Vaig nèixer el 36 i vaig visitar per primera vegada la Valh d’Aran quan en debia tenir 11. Amb els meus pares a Llés vàrem descansar a l’Hotel Talabart; una joia feta de fusta al costat del riu Garona única de l’arquitectura Aranesa.
Anys més tard vaig voler fer el mateix viatge amb la meva parella i aquell Hotel ja no hi era. El nou hotel funcional, s’havia endut una relíquia històrica com si res. No sé si ningú va plorar o protestar!
La meva vida laboral m’ha permès conèixer, Anglaterra, la Suïssa alpina, i Bèlgica, En cap lloc he vist tants despropòsits arquitectònics, com aquí. (Només a Barcelona quantes cases històriques s’han “trinxat”?
Si et tracten com espanyol, -o com el que creus que no ets i no et reconeixen, no ploris- mira si de mica en mica t’has desprès del teu patrimoni..

M’hauria agradat tenir algun exemple de quan els catalans tractem l’Aranès com els espanyols, o potser millor encara, com els aranesos renuncien a la seva parla per quedar bé amb la clientela.
Vaig nèixer el 36 i vaig visitar per primera vegada la Valh d’Aran quan en debia tenir 11. Amb els meus pares a Llés vàrem descansar a l’Hotel Talabart; una joia feta de fusta al costat del riu Garona única de l’arquitectura Aranesa. Anys més tard vaig voler fer el mateix viatge amb la meva parella i aquell Hotel ja no hi era. El nou hotel funcional, s’havia endut una petita part de la història de la M’hauria agradat tenir algun exemple de quan els catalans tractem l’Aranès com els espanyols, o potser millor encara com els aranesos renuncien a la seva parla per quedar bé amb la clientela.
Vaig nèixer el 36 i vaig visitar per primera vegada la Val d’Aran quan debia tenir 11.
Amb els meus pares vaig passar un dies gaudint d’un paissatge únic amb unes cases i uns campanars mai vistos.
A Llés -a tocar la frontera amb França- vàrem descansar a l’Hotel Talabart; una joia feta de fusta al costat del riu Garone, única de l’arquitectura civil Aranesa.
Anys més tard vaig voler fer el mateix viatge amb la meva parella i aquell Hotel ja no hi era. El nou hotel funcional, s’havia endut una relíquia històrica com si res. No sé si ningú va plorar o protestar!
La meva vida laboral m’ha permès conèixer, Anglaterra, la Suïssa alpina, i Bèlgica, En cap lloc he vist tants despropòsits arquitectònics, com aquí. (Només a Barcelona quantes cases històriques s’han “trinxat”?
Si et tracten com espanyol, -o com el que creus que no ets i no et reconeixen, no ploris- mira si de mica en mica t’has desprès del teu patrimoni..

Al final, tant l’occità (perquè dir-te aranès em sembla el mateix com dir mallorquí del català) com el català formen part del mateix sistema lingüístic i si no fos per raons sociopolítiques fins i tot acadèmicament podrien considerar-se la mateixa llengua. Aquesta divergència forçada ja és un mal del català que fa que es corrompi sense parar.

Quanta raó tens, Carme!