Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Sr. Llach, sé que vostè forma part de Debat Constituent i li vull fer una petició clarament referida a aquesta qüestió de fons que veritablement ens ha de fer pensar, concretament la immigració, no sé si va ser un encert el pacte entre els partits polítics catalans en les darreres eleccions municipals, van decidir no parlar d’immigració amb l’excusa de no fer servir el tema per tirar-se els plats pel cap, crec que és un greu error de país que en un futur llunyà el podem pagar car, alguns catalans som porucs, jo el primer, i tendim amagar el cap sota l’ala. Deixo el tema immigració i vaig per exposar-li la petició que abans he esmentat, crec que Debat Constituent amb potser bona fe ha estat utilitzat, frenat més aviat, es pretén, des de no sé quines instàncies, que la cosa de la Constitució Catalana quedi encallada sine die, anar fent i qui dia passa any empeny, i almenys tècnicament no ho hauríem de permetre, per tal de fer que Debat Constituent no sigui una simple figura decorativa o un entreteniment li proposaria a vostè, Sr. Llach, que fes de mitjancer meu i fes arribar, al CxR i les seves respectives institucions republicanes, que prenguin en consideració d’integrar-hi Debat Constituent com a nova institució repblicana, en la que es puguin debatre oficialment importants qüestions per a la República Catalana Independent com ho són el debat energètic i el debat immigratori, temes vitals pel futur immediat de Catalunya. Moltes gràcies.

Una entrevista interessantíssima, però té quatre errors lingüístics imperdonables, impropis de VilaWeb. Llach, esplèndid.

Pregunto,Sr.Partal: Aquesta entrevista ha tingut el número més gran de comentaris ? Si pot respondre,bé i sinó també. Gracies Vilaweb.

“ També fa pensar que la incorporació massiva de les corbates a l’independentisme, allà pel 2012, hauria, en teoria, d’haver fet feliç a l’esquerra perquè feia numèricament possible la independència. De ser una opció política gairebé negligible, l’independentisme passava a ser un poderós moviment transversal. Fins i tot La Vanguardia, en la posada de llarg independentista de Mas, va fer un desplegament gràfic impressionant. Semblava fins i tot que s’hi pujava al carro. Al capdavall, tota aquella gent encorbatada, aquells empresaris, aquell esplet centre-dretà, conformava el gruix de la seva base lectora. Semblava la conseqüència natural, el pas següent, a un editorial conjunt que havia estat olímpicament ignorat per la classe política espanyola. Brussel·les tampoc no hi feia fàstics a una Holanda del Sud, o a una Massachusetts de l’Est. Artur Mas era considerat un polític fiable per l’establishment. Però no. Oriol Junqueras hi era allà, al míting inaugural de la nova CDC sobiranista, serio com un cagarro, com una nota discordant. No, no vam ser ben rebuts. El nostre independentisme el consideraven, el consideren, espuri. Que ens hi vam apuntar per tapar el 3%. No tenen ni la decència d’admetre que si Mas hagués fet com Duran Lleida li hauria anat molt millor personalment, políticament i econòmicament. Ens van considerar uns intrusos. No els cap al cap que es pugui ser al mateix temps independentista i republicà i de dretes. I no podien tolerar que uns de dretes, i a sobre els últims a pujar al carro, lideressin el moviment. La independència, o la fem nosaltres o no la fa ningú. Quan el moviment estava en plena embranzida els peterpans de la CUP van llençar Mas a la paperera de la història. És aquí cuando se jodió el Perú. I aquelles joventuts que cantaven a cor què vols “L’autonomia que ens cal és la de Portugal” s’han venut els Onze de Setembres festius i milionaris, l’1-O, les marxes per la llibertat, les concentracions a la plaça de l’ajuntament, el Tsunami, Urquinaona, les 131 agulles de Montserrat i demés actes de desobediència col·lectiva més importants de la història recent per un plat de llenties hegemòniques. Que en Tardà, el torero de les 155 monedes de plata i Oriol Junqueras són uns traïdors ¿és ja oficial, o encara no?”

No ho he escrit jo sino en Rubèn F. Pola més avall.
Per a emmarcar.

Sr. Carles Serra:
Penso que l’exposició de qualsevol punt de vista és respectable Només cal que també respecti a totes aquelles persones que opinen amb honestedat i esperit constructiu. Quan hom no té medis per saber si el que dóna la opinió ho fa amb honestedat amb els seus errors i encerts, es pot respectar, però contrastar. És el que procuro fer. Una de les persones que va passar 4 anys a la presó pel be de tots nosaltres i que seria molt estrany que ara no ho estigues fent, rep oprobi a caixades. Posicionar-se vol dir entrar en un dels bàndols que hi ha insistència a crear, ja se sap que el que més fressa mena és el que aconsegueix més entrades al concert. Poden agradar més o menys cadascuna de les víctimes de l’Estat espanyo que va anar la presó o a l’exili. N’hi pot haver que vulguin monopiltzar lideratge de líder o partit, o treballar simplement per la causa.
Tots els pobles que han estat afectats per imperi, han hagut d’acceptar lleis. Ni que sigui de treure una pancarta. O és que els catalans no paguem religiosament els impostos que imposa la llei de l’imperi? ( els independentistes també)
Tot té una varietat de causes, i no crec pas que el govern actual català sigui el que menys vol la independència, a pesar de que això no vol dir menysvalorar d’altres opcions. El govern és el govern. ERC és ERC. L’independentisme és l’independentisme, i d’aquests milions de persones que ho conforma és ell mateix.
Complica molt barrejar termes
No estic d’acord que cap grup dels citats hagi netejat la imatge d’un estat podrit de corrupció.
Ho sento. No entraré en aquells que volen combat entre els partidaris d ela taula i els partidaris de l’exili. Tot ha estat necessari.
La mobilització de cadascú per ser lliure depèn de cadascú al tractar-se d’un procés pluri-generacional Si vostè demanes a mil persones que vol dir llibertat, tindria tantes definicions com consultats que copiessin.
Malauradament penso que els impostos que paga Catalunya van molt pitjor destinats del que vostè diu. Recordi que l’estat franquista no fa tant que va doblar el pressupost militar, per empobrir Europa.
No em molesta que em titlli de jonquerista, com, tampoc no em molestaria que em proclamés partidari de Puigdemont, o altre que també fos digne aimant del nostre país.
Però això no comporta a que sigui de cap partit, ni pensi que cap líder m’ha d’imposar la ideologia.
Amb tot el respecte tot i les discrepàncies.

Resumint, abans de tot, felicitar al Sr. Llac i a Vilaweb per l’entrevista.
Lo que tenim que convíndra es que la independència la fera el poble català unit, mentres anem amb capelletes més o menys interessades, estarem perdent el temps.
Solsamen units tenim força, ara per ara no ho aconseguim.
Demonitzem ERC, desconfiem de Junts, menyspreem la CUP, considerem enemics a socialistes, podemites i totes les dretes espanyoles. Però això no fa país, el nostre País el podem fer nosaltres units per un fi comú. Aquest fi ens demana acció, sacrifici, generositat, valentia i determinació. No es fan truites sense trencar ous.
Estem disposats o preferim que siguin els altres els que ho fagin.
Ep! I no es tracte de comprar una samarreta i cantar els Segadors!

La Unitat Estratègica:
1 – Reafirmar el Mandat del 1r d’octubre:
2 – Edificar la ja incipient República Catalana Independent.
3 – Completar la DUI del 27 d’octubre de 2017.
4 – Assegurar el present i el futur de la Llengua Catalana.

Sr. Lluís Llach, no pari!
Tots junts perssistim!

Al CxR ja som 102.633 catalans units i lliures.

Censeu-vos tots els que vau votar l’1-O. Empoderar-nos és censar-nos, per completar el que ja hem començat.

El CxR és organització i força, però hi hem de ser tots. Fem costat al nostre govern a l’exili i a les demés institucions republicanes que ja comencen a caminar.

Com a ciutadà del meu pais em repugna fins la fel que hagi 4000 conciutadans represaliats, i més encara, que el nostre governet de merda del nostre presidentet de m. , ens digui que s’acabat la judicialització!… serà la d’ell i la del sr. grassonet que tiva dels seus fils…

Estem pagant un exagerat preu per la llibertat ‘condicional i condicionada’ del tal sr. grassonet. Molt bona persona ( diu ell), i un inútil de campionat.

1. punt (meu): exigeixo la llibertat de tots els encausats. El govern ja fa  tard en moure`s.

2.- Punt. Activar la DUI… i defensar-la. La gent hi som!.

Rubén F. Pola. 13.08.2022 18.14 :

No hi puc afegir ni una coma al teu escrit. 100×100 d’acord.

… Que en Tardà, el torero de les 155 monedes de plata i Oriol Junqueras són uns traïdors ¿és ja oficial, o encara no?…

Estimats comentaristes l’últim comentari vaig escriure que el millor regal que li podíem fer al Lluis Llach era subscriure’s massivament al CxR comentari que també vaig fer al Sr. Boyer, crec que les subscripcions al CxR no han estat moltes, la pregunta que faig a tots els comentaristes quin es el motiu que no hi hagi una subscripció massiva, la meva opinió una subscripció massiva sempre he dit que causaria terratrèmols de dimensions desconegudes , m’encantaria tenir respostes.

Sr. Feixas, com dieu, IMPOSANT LA LLEI TERGIVERSADA; també fan falta col.laboradors a la colònia catalana per imposar-la i ER és un d’aquests col.laboradors.
*Amb aquesta taula del diàleg (ep!!! Sr. Feixas, amb uns resultats que li deixo per vostè definir-lo’s) aquesta espaÑa franquista i corrupte, de li ha netejat l’imatge de cara UE.
*Ha perjudicat fortament la lluita dels exiliats
*Ha desmobilitzat la lluità per ser lliures.
*Ha potenciat subvencionat-lo’s, ep!! Sr. Feixas, amb els nostres impostos €, els mitjans del sistema, com per exemple el Grup franquista Godó.
No cal que m’escarrasi més, doncs està clar que viu del partit/sistema O com ja fa esment algun subcriptor, és un Junquerista.

Gràcies Lluís per tanta claredat en les respostes; sí dir-te com ja ha fet algun subcriptor, que et tingués que convença el botifler Junqueres en dir-te que els governs espaÑols històricament han sigut trilers i incumplidors amb els pactes/promeses, m’ha sorprès; aquest fet apreciat Lluís ja bé des de el 1714, com bé crec que deus saber.
Com també hauries de saber que els líders històrics d’ER ( Companys, Irla, Tarradellas i ja que dir sobre l’element que senyales, el gran traïdor i botifler Oriol Junqueras, sempre han preferit pactar amb això que ells defineixen l’esquerra espaÑola, abans de lluitar per la nostra LLIBERTAT, ja que dir de l’UNITAT.
Però el gran drama apreciat Lluís, són els seus votants, sobretot els que no viuen dels partit/sistema i a més diuen que volen la independència; en fi Lluís

Lluís, tot el meu suport i respecte. I si saps res que no sapiguem, crec que faries bé de comunicar-ho a tota la gent que vam jugar-nos el físic l’1-O. Crec que tenim dret a estar informats. Ens ho hem guanyat. No hi ha res que no es pugui dir, Lluís.

Si algú s’indigna quan li diuen de pensar és que és un fanàtic, i un fanàtic no raona. I provar de parlar-hi, o ni tan sols considerar-lo, és llençar part de la nostra vida.

Bona entrevista, per preguntes i per respostes.

Per cert, quan de temps fa que no vèiem tants comentaris de subscriptors? Que tinguem tantes ganes de claredat em sembla un gran senyal.

El millor regal que se li pot fer al Sr.Lluis Llach subscriure’s massivament al CxR,

En Llach és el far del nacionalisme / independentisme català; el seu -nostre- referent filosofal. El del País Petit que viatja cercant la seva Ítaca.
Atacar en Llach és atacar un símbol fonamental de l’independentisme. Si el fan callar, ens callen a tots.
La tàctica, d’arrel madrilenya, la començaren amb en Pujol i la segueixen fil per randa amb qualsevol que aixequi el cap en nom del nacionalisme català.
Ara van per en Llachi i és per això que han posat els seus disciplinats -òbviamenr acrítics- soldats a caçar-lo.

No sembla tant difícil parlar clar i dir les coses pel seu nom oi?

Totalment d’acord amb el Sr. Josep Marrasé

Totalment d’acord amb en Lluís. I molt neguitós per les coses que sap i que encara no vol dir!!!

Aquesta entrevista a Lluís Llach l’hauria de llegir la ciutadania de Catalunya perquè els que encara no coneixen Junqueras se n’assabentessin bé. Ramon Feixas com sempre, algú entén alguna cosa del que diu ? En termes nacionals de Catalunya puja les escales o les baixa ? josepselva Selva un adoctrinat cec d’ER, un quintacolumnista del moviment independentista.

Al 100% d’acord amb Lluís Llach. Jonqueras, Tardà… “corruptio optimi pessima” o ja eren així abans? Declarar la independència i anar a entregar-se a Madrid és pensar amb el cul. D’altra banda, pena de cupaires immadurs.

L’entrevista és realment interessant, però com totes les coses del món polític. hi ha una revelació que és, si més no, curiosa i sorprenent. Afirma que en Junqueras és qui li va fer veure que amb l’estat espanyol no es podia negociar. Caram! I va tenir que ser en Junqueras qui li va tenir de dir, una cosa que abans que en Junqueras fos al món, per una qüestió de pur empirisme, ja ho sabia tothom. Tothom del món catalanista, s’entén.
Sembla voler destacar la seva llibertat de pensament polític, pel fet de no estar adscrit a cap partit polític, la qual cosa li permet votar qui més li agrada. De persones d’aquesta condició el món electoral n’està ple: qüestió totalment fortuïta i aleatòria. Vol dir, en Llach, que quan estava adscrit a un partit, si més no per empatia, no era políticament lliure? No ens enganyem, la meva disquisició no desqualifica per res la figura d’en Lluïs, la seva catalanitat no la pot posar ningú en dubte.

Molts Lluís Llach ens calen en tots el àmbits.
Comparteixo el seu sentir i les seves reflexions.
Pel que fa a la polėmica que ha esberat tant als batlles d’ER: he tingut que anar-ho a buscar, per què com que no tinc Twitter no m’en havia enterat.
Doncs sí Lluís, senyors i senyores FA PENSAR i molt!

També fa pensar que la incorporació massiva de les corbates a l’independentisme, allà pel 2012, hauria, en teoria, d’haver fet feliç a l’esquerra perquè feia numèricament possible la independència. De ser una opció política gairebé negligible, l’independentisme passava a ser un poderós moviment transversal. Fins i tot La Vanguardia, en la posada de llarg independentista de Mas, va fer un desplegament gràfic impressionant. Semblava fins i tot que s’hi pujava al carro. Al capdavall, tota aquella gent encorbatada, aquells empresaris, aquell esplet centre-dretà, conformava el gruix de la seva base lectora. Semblava la conseqüència natural, el pas següent, a un editorial conjunt que havia estat olímpicament ignorat per la classe política espanyola. Brussel·les tampoc no hi feia fàstics a una Holanda del Sud, o a una Massachusetts de l’Est. Artur Mas era considerat un polític fiable per l’establishment. Però no. Oriol Junqueras hi era allà, al míting inaugural de la nova CDC sobiranista, serio com un cagarro, com una nota discordant. No, no vam ser ben rebuts. El nostre independentisme el consideraven, el consideren, espuri. Que ens hi vam apuntar per tapar el 3%. No tenen ni la decència d’admetre que si Mas hagués fet com Duran Lleida li hauria anat molt millor personalment, políticament i econòmicament. Ens van considerar uns intrusos. No els cap al cap que es pugui ser al mateix temps independentista i republicà i de dretes. I no podien tolerar que uns de dretes, i a sobre els últims a pujar al carro, lideressin el moviment. La independència, o la fem nosaltres o no la fa ningú. Quan el moviment estava en plena embranzida els peterpans de la CUP van llençar Mas a la paperera de la història. És aquí cuando se jodió el Perú. I aquelles joventuts que cantaven a cor què vols “L’autonomia que ens cal és la de Portugal” s’han venut els Onze de Setembres festius i milionaris, l’1-O, les marxes per la llibertat, les concentracions a la plaça de l’ajuntament, el Tsunami, Urquinaona, les 131 agulles de Montserrat i demés actes de desobediència col·lectiva més importants de la història recent per un plat de llenties hegemòniques. Que en Tardà, el torero de les 155 monedes de plata i Oriol Junqueras són uns traïdors ¿és ja oficial, o encara no?

Molt be lluis, bravo, has dit un munt de pensaments que jo tinc dins al meu cap, i no els ser expressar. T’estimem…..

I ara serè un maleducat…….sr Selva es un malperit i quintacolumnista………..!!!

Gràcies Lluís, infinites gràcies…
Necessitem sentir les veus que parlen des de dins…
És una confirmació necessària…
SOM VIUS!
ENDAVANT!

Cada dia que passa coneixem millor Junqueras. Llegint els dos llibres del president Puigdemont arribem a la conclusió que Junqueras era un talp dins de l’independentisme. Un talp que buscava només el seu interés. És un ídol per a molts militants d’ERC i votants, difícil de desemmascarar. L’odi que senten contra Puigdemont per haver explicat què feia Junqueras en els mesos d’octubre i anteriors, és immens perquè desmunta l’idol que tenen quasi divinitzat. A banda els que amb ERC han trobat un modus vivendi, ocupant càrrecs ben retribuïts, defenen les garrofes.

I junqueras encara NO HA PLEGAT? Pobre Catalunya en mans de venuts a España. ERC com sempre, treballant per España, contra els catalans. TRAÏDOR, VENUT, ESPAÑOL, fas llàstima, comprant el teu indult a canvi de l’esclavitud de Catalunya durant 30 anys.,NO TÉ NOM!!!

Totalment d’acord amb en Lluís, ha viscut l’història de primera mà, els que ja tenim una edat ens quadra a la perfecció tot el que diu. Que Jonqueres al no anar al exili va ser la primera gran traïció al pais ho he dit des de el primer moment. Si abans de tenir un estat volen tenir un partit mes fort, per a mi i per a milers de conciutadans és una traïció. Gràcies Lluis per la teva clarividència, molts pensem com tu.

Francesc Dalmau. És lògic i normal que ho veiem diferent. L’important és saber respectar altres punts de vista i procurar que el propi sigui lliure d’interessos i prejudicis, encara que sigui impossible aconseguir-ho., per raons òbvies d’un adoctrinament tan radical (santificant l’individu i sacrificant als individus) com el que patim de part de la religió capitalista.

Susanna Herce. Els interessos són el rèdit del diner. Va contra natura que un estat en tingui. Així que la rsposta a la seva pregunta és: no. Sigui España o qualsevol altre.

Gran Lluis Llac com sempre. Totalment d’acord amb els teus arguments.
Seguim lluitant

I si des dels qui ho podeu engirgolar començau a bastir alternatives electorals municipals que (absorbent o confrontant, segons els llocs i els taranna de cada agrupació) puguin plantar cara a les candidatures suposadament indepes que ja han demostrat que és molt de”suposar”?
Si el sector octubrista de Junts no guanya el torçabraços intern (i sembla que no l’està guanyant) seria suïcida no generar alternatives, però fins i tot si el guanyava no aniria malament perque “gat escaldat aigua freda tem” i són molts els indepèndentistes que no s’en fiarien, fins i tot molts no acaben de tenir confiança ni en aquells de qui no l’han perduda tota i, a més , hi ha qui no convé que s’hi presenti. Les candidatures s’haurien de bastir procurant integrar tothom que no haja fet figa, però fugint de qualsevol control de partit.

I l’esforç serviria de preparatori per l’alternativa “unitària” de país, per a tothom qui hi vulgui esser renegant abans de “controls” i de quotes de partit. … Primàries, Repressaliats, dissidents d’ERC, octubristes de Junts, “fetiguanyats” de les CUP, referendumistes, etc.

Crec que en Ramon Cotarelo, en Toni Castellà, en Lluís Llach, en Josep Costa, n’Elisenda Paluzie, etc.,s’hi podrien posar d’acord(na Laura Borràs, segons si guanya o perd el torçabracos, hauria de romandre dins Junts o sortir-ne). Em direu que això és manar feines als altres, o que de segons quin dels que jo he anomenat no vos en fiau, o que hi manca gent que hi hauríeu posat, etc., i tendreu raó, pero els qui no tenim gaire capacitat de convocatòria poca cosa més podem fer si no és oferir feina voluntària per a quan ells s’hi decideixin. Salut

Quan hi ha gent d’ERC publicant fakes, per una banda, i exposant raonaments tan “filldeputistes” com els que exposa el Sr. Selva, per l’altra, crec que devem esser molts els antiCIU de sempre (com jo mateix) que romanem amb els pocs cabells transparents que ens resten, ben drets (qui ho haguera hagut de dir!?).
https://www.vilaweb.cat/noticies/fotos-falses-per-a-manipular-la-politica-deu-histories-de-lincoln-a-albano-dante/

Lluís Llach sí que ens representa. Expressa clarament el que molts de nosaltres pensem. Gràcies per l’entrevista..

Vol dir senyor Ramon Feixas? Si vostè ho veu així,…. pero jo crec que no, he?

La periodista confon la preposició “en” amb “amb”. Que ho faci el valencià popular no ho autoritza en la llengua estàndard. “Involucrar-se en”.

Sr. Feixes, potser no l’entenc bé i si és així, disculpi. La gent que vol la independència i que creu que (a més de defensar la nostra identitat) disposar dels nostres diners ens podria permetre tenir millors serveis (educació, sanitat, transport, atenció a la gent gran…) i acostar-nos a països que no necessiten ajuts de la UE de manera estructural, són els que vostè considera que volen “aprofitar-se de l’esforç dels altres”?
Jo diria que això, qui té aquesta mena d’interessos, és Espanya, més que res perquè l’antipatia que despertem i el rebuig a la nostra cultura, descarten qualsevol altra motivació per fer-nos quedar dins l’estat.

Quan es barregen coses, és normal que hi hagi embolics. D’entrada ja es parla massa sovint d’interessos, referint-se a la necessitat essencial que té Catalunya d’independitzar-se d’Espanya. Els interessos són matèria per aquells que es reserven el profit de l’esforç dels altres. La convivència d’una societat amb trajectòria cultural pròpia, és una altra cosa.
també és normal que tots plegats preferim responsabilitzar a algú més dels fracassos haguts davant la violència de l’Estat espanyol contra el procés democràtic català. Igual que els terroristes víctimes dels grans antiterroristes s’esbraven contra gent que també son manipulats pel gran terror que es diu antiterrorista que manega la humanitat, el seu déu diner, els seus virus, i (com no?) les seves armes. És lògic que les forces de la violència de l’estat espanyol, hagin anat imposant la llei tergiversada en funció de la seva necessitat acorraladora. Normalment els perdedors d’una guerra destrossen el que poden en la seva retirada.
Aquestes baralles, doncs , entre independentistes, és sentiment derrota, com ho va ser cadascun dels fracasso haguts des de fa 300 anys.
És derrota? Sí. És la derrota? no.
A la taula de diàleg s’hi podrà acordar la independència?
La taula de diàleg serà una bona base per fer que e reconegui la legitimitat indubtable del resultat de l’1 d’octubre? Sí
Miracles ni a Lourdes. Però tot allò que puja, baixa.
Els imperis es fan i es desfan. En el nostre marc és temps de desfeta. D’una desfeta que, igual que la llarga dictadura no va acabar, els llarg procés de violència judicial no acabarà amb el procés democràtic català.
La llengua catalana corre un perill molt real, però l’imperi que l’imposa no és pas a Madrid que encara que a Madrid alguns odiïn tant la nostra llengua.
La consciència social ben enfocada és la que més pot activar, tot i les limitacions dels adoctrinaments que rebem per part dels medis.

Gracies Lluis, m´identifico totalment amb la teva analisi i exposició de fets l´onze de setembre tots els independentistes el carrer, amb cap ensenya de partits

Recordaré sempre mes aquell dia en que des de Cat.Radio, en el programa “Els Matins” que conduïa Monica Terribes (era l’any 2014), vaig descobrir quin tipus de politic era Junqueras i a quin lloc ens ens podria conduir un personatge d’aquestes característiques.
Efectivament, en aquell programa es va precipitar cap a una ploranera (que la presentadora va intentar dissimular prou be), bàsicament perquè el MHP Artur Mas, va saber tancar amb força astúcia, aquell “Procés participatiu” que ell mateix s’havia compromès a duu a terme.
Des d’aquell moment que he tingut una desconfiança enorme de l’Oriol Junqueras. La meva experiència personal em diu, que mai sabràs del tot d’aquesta gent, si pugen l’escala o be l’estan baixant i per tant, confiar-hi es molt i molt arriscat.
Al final els fets demostren uns grans perjudicis per la Nació Catalana, alhora dels grans beneficis per aquella Espanya que ell mateix havia jurat de combatre.
En aquests sentit els resultats son verdaderament depriments per a tots els que vivim en aquesta terra, inclosos -els agradi o no- per aquells els tambe se senten espanyols.

D’acord amb tot el que expressa en Lluís Llach.
Entrevista llarga. Bones preguntes i respostes clares. I tanmateix he trobat a faltar alguna cosa més sobre el CxR
Perquè som només 100.000 i escaig els membres, quan suposadament som 2 milions?
El fet que ERC no hagi volgut ser-hi posant per davant interessos de partit.
Respecte al tema del racisme, veig una clara intencionalitat en qualificar de ‘racistes’ els que
verdaderament són independentistes o nacionalistes (com ho són tots els països del món)

Hem d’aprendre (disculpeu l’errada)

Sr. Selva, la qualitat d’en Lluís Llach com a músic no és el tema de l’entrevista. Cadascú pot tenir la seva opinió (jo crec que és molt bo) sobre aquest punt, però la seva lluita a favor de la democràcia i per la llibertat de Catalunya, constant durant dècades i assumint riscos importants, és un fet. La claredat en aquesta entrevista contrasta també amb el no-em-mullo de molta gent de la cultura, l’esport, i fins i tot, l’activisme .

Pel que fa a la ingenuïtat, quina pena que l’honestedat, la coherència i la bondat es considerin un llast. Suposo que vostè vol dir que em d’aprendre estratègia, conèixer millor els nostres adversaris/enemics, cercar aliances, no deixar-se enredar. Si és això, crec que la majoria estem d’acord que no podem anar eternament amb el lliri a la mà. Si vol dir ser un autèntic “malparit”, pensi que el món està governat majoritàriament per malparits que porten la humanitat cap el desastre.

corregeixo la seva opinió

La gent que altres vegades ens trencave’m les banyes per la independència ,ara com ara estem mooolt decebuts , primer per com els dits nostres politics han fet seguidisme de totes les normes absurdes de la plandemia.Segon perquè de la anomenada independència ni se’n parla.Els 4000 represaliats ,no politics a sou,….que els bombin !! Espero que el dia 11 de setembre no hi vagi NINGÚ.

Sr. selva SELVA no he llegit cap insult per part de ningú.
I perdoni, les persones que expressen la se opinió raonen, encara que a vostè no li ho sembli, el que fan és no raonar com vostè.
Adéu Sr. selva SELVA que tingui un bon dia.

Molt d’acord amb les teves paraules Lluis, i ales de molts de vosaltres, completament amb les de Josep Ramon Noy .
Per molts anys puguis ser el referent per molts de nosaltres, molt aclaridora la entrevista, gràcies a Vilaweb.

Molt bona entrevista i molt aclaridora! Moltes gràcies.

Lluis gràcies per ser tant coherent , jo sempre llegeixo els teus comentaris, perquè ets un dels meus referents junt, al Fachin, Costa i Baños, no us caseu amb ningú i això es el que us demano que continueu fent, per saber que es el que realment esta passant.
El President Puigdemont ha fet un fil a twitter que hauriem de llegir-lo tots i pensar-hi, es per la falta de valentia i les ganes de poder del partits mal anomenats de esquerra ,que cada cop hi ha més gent que compra el discurs de la ultradreta.

josepselva SELVA, engegar al nostre estimat i respectat company en Lluís Llac no et farà mes feliç. Vos si que canteu…..malament!

Gràcies Lluís! Comparteixo pràcticament tot el que dius en aquesta entrevista tan llúcida. No hi ha dilema entre independència i revolució: la independència ja és una revolució i gran!! De fet és la revolució mare de totes , ara mateix. Sense la independència no podem fer res de bo, no siguem ingenus. Llegint-te m’he sentit exactament representat perquè parles amb llibertat, sense les mordasses del partits i institucions. No paris Lluís, no paris; no podem parar de pensar i actuar!

Per cert, mai he perdonat al PSUC l’actitud que va adoptar amb l’assessinat de Puig Antich; em va obrir els ulls a moltes coses…I vaig recriminar-ho a amics meus que eren del partit! Ai, la borratxera del poder pel poder…..

També jo penso que hem tocat fons, i sobretot perquè molta gent que és independentista i que sempre ha votat a Esquerra Republicana… continua i continuarà confiant en Esquerra Republicana! Aquesta ceguesa és el que significa (i implica) “tocar fons”.

El més preocupant és que els dos comentaris més insultants a Llach a Twitter han estat de dues persones musulmanes. L’alcalde de Castelló de Farfanya , d’ERC i l’activista Mohamed Said Badaoui, amenaçat de expulsió i a qui han donat suport bona part de l’ajuntament de Reus. Aquest darrer, que per cert es va negar a donar la mà a una periodista perquè era una dona, va acusar Llach de ser pràcticament de VOX. Ningú de cap partit polític independentista ha sortit a defensar Llach a Twitter de l’insult de Said Badaoui. Crec que ens cal un bon debat sobre el paper que alguns integristes musulmans tenen a Catalunya i la por de l’esquerra a debatre. Tot plegat fa molt de mal i ajuda a augmentar certa islamofòbia que hi ha en un sector de l’independentisme. L’atac a Salman Rushdie també fa pensar.

Gràcies per llegir-me, companys comentaristes, no soc de la vostra corda, no tinc ídols. Sí no sabeu respectar les opinions que no us agraden al menys raoneu-les abans de insultar.
En Llach es molt bon músic, bon lletrista i bon poeta, peró com a veu molt limitat, es evident,
tot i que interpretativament es convincent . Les coses al seu lloc

La partitocràcia ens està perdent…

Fa mots anys, hi havia un senyor que havia sigut del PSUC i un dia va parlar amb un altre senyor que era d’ICV i li va dir que per arreglar totes les coses que anaven malament al nostre país primer que res calia poder disposar dels nostres recursos i poder decidir com gestionar-los i que el primer pas era recuperar la sobirania de Catalunya, es a dir la independència i que s’apuntés a ERC que era l’únic partit que en parlava d’independència. En aquells moments el primer senyor no era de cap partit, però estava encantat amb el que deia el Sr. Junqueras; no hi podia estar més d’acord; quina facilitat de paraula!; quina memòria!, no feia servir ni una xuleta; què bé que expressava els seus sentiments!. L’altre senyor deuria pensar el mateix perquè fins i tot es va fer amic del Sr. Junqueras, molt amic, tant amic que ja no pot deixar de ser-ho.; tots dos han passat per molts mals tràngols i són part del conjunt de ciutadans que han patit i pateixen, amb les seves families i els seus amics, la fúria desfermada de l´Estat espanyol contra el poble de Catalunya.
Han passat els anys, els temps han canviat, les persones també, algunes més que d’altres i algunes, gens: com tu benvolgut Lluís i com tots aquells que coincidim amb el que dius.
La solució que proposàvem fa anys segueix sent la mateixa: la independència. I cada dia que passa sense fer-la efectiva és un dia que perdem; que perdem diners, que perdem salut, que perdem oportunitats, que perdem dignitat, que perdem drets, que perdem llibertat.

Altres articles interessants sobre la “negociació” i el cas Borràs:
https://revistamirall.com/2022/07/12/manual-sobre-com-no-sha-de-fer-una-negociacio/
https://revistamirall.com/2022/08/02/un-juliol-desesperant/

No em sorprèn el que diu del Gran Botifler Oriol Junqueras, que va ser aquest qui li va dir que amb l’estat espanyol no es podia negociar, que no complien mai. I ara Junqueras fa just tot el contrari.
És el conte del “capità aranya”, que embarcava tothom però ell es quedava a terra.

Fa anys vaig llegir un comentari d’algú que havia tingut un contacte estret amb Junqueras, (no ho he trobat), però venia a dit que realment tenia dos caras, que era un oportunista sense escrúpols amb un desig envejós de substituir a Jordi Pujol, i que per a ell l’independentisme i l’antipujolisme d’ERC eren una palanca per a aconseguir les seves egoistes ambicions personals.
En aquell moment no vaig copsar la profunda raó que hi havia en aquelles paraules, i que aquests darrers 5 anys han validat al 100%

Tornant al present, te tota la raó en Llac, ER (la, ER de Junqueras que no és el que era ERC) camina cap enrere com els crancs, blanquejant espanya internacionalment, i que la CUP està descolocada volguent posar els bous davant el carro, no tenen dos dits de cervell.
Primer s’ha d’aconseguir la independència, i que per a això cal que tots els independentistes s’impliquin, de dretes a esquerres, tots els moviments d’alliberament no tenen color, només un únic objectiu, treure’s el jou del colonitzador. Un cop lliures, el poble decidirà el model de país que volguem tenir.

Pel que fa a JxCat, si, crec que s’ha de transformar en un Moviment d’Alliberament Nacional, donant cabuda al molt necessari centre-dreta i a tot el ventall independentista, js siguin esquerres, anarcos, etc.

“És surrealista que la gent estigui en contra de pensar. És una actitud absolutament autoritària i sectària.”
És el millor de l’entrevista. Els comentaristes ho demostren.

A la propera ocasió que decidim intentar-ho ja cal que els polítics ho tinguin tot previst i preparat. Una segona reculada amb l’objectiu a tocar, seria una enganyifa i una traïció imperdonables que mataria per sempre l’assoliment de la llibertat. Som-hi, lluitem i no perdem l’esperança!!

Si Catalunya tingués líders com tu ja seriem independents. Gràcies, per ser-hi Lluís, comptem amb tu.

Gràcies Lluís Llach! Sempre amb tu, estic totalment d’acord amb el què dius. Ets imprescindible!

Jo sóc també dels que pensava, que hi estaven per fi a una democràcia normal del s. XXI. Com n’hi estic força decebut de l’ oasis Democràtic europeu. No per això hi devem llançar la tovallola. Hem aconseguit molt. Fa uns anys hi pensariem que fora ficció. Els canvis històrics, no sempre són fàcils. Hi havem un poble admirable, que com tú, que podries viure sense problemes, t’has ficat de ple a aquesta Odissea. Mercès per la teua tasca. No tot el món s’ ha arriscat com tú.

Per cert, jo també recomano la lectura de l’article d’en Xavier Díez (una altra veu important en aquests temps que vivim), a la Revista Mirall,
https://revistamirall.com/2022/08/09/el-comodi-del-racisme/

N’hi ha que pixen fora de test com el Sr.Selva
Força Llac

Excelent Lluis, una radiografia molt exacte del moment actual i una repassada als que han perdut la memòria del que vam fer l’1 doctubre.
I pensant, i veient, com ERC es vol convertir en un nou PSC amb disfressa independentista, no sé si ens estalviarem de crear un nou partit interclassista i radicalment INDEPENDENTISTA. Et necessitem Lluis…com sempre però ara també.

Gràcies LLuis LLach
Consell x la Republica
Primer fer país, després ja farem la revolucio
Desudicialització per TOTS els represaliats
Tots al carrer enfadats i no enfadats.
Taula de diàleg… Embkanquinael govern… ñol.
Seguim…

Em sembla extraordinàriament lúcid i honest. Això és el que ens fa falta.

No sabia que en Tardà hagués confessat que a canvi dels indults, l’estat espanyol exigia la taula de diàleg.
Si es així, penso que el Govern de Catalunya, ademés de sacrificar centenars de represaliats a canvi de la llibertat vigilada dels seus companys, han regalat ademés a España una neteja internacional de la seva imatge mitjançant un inexistent diàleg.
Puc entendre que els que son al capdavant del Govern siguin, malgrat les grans cerimònies, escenificacions a palau, pomposes asseveracions i vehements exigències, en general bastant ineptes (com en tants altres organismes), però que després d’una negociació tant dolenta amb España com la que descriu en Tardà, ens vulguin encara “vender la burra…” de que gracias a l’actual govern ens acostem a l’autodeterminació de Catalunya (fos quin fos el resultat), em sembla un insult a la intel·ligència i a la paciència de gran part dels catalans.

Caram Sr. Selva, en Lluís Llach un cantant limitat??
Aquí veig limitat per a moltes coses és a vostè.
La primera seria no creure’s que està en possessió de la veritat.

Gràcies Lluís Llach! Gràcies Vilaweb per aquesta entrevista!
Aquests dies no em podia creure els atacs que ha rebut Llach: racista? Feixista? Però és que aquesta gent no sap qui és? No coneixen la seva trajectòria? Dels riscos que va córrer durant el franquisme?
Fa por veure tant dogmatisme, tant odi i tanta campanya goebbeliana. Volen liquidar la llibertat de pensament?
Estem amb amb els quatre mil represaliats, gent normal que lluita sense que la política sigui la seva feina. Estem amb els avis i àvies que van anar, alguns caminant amb molta dificultat, a votar l’1 O. Estem amb la gent gran que, malgrat haver patit la foscor del franquisme i el desengany que vivim tots actualment, encara porten el pin amb l’estelada perquè estimen la seva terra. Estem amb la gent que ha patit ferides mentre es manifestava. Estem amb la gent que diu la veritat.
No ens deixem posar una bena als ulls!

Amb tot l’afecte, he de fer-vos una crítica: hauríeu de fer corregir el text. Hi ha errades de l’alçada d’un campanar!

Molt d’acord amb tot el que diu Lluís Llach des de la primera lletra fins l’última.
Crec que el Consell per la República és una porta a l’esperança però no sé com s’ha de fer perquè augmentin els inscrits, tinc la sensació que es veu molt lluny

Moltes gràcies, Lluís Llach!
Moltes gràcies, Vilaweb.

https://consellrepublica.cat/

Josep-Lluís Carod-Rovira – Potser ja hem tocat fons… | NacióDigital
https://www.naciodigital.cat/opinio/24894/potser-ja-hem-tocat-fons

https://www.debatconstituent.cat/ca/

M’agradaria saber de quina manera podem actualment ajudar als 4000 represaliats.

Estic al 100 x 100% amb tot el que ha dit en Lluis Llach, penso exactament igual,

Sr josepselva, segurament teniu un carnet de ERc, i us ha molestat llegir tantes veritats en tan poques línies, esteu MOLT EQUIVOCAT, la politica es per malparits?, carai, pensava que era una altre cosa.

Lluis Llach President de Catalunya. Ara el que no entenc es la confiança anb el cregut Junqueras, un esser que nomes pensa en ell. Un egolatra malaltís i perillós

Gràcies, moltes gràcies i a seguir amb el consell per la Republica

Lluís, soc del maig del 45 i, des del primer dia que va aparèixer la teva música, la teva veu fins ara, quan apareix el teu compromís i raonament polític vers la independència de Catalunya, sempre t’he considerat un prodigiós referent alliçonador de realitats i sentiments.

En Josep Selva ho sap tot. La resta de gent ha de dir Amén, i no contradir res del que diu ni pensar pel seu compte

Tinc 85 anys. ERC, a diferencia d’altres partits catalans -tret de la gran personalitat d’Heribert Barrera i Carod Rovira- no han tingut mai liders rellevants. La deplorable situació actual, impensable mesos abans del 1-O té un sol nom i un sol discurs.
Cinc anys abans, quan l’havia escoltat en el programa “En guardia” de CatRadio, m’havia entusiasmat. Companys seus de l’universitat, però, ja m’havien advertit de com era el personatge. Ara puc afirmar que sicòpota és poc.
A no ser que a ERC no hi hagi ningú més, com podria molt bé ser, no s’entén que cap dirigent hagi obert els ulls.

Gràcies Llach, per ser insubornable i coherent. Dos valors en perill d’extinció en aquest moment que ens toca viure.

Txell, Lluís, no té res a veure un quart partit amb una llista cívica. De fet, són solucions antagòniques. El que ha passat amb Esquerra ho demostra. Als partits només tenen dret a pensar uns quants. La resta només pot obeir o ser lapidat pels militants obedients en nom del bé superior que és el partit. Una llista cívica de gent difícilment pressionable per les forces de l’estat, com vosaltres mateixos, i disposats a tirar endavant un programa votat per molta gent, és la única opció

Gràcies Lluís ,ets imprescindible.La teva música , el teu pensament i el ferm compromís m’han acompanyat tota la vida. Quan sento i llegeixo el que dius em dones força. Sempre confio en tu.Sempre !

Aquesta entrevista en LLuis LLach ha definit exactament el meu estat d’anims.
Soc independentista des de el 16 anys i ara en tinc 66.

Lluís, em representes. Moltes gràcies.

En el context de proclamar la DUI – com es va fer – no cabia negociar . Però un cop avortada i suspesa…?

Companys subscriptors, escampeu aquesta entrevista per les xarxes. Jo la compartiré a Facebook i Twitter.
Gràcies, Lluís.

Endavant Lluís, i gràcies per la teva lluita insubornable, de tota una vida, en favor de la llibertat del nostre país i dels drets humans. La teva generositat i la teva sinceritat és el que els fa més mal. Ets el mirall on veuen reflectida la seva misèria.

Amb Esquerra ja fa temps que passa com amb PSOE, Cs, PP… Si et critiquen és que estàs fent les coses bé.

La independència la guanyarem entre tots els qui volem la independència.

Gràcies Lluís Llach. Bona entrevista. Salut.

Dues paraules per en Josep Selva. En Lluís Llac és tan generós i la seva humanitat és tan envejable que pot fer molta feina aquí, a casa nostra , i al Senegal. És un bon exemple per tots nosaltres. Perdó pel meu atreviment.

Noies Partal, us felicito de tot cor ! Els vostres pares s’han de sentir cofois i feliços de veure el camí que heu triat. Enhorabona Vicent i Maresma!

Excel.lent Lluis Llach, com sempre.
Nomes recordar que en Joel Diaz, en una entrevista a Vilaweb (mirar hemeroteca) el 10 de Desembre 2019, afirmava que el Sr. Junqueras, politicament era un estafador. Si, el 10 de Desembre del 2019. 3 anys despres, quasibe, no es pot negar que en Joel Diaz la va clavar. No es pot negar el seu gran encert.

Entrevista bomba (de raïm de Porrera) que glacerà les papades satisfetes de politicastres i savis pollastres a sou de tertulians. Les tietes i les gallines no només diuen NO a tanta rendició, a tanta por a la por, a tanta falsa negociació. Aquesta tardor, en un context de crisi europea en totes les seves estructures, a Catalunya comença una nou sisme democràtic. Farts de pors i de genoflexions. Farts d’esperar explicacions. Farts que ens diguin una cosa abans de les eleccions i facin la contrària just després. Amb el somriure de nou -amb la cara trencada-, la revolta pendent. Inevitablement.

Tot el respecte pel Lluís i per aquells que s’entesten en continuar pensant i expressant-se lliurement.
Cap respecte pels que, en comptes de criticar de manera argumentada, es dediquen a sabotejar el camí que necessàriament haurem de fer entre tots.

Diu que no coneix cap indeoendentista que ho hagi deixat de ser, però la qüestió potser és quants indepes hi ha realment?
Perquè està clar que els que votaven a ERC abans, quan encara potser colaba que era independentista, i ho segueixen fent ara, que està molt clar que no ho és, d’independentistes no en tenen res, a no ser que pel que sembla és que en realitat són més in..eptes que in..depes!
I el fet que també diu que realment creien, ell inclòs, que tot ho feien per obligar als aspanyolus a seure a parlar de la independència, doncs…, no sé que voleu que us digui de la santa inocéncia dels que pensavem que teniem les coses clares…

Gràcies Lluís!! Moltes gràcies!!

No m’estranya que l’agit-prop d’ERC no el pugui veure, diu el que deien ells fa 5 anys i els treu els colors.

Sentirem algún desmentit de ERC a les dures paraules de Llach ,penso q haurem d llogar cadires i aseuren’s si esperem resposta

Josep Selba com pots dir(al senegal farà millor feina) nomes cal que miris el que va fer per Catalunya molt abans que el 2010.

Volia dir ‘Savi’ i no Dani
El corrector XD

Lluís Llach: una veu coherent i sense pèls a la llengua.
Dani i tot un referent.

El que m’ha impressionat més es aquesta mena de campanya de desprestigi del Lluís Llach que s’ha engegat.
No és pot ” pensar” o reflexionar (dic jo) sobre un tema. Has d’encaixar correctament dins uns clixés. Qualsevol moviment dubitatiu va saltar a damunt teu tot el gruix d’estereotips custodiats pels guardians de l’ortodòxia.
Jo el que estic veient és una tendència a encaixonar a un sector del moviment independentista dins dels qualificatius relacionats amb el racisme.
Que significa això? Perquè dins del mateix independentista es fa aquesta feina bruta ?
A mi també em fa pensar?

El dia que tornem a votar nomes ens cal depositar el mateix vot que evarem depositar 1-O hem quedo amb la frase que la comparteixo(no conec cap independentista que hagi deixat de ser independentista) el que no entenc per que la gent no s’apunta massivament al CxR per les referencies que ens fa en Lluis crec que estant fen molt bona feina, que hi podem confiar, una subscripció massiva sempre he dit que causaria terratrèmols, la mobilització per el 1-O a de ser molt mes important que la del 11 de setembre, la del 1-O també seria una bona garrotada per l’estat que ens va apallissar.

Moltes gràcies Lluís Llach per ser transversal i no vendre’s a ningú. El comentari de Josep Selva és una parida com una casa, no serveix per a res, per a confirmar les màfies dels partits.

Necessitem ingenus com en Llach,i no malparits com els que avui s’ asseuen al nostre parlament.

I felicitats a Vilaweb per l’entrevista

Gràcies Llach, per la teva música. I per haver despullat al PSOE en el seu moment, a qui hagi convingut sempre i a molts polítics independentistes ara. Gràcies per practicar i mostrar en primera persona que la política sí és cosa de tothom.

Jo em quedo amb la paraula “egemonia” referint-se als desitjos d’ERC. I evidentment com és un tema que no em preocupa en absolut i que també he observat en ells: Ja fa més d’un parell d’anys que els he descartat de les meves intencions de vot.
Jo vaig anar més a defensar el col·legis electorals per fer costat a la meva, dona que no pas per la meva convicció en la independència, que veia llunyana. Estic convençut que l’Estat hauria recorregut a les forçes especials: No se si heu observat que tenen els carros de combat desmontats, pero no així les tanquetes lleugeres. A veure si sabeu per que?

Quina ingenuïtat! En Llach es un bon músic un gran lletrista, un poeta, i un cantant limitat.
Aquesta gent mai s’hauria de ficar en política, la política es pel malparits. No convé gens que una figura emblemàtica que escampa ingenuïtat, bonisme i blanesa es converteixi en far en el mar procel·lós de la lluita contra un enemic sense escrúpols i amb experiència d’Estat. Axí anem al desastre, al Senegal farà millor feina

Podem seguir com si res havent identificat als teaïdors, Lluís?

No calli Sr. Llach i continuï dient les coses tal i com les sent. Enhorabona per la seva coherència.
Som moltes les persones decebudes amb els partits independentistes. Com bé diu, jo no he deixat pas de ser-ho ser-ho però aquest any em temo que la meva família i jo no anirem a fer cap performance per la Diada… estem enfadats.
No sé si és reflexarà en les properes eleccions, però al meu voltant hi ha moltíssima gent que està indignada amb ER i han aconseguit generar una ràbia molt visible i notòria.
Pel que fa al Sr. Junqueras, ell sol queda retratat. Una persona catòlica practicant que actua de forma contrària al que predica ja ho diu tot. Jo fins i tot diria que li té un odi i una enveja bastant gran al MHP Carles Puigdemont.
No entenc als militants i simpatitzants d’ ER… em sorprèn que a tot el que diu el partit diguin amén… no és possible, no pot ser que aquesta gent sigui independentista i no és revelin contra els seus dirigents… estan d’acord en això que fan? què és el contrari del que deien?
És creuen que la gent som imbècils? Als ciutadans se’ns tracta d’adults i aixó que estan fent és la marranada més gran que poden fer en democràcia. Són uns indignes i uns deslleials!!

Es pot dir més fort però no més clar: ER posa pals a les rodes. Sota el meu entendre del que he llegit .En Lluís m’ ha reafirmat tot el jo vinc entenen d’ aquests polítics mal dits independentistes.