Un parenostre i un telegrama:
Un parenostre d’una aliatge tipogràfic d’estany i plom. I un telegrama urgent: la pendent ferroviària provocada per la independència imparable de Catalunya!
He llegit amb atenció i sorpresa aquest escrit d’en Vicent Partal, ja que d’entrada he passat per sobre del títol sense entendre’l ni parar-hi atenció. Un cop dins de l’article m’he trobat amb dos valors (o quatre) que per a mi són importants, el primer “l’Arameu” la llengua maternal de Jesús, el Messies segons les comunitats cristianes, llengua vernacle d’aquelles comunitats de Betlem i Natzaret. Un altre d’aquests quatre valors que esmento és la realitat o el mite d’aquest Jesús que ha esdevingut una vivència que ha omplert part important de la vida de milions d’éssers humans des de fa 2000 anys. Els altres dos valors per a mi són l’Èuscar i el Català, el primer per la seva antiguitat i el seu valor de llengua viva. I el segon per ser la meva llengua i la vostra.
Dóna esperança la capacitat de supervivència d’una llengua tan petita com l’Arameu amb mig milió de parlants després de 2000 anys. I també l’Èuscar. Si ens ho proposem i jo crec que ja ens ho hem proposat serem capaços de salvar el català.
Llegint aquest escrit de Galeusca m’ha vingut al cap un “Parenostre” molt curiós i petit que tinc guardat no sé ben bé on.
A casa teníem una impremta i hi havia un proveïdor, la Fundició Neuville, que allà pels anys 60, per Nadal, solia fer un obsequi i un d’aquells anys ens envià un tipus de lletra en el que enlloc d’haver-hi una lletra que era el normal hi havia fós tot un “parenostre” amb lletra tipus “pascal” d’un cos petitíssim ja que l’esmentat quadratí era del cos de 6 punts (el quadratí es diu així perquè és quadrat, en aquest cas 6×6, uns 4 mm quadrats aproximadament). En Josep Maria de Martin, amic i col·laborador del meu pare, pintor i escriptor berguedà va poder llegir-lo a ull nu havent-se tret les ulleres. Jo per poder-lo llegir necessitava un comptafils. Aquest “parenostre” no només era llegible sinó naturalment perfectament imprimible.
A banda del tema que avui ens ha exposat Vicent Partal, en el meu interior he rebut una mena de telegrama urgent, ací mateix n’esmento els termes, diu així:
“Stop, urgent! Stop. Espanya està embogint sense mesura, stop. Amb sorpresa el sistema judicial està esverat sense control, stop, sorpresa, el seu pendent ferroviari és Catalunya, stop, diàleg amb ER fracassa, stop, el retorn a l’ autonomisme està fracassant, stop, la independència imminent de Catalunya, stop, és l’únic camí viable, stop, tots a la presó, stop, això petarà stop. Seguim en Costa, stop, si no els donem autoritat no la tindran, stop, tots a la presó, tots, molts, stop.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
PS1:
De l’arameu al bascònic
https://www.vilaweb.cat/noticies/de-larameu-al-vasconi/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Som irreductibles (1) https://blocs.mesvilaweb.cat/adasi/som-irreductibles-1/
Això és matar la gallina dels ous d’or. Sempre ho han fet així.
No crec que anar creixent i creixent sigui el que ens convingui.
Com més treballadors venen des de fora es va diluint la nostra sobirania i la nostra llengua i identitat. França, Europa i Espanya són grans … Tothom hi quep!
Com es diu en l’entrevista, nyordia vol lligar-nos a altres autonomies espanyoles, però a cap dels Països Catalans, amb aquests no podem ni parlar amb la nostra llengua comuna.
Un exemple clar és l’enredada dels Jocs olímpics d’hivern. Un altre exemple l’aeroport de Barcelona. Tot de jugades per sotmetre’ns i lligar-nos de mans i peus. Diners que ens roben cada dia i ens els ofereixen de forma limitada i insuficient a canvi de la nostra identitat i sobirania, … Doncs, sabeu què? -que se’ls fotin allà on els càpiguen!
Així doncs, “La gallina ja ha dit que no, visca la revolució!”
Catalunya plena de gent i buida de diners, treballant com beneïts i engreixant nyordia amb els seus impostos, doncs no!
Ni aeroport, ni Jocs olímpics d’hivern, ni fons europeus, sols la República Catalana Independent.
“Només es perden les causes que s’abandonen!”
Lleials al Mandat de l’1-O, completem la DUI i implementem la independència.
Mai ens donaran la clau!
Mai ens respectaran la llengua!
Qui s’ho cregui ho té clar!
Sols la Independència i aquesta no té la donen, l’has de prendre!
Visquem la Llengua, completem la, DUI, trenquem nacionalment i política amb el Regne d’Espanya, enviem-los a la merda!