Problema o virtut?
Quan a hom li costa aguantar als polítics encaixistes, a la TV o als diaris, quan t’adones de les seves consideracions meselles i de com es passen la pilota o la tiren fora. Quan t’adones de com et volen espanyolitzar amb valoracions i comentaris, amb programes i noticiaris, amb tot tipus d’estratagemes i veus que no es treuen segons quines paraules i expressions de dins la boca. Quan et frises i desitges que Catalunya s’alliberi de tota aquesta patuleia i que esdevingui plena i lliure …
Quant sents cansament en veure la Mònica Terribas. Quan la imatge persistent que et ve al cap és en Mas estarrufant-se com un llimac -amb l’avi amb pullòver al darrera- o veus en Puigcercós estirar … i estirar … la mà i el braç cap a la "izquierda ecspañola- tal com si fos la carnosa i llarga llengua d’una girafa que menja i menja i no es punxa de cap manera.
I aleshores tip de tan patètica programació apagues la “tele” o tanques la premsa i busques una altra solució … i cerques com fer-ho per defensar la teva nació …
Aleshores, amic meu … tens un gran problema! … ? -Pebrots! … ets el que tothom en diu "Independentista" -és molt senzill, només la vols lliure i plena la teva pàtria, la teva! la dels altres és responsabilitat dels altres-.
Quan et fan mal aquestes coses, que molts s’empassen tranquilament, és que alguna llumeta, finestra o guspira s’ha encès o s’ha obert dins la teva consciència nacional.
Com en una mena de somni surrealista, tanta alèrgia te la fan aquelles coses, perquè en realitat ja vius com un Català lliure … vius fòra de la bombolla! Vius on el sol, l’aire pur i fresc i l’aigua abundosa dansen una bella i airosa sardana!
És com si avesats a respirar aire boirós, espès i enrarit o a veure aigua depurada, clorada i amb regust de mal de ventre, de cop pugessis a la Muntanya Sagrada i et trobessis aquells bells tres dansaires pletòrics de joventut i alegria … sol, aire i aigua, enjogassats en joiosa cridòria!
Aleshores, de cara a l’horitzó, absorta la mirada, faries un gran crit …!
… i quan t’asserenessis et diries: És ver, estic fora de la bombolla! de la bombolla dels que fan costat a aquell estat tan maldestre per nosaltres. Sí! és possible! vull que sigui possible…! serà que ben aviat la nostra terra esdevindrà una bella pàtria de nou unida i lliure!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mercenaris assalariats de ploma electrònica, economicament "por los intereses de su Estado", que alhora són financiats en bona part per la recaptació a Catalunya.
No n’hi ha prou amb escriure,parlar i crear plataformes.Hem d’organitzar-nos per crear espais de normalitat en totesaquelles parcel.les que anem cedint i ens van prenent.Hem de fer emergir aquesta nova societat normal ,creant-la. I tota la patuleia mediàtica i els que hi combreguen ignorem-los.Les nostres energies han d’anar destinades a organitzar i crear.