Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
Salvador Molins
27.09.2021 | 05:44
Prioritat absoluta a tots nivells del CxR. Censeu-vos-hi.
Creiem-nos-ho, complim el Mandat: República Catalana Independent.
Sols així vencerem la inèrcia dels incrèduls d’Itàlia, d’arreu i també de Catalunya.
Fem gran el CxR. Enxarxem-nos tots i tots els grups en una xarxa neuronal arreu de tot el territori, Consells Locals, CDR, Debat Constituent, Assemblees territorials, demés grups i persones, …
Enfront la incredulitat, els enganys i la desinformació, complim i visquem el que vam votar i guanyar.
Salvador Molins, CLR*CDR/BIC
———-
Demés comentaris a l’Editorial de Vicent Partal:
joan rovira
26.09.2021 | 22:52
El Primer d’Octubre és de facto, en termes polítics, el reconeixement per una majoria de ciutadans que som catalans i europeus.
El consell per la República és de facto, en termes organitzatius, el naixement d’un nou paradigma social, polític i d’organització col•lectiva.
Que no es vulgui entendre cap o algun dels postulats, no invalida en absolut, el seu desenvolupament tant pel poble, pels exiliats i altres actors.
Que ho entenguin més a fora que dins només indica la feina que cal fer a l’interior per a descolonitzar-nos del passat i d’aquells que viuen anestesiats, encara.
Perquè el present és fer coincidir la voluntat manifestada pel poble català, autodeterminat de l’espanyolitat, en simbiosi amb la nova era digital indispensable al continent.
Som la disrupció, els Països catalans, al sud d’Europa del nou present que estem confegint, de manera distinta a la figurada; però, de manera coincident amb la resta del continent.
Tant per la manera de fer i guanyar el referèndum d’autodeterminació com per la manera embrionària de gestionar una societat complexa de manera senzilla, digitalment i convivencial.
De cap manera podem aturar-nos, almenys els dempeus, votants del Primer d’Octubre perquè formem part d’un poble més ampli, a la península, el continent i arreu per tal de coincidir i compartir el nou repte global.
joan guinarda
26.09.2021 | 22:53
Declaracions de Margallo (del nacional.cat):
Així ho ha declarat en una entrevista pel diari La Razón, en la qual al·lega que el retorn del president a l’exili “entorpiria” un suposat “pacte tancat” entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i que, per tant, el govern espanyol no tindria gens d’interès que torni. A parer seu, la detenció de Puigdemont podria no haver sigut més que “un error per part de l’Advocacia de l’Estat”.
Si parlem de Sanchez, potser té raó, però l’estat profund vol enfonsar Sanchez…
Josep Maria Martín
26.09.2021 | 22:56
¿Dieu que Europa no pot acceptar que la demanda d’autodeterminació de Catalunya no siga abordada en el terreny polític?
Ho pot acceptar perfectament.
¿No sabeu com de maliciosamet treballa Espanya? ¿Alguns encara no voleu veure que l’Estat espanyol serà capaç de desviar tota l’atenció dels presidents europeus fent-los veure que les constitucions s’han de respectar SEMPRE?
Espanya té prou influència i faciment farà creure a Europa que CAP PAIS europeu permetria un “golpe de estado” como el que perpetraron los separatistas (i supremacistas sin ley).
Només ens salvaria si ens atrevissim a demostrar que Catalunya ja porta quatre segles de règim colonial amb guerres constants, genocidi cultural i sotmesos a una casta extractiva espanyola.
No en tinc cap dubte que l’Estat és capaç de tota mentida, tècnica Goebbels de propaganda corrompent Europa del tot.
josep soler
26.09.2021 | 22:59
I ara…Si a més a més tinguéssim un Parlament de Catalunya amb un 52% de diputats independentistes i no pas als neoautonomistes que hi tenim ara: la batalla internacional estaria coordinada amb l’acció interior al carrer i els representant electes.
Però els que ens ha robat el vot mentint perquè de facto són unionistes en tant no tenim ni autonomia, són autèntics taps per la llibertat de CAtalunya.
Si en realitat els nostres càrrecs electes del Parlament focin honrats, haurien de dimitir i tornar a fer eleccions amb candidats més valents i més llestos; si volen ser autonomistes que ho diguin i que els votin els espanyolistes.
Fora botiflers del Parlament i del Govern.
Piero Galilea
26.09.2021 | 23:02
Tan sols un apunt. Andrea és nom d’home a Itàlia, i el senyor Andrea Bonanni és el director de La Repubblica
Maria Angels Fita
26.09.2021 | 23:14
Tota la premsa italiana, tota, està abduida per una “simpatia” envers Espanya que no té cap explicació. Cap.
Es van creure (sobretot l’esquerra italiana, però no solament) el conte de fades de la democràcia “de la llei a la llei”. Els historiadors italians (historiadors!!!), quan parlen de història contemporànea espanyola, continuen repetint el mantra del rei Juan Carlos que va salvar Espanya del cop d’estat del Tejero. No fa gaire, en un programa de prestigi del canal RAI Storia, vaig escoltar unes falsedats increibles.
Darrerament, algunes èlits de la informació ja comencen a notar que hi ha coses que grinyolen, però…és tant dificil tornar enrere! … és com si es sentissin traits. No ho volen veure ni reconèixer. Viuen en un estrany nùvol fantàstic on Espanya és un mon feliç ple d’Almodòvars, reis que salven paisos amb un discurs, reines Letizies glamours, de gais lliures i feliços i de franchistes morts i enterrats amb una transició modèlica.
I desprès la frase emblemàtica: che bella Barcellona! I punt. Aqui s’acaba el coneixement que tenen de Catalunya i del problema català. Quina buidor!
He enviat cartes als diaris, he protestat amb piulades, he escrit a la Concita De Gregorio (que té lligams familiars amb Catalunya i que va acompanyar a en Puigdemont a votar el primer d’octubre, per seguirne, pas a pas, la crònica dels fets).
No poden dir que no saben. Simplement, no volen reconèixer l’engany. No es creuen que un pais en el qual vàren creure pugui ser tant barroer i feixista. Tanquen els ulls. S’amaguen. Tenen por d’explicar-ho als seus lectors. Perqué, probablement, després de tantes mentides, tampoc es creurien la veritat.
Son com criatures que han vist els reis deixant els regals al sofà de casa però no ho volen reconèixer. Els fa mal. Tenen un mal de panxa fisic.
Vicent, si parles amb ells, et cauràn les ulleres i… altres coses, a terra.
La major part dels articles i noticies d’aquests dies han estat vergonyosos periodisticament parlant. I la resta, si volem ser generosos, incomplets.
Cap d’ells ha parlat realment del problema. Res sobre la gran mentida de Llarena.
I és per això que els italians del “carrer”, la gent normal, té una opinió esbiaixada del problema català. No l’entenen perqué ningú els explica el qué passa.
Un altre diari considerat d’esquerres o progressista (com vulgueu) “Il fatto quotidiano” ha escrit un article ple de inconsistències i mitjes veritats. I, és clar, els comentaris dels lectors, consequentment, eren agressius i vergonyants.
Jo, en tot això, continuo meravellant-me que els periodistes catalans no treballeu també per la nostra causa de cara a l’estranger. No és suficient traduir un article en anglès i penjar-lo a la web.
No feu trobades amb companys francesos, italians, alemanys? No feu congressos, dinars, meetings? No teniu cap contacte amb cap d’aquests “peixos grossos” del periodisme que cada pais té? No us intercanvieu informació entre capçaleres?
No s’hi val a “esperar” que algun corresponsal perdut us demani informació. Es tracta d’ajudar al president Puigdemont en la seva tasca.
M’agradaria tenir una resposta.
Sílvia Poll
26.09.2021 | 23:21
Molt ben resumit benvolgut Vicent. I un cop més el President Puigdemont mostra que si hi ha algu que ens pot portar a la independència, és ell i nosaltres, la gent del carrer i al carrer.
Il·lu González
26.09.2021 | 23:26
Ja ho vaig comentar i torno a repetir-ho: sort en tenim de l’exili a Bèlgica, amb el president Puigdemont, la consellera Ponsatí, i els consellers Puig i Comin. Sort en tenim!
Josep Ramon Noy
26.09.2021 | 23:35
A la grandiosa protesta i manifestació de les marxes per la sentència del TS contra els liders indepes, concretament a la de la Meridiana, recordo que em va frapar un cartellet que duia una noia molt jove, que deia:”Yo no soy indepe, pero tampoco gilipollas”. Doncs bé la periodista italiana també el podria dur , i de fet ho ha practicat en el parraf final del seu escrit: sí, no és indepe però tampoc ximple, i veu que la política de l’estruç no va enlloc i que la UE l’ha de deixar de practicar i de cometre aquest greu error, ja que de fet s’hi juga el seu ser o no ser. O la UE demostra la seva capacitat per a resoldre aquest tipus de conflicte com el de Catalunya i España, o deixarà d’existir caient en la més completa irrellevància.
L’error de l’estat España en el seu conjunt ha sigut molt greu al atrevir-se a mostrar les seves vergonyes més intimes davant tot el món; i això és molt difícil d’arreglar. I la UE de cap manera es pot deixar arrossegar a aquesta caiguda imparable per un pendent superior al critic. Per tant la UE ha d’exigir una taula de negociació de veritat, a una seu fora de España, amb representants de totes les forces i entitats indepes, i amb relators-observadors de la pròpia UE i de la ONU, a part, és clar, dels representants de l’èstat espanyol, no únicament del seu gobierno. I quant abans ho faci millor per a tots, inclosa la mateixa UE.
jaume vall
26.09.2021 | 23:36
Benvolgut sr. Partal, estic completament d’acord amb aquest editorial.
A risc de que s’enfadi, he d’afegir una coseta.
Benvingut a bord.
Fa molt de temps que alguns ja vam adonar-nos que l’estratègia del general Puigdemont de no lliurar-se a la injustícia espanyola era l’opció correcta. Per la mateixa raó, la tàctica del coronel Junqueras d’entregar-s’hi, era posar els líders a mercè del contrincant (crec que es pot dir sense cap escrúpol, de l’enemic).
Bé, sent així, l’equidistància que va mostrar durant força temps, potser va ser un error.
Ara és noble de reconèixer la carta guanyadora.
També seria molt coherent de convidar a c t i v a m e n t tots els subscriptors i lectors a fer-se membres entusiastes del Consell de la República, que no, no és un artefacte partidista de Junts, sinó el millor vehicle lliure amb altaveu potent que tenim a la UE.
Rubén Cruz
26.09.2021 | 23:41
L’episodi sard d’aquest elefant en ruta per Europa que es voldria caçar per al rei d’Espanya hauria de servir perquè el MHP Puigdemont exigís el compromís dels partits independentistes que ocupen la gestoria autonòmica catalana, per donar forma a l’estratègia independentista de fora estant del control d’Espanya, bo i participant-hi activament arrecerats sota un paraigua que no compromet cap govern.
Per recuperar la iniciativa, el Consell ha de liderar la taula per a l’estratègia independentista, que el Govern autonòmic estarà compromès a portar a una taula de negociació amb qui vulgui seure de la banda d’Espanya.
Alfons Tur
26.09.2021 | 23:43
crec que la frase de Puigdemont és molt significativa. Ell ha de set vist com algú per sobre de la lluita partidista i de les picabaralles per les engrunes autonòmiques, i cal que actui així. Si cal que la independència es proclami de nou des de Waterloo , però cal reforçar el CxR que ha de ser el Consell de la República.
Jordi Buïl
26.09.2021 | 23:49
L’alliberament del president Carles Puigdemont va tenir lloc divendres a la tarda, i fixeu-vos que a continuació, com a resposta —amb l’excusa de les borratxeres multitudinàries—, a Barcelona han començat les trencadisses, com ara avui les d’uns aparadors al barri d’Hostafrancs.
No falla. És l’espanyolisme, que així intenta impedir que ens pugi gaire la moral.
Un altre exemple: després d’unes eleccions europees en què van guanyar els partits independentistes, l’endemà mateix l’Ajuntament de Barcelona —en temps de l’alcalde Trias, de CiU, que no s’estava de dir que no era independentista— va ordenar l’enderrocament de Can Vies. Enderrocament que va ser el principi d’un incendi social d’okupes que podia perfectament derivar, si no s’hagués tallat a temps de part de tothom, en un incendi social de proporcions europees, amb tot d’okupes d’arreu convergint a Barcelona a defensar els seus companys a batusses amb els Mossos i els Municipals. I acabat amb una intervenció de les forces d’ordre espanyoles davant la impossibilitat catalana d’aturar-ho.
D’aquesta mena de reaccions en podríem posar molts i molts exemples, si tinguéssim prou memòria per a adonar-nos-en.
I un altre, d’ exemple. Uns quants mesos després del manifest del Grup Koiné, que posava la llengua catalana al lloc que li pertoca en la futura república catalana, l’Institut d’Estudis Catalans esbombava el projecte d’esborrar gairebé tots els accents diacrítics de la nostra llengua, sense cap mena de justificació seriosa, amb una actitud autoritària a l’espanyola, amb la greu conseqüència de rebaixar el nivell de precisió i claredat de la llengua escrita. Per a fer-la doncs menys apta per a fer-ne una llengua d’estat.
I etc. etc. etc.
Estiguem atents, perquè en veurem més, de reaccions com aquestes, i en tots els camps.
Albert Ventura
26.09.2021 | 23:53
Te rao, senyora Fita, nomes cal llegir els articles de la senyora Lo Cascio que esta tipa de viure a Catalunya i encara no sap si es a Barcelona o a Abissinia.
Antoni López
27.09.2021 | 00:30
D’acor amb Mº.Angels Fita: AJUDAR AL PRESIDENT, i de passada als italians.
Àngels Mas
27.09.2021 | 00:35
El gobierno sabía que podía passar i fent ulls grossos no ho va voler aturar. A veure que maneguen ara a la vista de que el poc prestigi que els queda s’els en va en orris. El MHP Puigdemont els està jugant una partida molt intel.ligent, estic pendent de l’escac i mat.
JOSEP RODÉS
27.09.2021 | 01:04
Ves per on, però potser la maniobra dels franquistes espanyols pot haver desemmascarat els seus homòlegs a Itàlia. Se’m fa difícil creure que a l’Itàlia del segle XXI encara hi puguin haver nostàlgics del feixisme del “Duce”, però un indici d’això potser l’havíem d’haver vist quan durant tants anys s’han anat reunint periòdicament feixistes d’aquí i d’allà per celebrar els bombardeigs de Barcelona.
Aquesta maniobra fallida de les clavegueres espanyoles sembla ser que ha trobat algunes complicitats a l’altre costat del Mar Balear. Estaria bé que els demòcrates italians fessin un repàs per veure quin personal tenen infiltrat dins dels Carabinieri o de la Polizia di Stato.
ENRIC ROIG
27.09.2021 | 01:18
María dels Angels Fita (26-9-21 , 23,14)
M’afeigeixo al contingut del teu comentari.Tanmateix, vull afegir-hi alguna cosa:
Comparteixo totalment el judici que ens ofereixes sobre la superficialitat i l’a-criticisme dels ciutadans i premsa italians sobre la veritable realitat de Ñ. A la vegada, vull afegir que hi ha una deplorable coincidencia amb la visió que el poble ñol té sobre sí mateix, sobre la realitat política, sobre la realitat social i sobre la inserció de l’individu en la comunitat. Crec que totes aquestes realitats expostes mereixen un monumental vot de censura. Mentre els homes no fem servir d’una manera correcta les funcions més elevades que ens diferencien de les bestioles, no podem esperar que serem ciutadans d’una civilització veritablement humana. Aquesta cosa tan amorfa anomenada “civlització de masses” ha passat a ser un “engendro sotmés als capritxos i interessos dels déus que ens han castrat, i que ens tenen amansits i teledirigits amb mentides que la majoria ha assumit com un “elixir de la felicitat.
Jordi Romeva
27.09.2021 | 01:31
Aquesta frase del president: “Sóc el president del Consell per la República.” Si no recordo malament també li vaig sentir dir quan va rebre la Medalla Carrasco i Formiguera a Prats de Molló.
El Consell per la República és l’eina que pot aglutinar les diverses sensibilitats del moviment independentista i actuar al marge de la repressió espanyola. I el M. H. P. Carles Puigdemont, com a President legítim de Catalunya a l’exili, i com a President del Consell per la República, ha encapçalat amb un èxit indiscutible les accions de denúncia internacional sobre la vulneració dels drets dels ciutadans de Catalunya per part de l’Estat espanyol.
Ara bé, si es vol consolidar el moviment unitari que representa el Consell per la República amb el lideratge del President Puigdemont, entenc que afavoriria aquesta consolidació i creixement que el President es deslliurés de qualsevol altre responsabilitat, diguem partidista. És la meva opinió.
Miquel Gilibert
27.09.2021 | 05:24
No recordo cap cas que un article, o una declaració d’un polític sense poder real per canviar les coses hagin portat a una revolució.
I ho dic amb amargura, perquè ja m’agradaria a mí que el Sr. Partal tingués raó.
La dura realitat és que per la política de la UE i pel context internacional, funciona aquella frase apòcrifa d’Stalin quan se li queixaven que el Papa havia protestat: “Quantes divisions té el Papa ?”. El MHP Puigdemont és un referent moral, etc, però si demà convoqués una vaga general o la gent a sortir al carrer i a bloquejar-ho tot dubto molt que arrossegués més enllà d’uns centenars o milers de ciutadans convençuts. I això, malauradament, és el que compta (una altra cosa era l’Octubre de 2017, que es va desaprofitar i que cal tornar a bastir).
I sobre què accepta Europa o no, o el que digui la Repubblica, doncs sincerament, la Repubblica, com abans el FInancial Times o Frankfurter Allgemeine Zeitung, o el TImes, tots ells prou influents, una hora o altra han dit coses semblants amb un resultat perfectament descriptible. Europa el que vol és que no l’emprenyin i ja està. Ni diàleg ni punyetes. Amb que ens estiguem quietets ja en tenen prou. Ningú ha mogut un dit, per exemple, pel reconeixement del català, o per forçar un diàleg real. Això passarà el dia que milers de ciutadans bloquegin les fronteres o a la Volksvagen no li arribin peces de recanvi perquè el port de Barcelona és bloquejat. Fins aleshores, res de res. Tornat a l’octubre, l’única vegada que Europa va voler negociar alguna cosa, i, de fet, segons es diu, va aixecar la camisa totalment al MHP Puigdemont, va ser l’octubre de 2017. Precisament perquè tenien por que una declaració d’independència portés a Madrid enviant l’exèrcit, aldarulls als carrers i desestabilització econòmica del sud d’Europa. Quan al final el govern català es va fer enrere, l’interés pel conflicte català es va fondre a la velocitat del gelat a 40º.
Hem d’aprendre de les lliçons per saber què hem de fer. El demès és, em temo, voler agafar-se a un clau roent quan no hi ha més esperances de tirar endavant. No dic que no s’hagi de fer, però les esperances mal concebudes condueixen a la frustració, eviten mirar el problema de cara i a la llarga porten al desànim.
Salvador Molins
27.09.2021 | 05:44
Prioritat absoluta a tots nivells del CxR. Censeu-vos-hi.
Creiem-nos-ho, complim el Mandat: República Catalana Independent.
Sols així vencerem la inèrcia dels incrèduls d’Itàlia, d’arreu i també de Catalunya.
Fem gran el CxR. Enxarxem-nos tots i tots els grups en una xarxa neuronal arreu de tot el territori, Consells Locals, CDR, Debat Constituent, Assemblees territorials, demés grups i persones, …
Enfront la incredulitat, els enganys i la desinformació, complim i visquem el que vam votar i guanyar.
Marcel Barbosa
27.09.2021 | 05:58
El president Puigdemont destapa l´estat espanyol. Les mentides contínues a tots nivells queden al descobert. Cal rematar-ho al carrer. Ens veiem l´1-O. I 12-O i no deixem els carrers d´una vegada .
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salvador Molins
27.09.2021 | 05:44
Prioritat absoluta a tots nivells del CxR. Censeu-vos-hi.
Creiem-nos-ho, complim el Mandat: República Catalana Independent.
Sols així vencerem la inèrcia dels incrèduls d’Itàlia, d’arreu i també de Catalunya.
Fem gran el CxR. Enxarxem-nos tots i tots els grups en una xarxa neuronal arreu de tot el territori, Consells Locals, CDR, Debat Constituent, Assemblees territorials, demés grups i persones, …
Enfront la incredulitat, els enganys i la desinformació, complim i visquem el que vam votar i guanyar.
Salvador Molins, CLR*CDR/BIC
———-
Demés comentaris a l’Editorial de Vicent Partal:
https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-desencadena-dos-terratremols-politics-de-maxima-intensitat/
.
joan rovira
26.09.2021 | 22:52
El Primer d’Octubre és de facto, en termes polítics, el reconeixement per una majoria de ciutadans que som catalans i europeus.
El consell per la República és de facto, en termes organitzatius, el naixement d’un nou paradigma social, polític i d’organització col•lectiva.
Que no es vulgui entendre cap o algun dels postulats, no invalida en absolut, el seu desenvolupament tant pel poble, pels exiliats i altres actors.
Que ho entenguin més a fora que dins només indica la feina que cal fer a l’interior per a descolonitzar-nos del passat i d’aquells que viuen anestesiats, encara.
Perquè el present és fer coincidir la voluntat manifestada pel poble català, autodeterminat de l’espanyolitat, en simbiosi amb la nova era digital indispensable al continent.
Som la disrupció, els Països catalans, al sud d’Europa del nou present que estem confegint, de manera distinta a la figurada; però, de manera coincident amb la resta del continent.
Tant per la manera de fer i guanyar el referèndum d’autodeterminació com per la manera embrionària de gestionar una societat complexa de manera senzilla, digitalment i convivencial.
De cap manera podem aturar-nos, almenys els dempeus, votants del Primer d’Octubre perquè formem part d’un poble més ampli, a la península, el continent i arreu per tal de coincidir i compartir el nou repte global.
joan guinarda
26.09.2021 | 22:53
Declaracions de Margallo (del nacional.cat):
Així ho ha declarat en una entrevista pel diari La Razón, en la qual al·lega que el retorn del president a l’exili “entorpiria” un suposat “pacte tancat” entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i que, per tant, el govern espanyol no tindria gens d’interès que torni. A parer seu, la detenció de Puigdemont podria no haver sigut més que “un error per part de l’Advocacia de l’Estat”.
Si parlem de Sanchez, potser té raó, però l’estat profund vol enfonsar Sanchez…
Josep Maria Martín
26.09.2021 | 22:56
¿Dieu que Europa no pot acceptar que la demanda d’autodeterminació de Catalunya no siga abordada en el terreny polític?
Ho pot acceptar perfectament.
¿No sabeu com de maliciosamet treballa Espanya? ¿Alguns encara no voleu veure que l’Estat espanyol serà capaç de desviar tota l’atenció dels presidents europeus fent-los veure que les constitucions s’han de respectar SEMPRE?
Espanya té prou influència i faciment farà creure a Europa que CAP PAIS europeu permetria un “golpe de estado” como el que perpetraron los separatistas (i supremacistas sin ley).
Només ens salvaria si ens atrevissim a demostrar que Catalunya ja porta quatre segles de règim colonial amb guerres constants, genocidi cultural i sotmesos a una casta extractiva espanyola.
No en tinc cap dubte que l’Estat és capaç de tota mentida, tècnica Goebbels de propaganda corrompent Europa del tot.
josep soler
26.09.2021 | 22:59
I ara…Si a més a més tinguéssim un Parlament de Catalunya amb un 52% de diputats independentistes i no pas als neoautonomistes que hi tenim ara: la batalla internacional estaria coordinada amb l’acció interior al carrer i els representant electes.
Però els que ens ha robat el vot mentint perquè de facto són unionistes en tant no tenim ni autonomia, són autèntics taps per la llibertat de CAtalunya.
Si en realitat els nostres càrrecs electes del Parlament focin honrats, haurien de dimitir i tornar a fer eleccions amb candidats més valents i més llestos; si volen ser autonomistes que ho diguin i que els votin els espanyolistes.
Fora botiflers del Parlament i del Govern.
Piero Galilea
26.09.2021 | 23:02
Tan sols un apunt. Andrea és nom d’home a Itàlia, i el senyor Andrea Bonanni és el director de La Repubblica
Maria Angels Fita
26.09.2021 | 23:14
Tota la premsa italiana, tota, està abduida per una “simpatia” envers Espanya que no té cap explicació. Cap.
Es van creure (sobretot l’esquerra italiana, però no solament) el conte de fades de la democràcia “de la llei a la llei”. Els historiadors italians (historiadors!!!), quan parlen de història contemporànea espanyola, continuen repetint el mantra del rei Juan Carlos que va salvar Espanya del cop d’estat del Tejero. No fa gaire, en un programa de prestigi del canal RAI Storia, vaig escoltar unes falsedats increibles.
Darrerament, algunes èlits de la informació ja comencen a notar que hi ha coses que grinyolen, però…és tant dificil tornar enrere! … és com si es sentissin traits. No ho volen veure ni reconèixer. Viuen en un estrany nùvol fantàstic on Espanya és un mon feliç ple d’Almodòvars, reis que salven paisos amb un discurs, reines Letizies glamours, de gais lliures i feliços i de franchistes morts i enterrats amb una transició modèlica.
I desprès la frase emblemàtica: che bella Barcellona! I punt. Aqui s’acaba el coneixement que tenen de Catalunya i del problema català. Quina buidor!
He enviat cartes als diaris, he protestat amb piulades, he escrit a la Concita De Gregorio (que té lligams familiars amb Catalunya i que va acompanyar a en Puigdemont a votar el primer d’octubre, per seguirne, pas a pas, la crònica dels fets).
No poden dir que no saben. Simplement, no volen reconèixer l’engany. No es creuen que un pais en el qual vàren creure pugui ser tant barroer i feixista. Tanquen els ulls. S’amaguen. Tenen por d’explicar-ho als seus lectors. Perqué, probablement, després de tantes mentides, tampoc es creurien la veritat.
Son com criatures que han vist els reis deixant els regals al sofà de casa però no ho volen reconèixer. Els fa mal. Tenen un mal de panxa fisic.
Vicent, si parles amb ells, et cauràn les ulleres i… altres coses, a terra.
La major part dels articles i noticies d’aquests dies han estat vergonyosos periodisticament parlant. I la resta, si volem ser generosos, incomplets.
Cap d’ells ha parlat realment del problema. Res sobre la gran mentida de Llarena.
I és per això que els italians del “carrer”, la gent normal, té una opinió esbiaixada del problema català. No l’entenen perqué ningú els explica el qué passa.
Un altre diari considerat d’esquerres o progressista (com vulgueu) “Il fatto quotidiano” ha escrit un article ple de inconsistències i mitjes veritats. I, és clar, els comentaris dels lectors, consequentment, eren agressius i vergonyants.
Jo, en tot això, continuo meravellant-me que els periodistes catalans no treballeu també per la nostra causa de cara a l’estranger. No és suficient traduir un article en anglès i penjar-lo a la web.
No feu trobades amb companys francesos, italians, alemanys? No feu congressos, dinars, meetings? No teniu cap contacte amb cap d’aquests “peixos grossos” del periodisme que cada pais té? No us intercanvieu informació entre capçaleres?
No s’hi val a “esperar” que algun corresponsal perdut us demani informació. Es tracta d’ajudar al president Puigdemont en la seva tasca.
M’agradaria tenir una resposta.