GOI de la Llengua Catalana
Separats mimvem, junts ens reforcem!
Som el GOI dels parlants i defensors linguo-ecològics de la Llengua Catalana i totes les seves variants.
04.04.2023 | 05:19
Visquem la Llengua, no l’abandonem. Ajudem-nos i aprenguem els uns dels altres Països Catalans.
I si ens unim com a Grup Objectivament Identificable dels parlants en català? Dels defensors de la nostra llengua?
Serem des del punt de vista linguo-ecològic i promocional el GOI de la Llengua dels PPCC.
Fem-nos forts. Junts serem més forts.
Assegurem el present i el futur de la nostra llengua!
Al Principat i demés territoris hem d’aprendre el bo de les Illes i del País Valencià i d’arreu, tots de tots.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
PS1:
Rubén Trenzano es posa bona nota en la gestió de Política Lingüística
https://www.vilaweb.cat/noticies/1274265/
PS2:
Més de la meitat dels valencians fa servir exclusivament el castellà, segons el baròmetre de Política Lingüística
PS3:
https://slideplayer.es/slide/14102503/
PS4:
50 Recomanacions del Consell Assessor Lingüístic per al govern actual.
PS5:
GOI de la Llengua Catalana
Separats mimvem, junts ens reforcem!
Som el GOI dels parlants i defensors linguo-ecològics de la Llengua Catalana i totes les seves variants.
Som 10 milions!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume Renyer, diu:
Les diferències que separen Clara Ponsatí, Laura Borràs i Marta Rovira
Esquemàticament, i per mirar de clarificar l’aiguabarreig posterior a l’Octubre del 2017, hom pot convenir que Clara Ponsatí és un dels principals referents de l’independentisme subsistent i persistent, amb capacitat d’iniciativa política, superant les maniobres d’ER per atribuir-se’n el mèrit, com va escriure Vicent Partal a Vilaweb. Marta Rovira representa el menyspreu d’Esquerra als que se suposaven eren els seus principis i objectius per tal d’esdevenir un satèl·lit més del PSOE (com Bildu i Sumar), com analitza encertadament Albert Pereira en un apunt al seu bloc. I Laura Borràs, és objectiu a abatre pel poder espanyol, (amb la complicitat d’ER i CUP, incapaços d’entendre que és un episodi més d’una repressió estructural), com assenyala Xavier Diez a la revista El Mirall. Dissortadament, Junts per Catalunya insisteix en una tercera via inexistent entre el contra-independentisme d’ER i l’independentisme sense referent polític organitzat de Ponsatí.