Obre les mans i toca. Pren-ho tot
lentament. Acarona flanc a flanc
la vastitud d’allò petit i fes
suau la línia amb un ensurt
a les palpes. Després, mesura a pams
la grandesa del centre. Que n’és dolç
i tan tendre el perfil més amatent
de les corbes silencioses! Quant
de gest demora l’ànsia al dibuix
quan s’alça amb forma de tempteig! Així
com més a poc a poc, la passió
de l’inaudit deixata tots els vels.
L’interior es torna cert, acull
la superfície perfecta. Atzar
reclòs en si mateix, inici i goig.
Obre les mans i toca. No té fi
l’antiga silueta de les coses.
Isidre Martínez Marzo(València, 1964)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!