Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

11 de juny de 2021
0 comentaris

Ja som 97.787 __ Preparem-nos: “Què farem, com a nació, quan això esclate definitivament?” (Partal)

Pel momentum!      (Vicent Partal,  Vilaweb)

“… eixe és l’horitzó en el qual haurien de treballar de seguida –per saber cadascú què ha de fer en el moment que toque– del Parlament de Catalunya fins a l’ANC, passant pel Consell per la República, els partits polítics i els centenars d’agrupacions locals de tota mena que conformen el moviment independentista. Drets trepitjats com a minoria nacional per un sistema judicial desqualificat a Europa i internacionalment; causa justa per a evitar precisament que es puga repetir una situació semblant; i força, molta força, al carrer per a obligar tots els actors a prendre una decisió definitiva sobre el conflicte.

“crec que cada dia és més necessari de preguntar-nos obertament, debatre, què farem, com a nació, quan això esclate definitivament. Acceptarem que s’esborre un judici i prou, alliberant presoners i exiliats, o farem d’aquesta agressió premeditada la palanca definitiva per a la independència, alliberant-nos com a societat, tots? Jo ja vaig en donar la meua opinió*. M’agradaria que n’hi hagués moltes més.”

(Vicent Partal,  Vilaweb)

Comentaris varis:

Salvador Molins       04.06.2021  |  22:34

No sé si serem capaços de fer un gran moment o una palanca definitiva, però si que podem i hem de persistir, valorar les iniciatives de les diferents agrupacions, la primera fent gran el CxR i la segona responent les 144 preguntes del Debat Constituent com a base a la nostra nova Constitució. Tots els unilaterals d’entrada hem d’unir-nos per reafirmar constantment el Mandat del 1r d’octubre i no aturar-nos en la determinació de completar la DUI del 27 d’octubre de 2017 i edificar la República, com? Amb tot el que tinguem a mà, provingui la iniciativa de qui provingui, sempre que no sigui tirar enrere. Es tracta de continuar, de persistir, d’engegar si cal, ja ara mateix, per tal de que quan arribi el moment, quan es despengin amb l’això ja s’ha acabat, no sigui així i ens trobin a punt i en marxa, si no és així farem tard i ni farem ni persistirem. Persistim, preparem-nos, fem! Unim-nos en aquestes accions enxarxant-nos per controlar el territori quan en sigui el moment.

 

JESÚS ESTREMERA     03.06.2021  |  23:10

Gran setmana estam tenint: enhorabona a tothom qui ha fet la feina bé!
Com bé deis, senyor director, a l’editorial enllaçat de fa un mes i mig, què faci la Generalitat ja no és important, ara només és una institució regional. La meva opinió és que hi ha tres pilars sobre els que construir la independència: el carrer (la gent), la societat organitzada (les entitats de qualsevol tipus, des de les culturals a les professionals o veïnals) i el Consell per la República (que només rul·larà si hi ha móltíssimesmés inscripcions). En definitiva, tots tres es basen en el mateix: el poble català.

P.S.: Per segon dia consecutiu, ens demanau l’opinió, senyor Partal, a mem si ho feis més sovint. Crec que això té més valor que unes quantes línies i fotos deslliçant-se per la pantalla, que era el que ens demanàreu ahir que valoràssim; en la meva modesta opinió.

 

Josep Maria Martín    03.06.2021  |  22:48

Serà el gran momentum dels espanyols.

El momentum de l’estat espanyol serà demostrar que la Constitució no contempla cap d’independència. I les constitucions s’han de respectar sempre.
Europa entendrà que som uns purs separatistes que no respectem “La Constitución que nos hemos dado entre todos los españoles”.
Així de senzill.

Ningú NINGÚ! S’ha preocupat d’enfortir el nostre discurs de llibertat.
Ningú s’ha atrevit a dir que és una constitució colonial pensada bàsicament per mantenir la unitat d’Espanya.
Ningú ha insinuat que va ser una llei constitucional votada en ple franquisme sense garanties democràtiques.

 

Manava Arias Navarro.

Núria Coma     03.06.2021  |  22:45

El què farem no ho podem saber, el que hauríem de fer és al contrari del que estem fent. És a dir no blanquejar en cap moment l’estat, el govern i la justícia espanyola, no deixar-ne passar ni 1 sense rebatir-la ( tipus Presidenta Laura Borràs amb Vox), mostrar contínuament i a tot arreu la repressió. No demanar perdó ni permís.
Fer-nos totes del consell per la república. Canviar d’entitats bancàries, sindicats i elèctriques, cap als de casa que en tenim.
Seguir organitzats a nivell municipal, veïnal i fer-nos sentir.
Preparar-nos per quan arribi el moment un, prendre el carrer i no deixar-lo…els polítics on seran i què faran? Seguir-nos ben segur, pq sense nosaltres ells no existeixen. No esperem mai més que siguin ells ( els de dins) que prenguin la iniciativa, això només ho fan els de l’exili, i la seva paciència, perseverància i prespectiva ( i en Boye) , ens portaran al nostre momentum, al de totes , a la implantació de la República Catalana proclamada el 27-10-2017 pel MHP Puigdemont

 

Jordi Romeva    04.06.2021  |  01:31

Per realitzar qualsevol projecte, cal algú que n’assumeixi la responsabilitat de tirar-lo endavant. Pot ser una persona o un equip que treballi coordinadament. L’acord de la coalició del Govern de la Generalitat, preveu “un espai de Coordinació, Consens i Direcció estratègica” on “una direcció política col·legiada formada pels tres partits amb representació parlamentària i les dues principals entitats de la societat civil” es “coordinarà amb el Consell per la República”.
El CxR per la seva part, ha manifestat que està disposat a reformular la seva governança per tal d’aportar la seva experiència i estructura i esdevenir l’espai de coordinació esmentat.
La idea em sembla bona, de fet el que ha faltat els darrers anys és la manca d’un pla, d’una estratègia, d’una coordinació entre les institucions públiques, el front exterior i la societat civil.
Entenc que d’aquest espai haurien de sortir les opinions, la opinió, el pla, l’estratègia, que es reclama des de la Editorial.
Es fonamental però, la capacitat, les conviccions, la intel·ligència i el coratge de les persones que integrin aquest equip. Han de ser independentistes de pedra picada, reconeguts, que tinguin credibilitat i que generin respecte i confiança. Nous lideratges, que tinguin en compte els errors comesos: que no s’equivoquin d’enemic i que no el menystinguin.
I que no cal que preguntin a les bases; les bases ja han votat i han escollit uns diputats i unes diputades d’un Parlament autonòmic, que ha escollit un President autonòmic, que ha nomenat un Govern autonòmic. I no estem parlant d’això, estem parlant de que s’ha de detectar el moment adequat i portar el país a la independència.

Pere-Andreu Ubach      04.06.2021  |  01:55

Que què farem?

Doncs si el que pretenem fer és un Procés Constituent basat en la farsa que representa el malanomenat Debat Constituent i que no reuneix cap condició (cap ni una) per poder esdevenir un veritable Procés Constituent: no farem res de profit.

I si mitjans mínimament crítics amb la classe política, com aquest, segueixen donant com noticiables propostes com aquesta farsa del Debat Constituent sense fer cap esforç per gratar un xic la superfície; o si seguiu considerant que un tros de bambú processat i un codi QR són una estructura d’estat, quan al segle XXI el mínim necessari per validar les transaccions entre un estat i els ciutadans és fer servir comunicacions xifrades amb encriptació asimètrica, quan no amb tecnologia blockchain, no farem res de profit.

Vicent, saps que et respecto molt. Però aquesta pregunta espero que sigui retòrica. I per tant te la retorno: “Què farem d’aquí a que això del Suprem i Europa esclati definitivament?” Perquè de moment no estem fent res de profit. Per què hem d’esperar a que això esclati per fer quelcom de profit? Pel camí que anem el que farem serà plànyer-nos per no haver fet els deures.

I ha qui ja es plany d’haver confiat en els dirigents polítics. Però encara hi ha massa gent que segueix volent confiar-hi, sense adonar-se que encara li falta passar per aquest estadi. I que aquest plany arribarà; igual com l’esclat d’això del Suprem i Europa esclatarà.

Molt donar lliçons intel·lectuals sobre la interpretació d’un himne. Però de lliçons sobre què és i per a què serveix un Debat Constituent i quin paper juga enmig d’un Procés Constituent: [silenci]. El nou format multimèdia pot ser un bon pretext per fer un bon reportatge extens, ben documentat i rigorós sobre la matèria. Us hi animo.

 

Maria Angels Fita        04.06.2021  |  13:19

Un calendari d’accions.
Gestionat per CDRs o ANC o el Consell a l’exili o qui vulgueu. però hi ha d’haver un “director”.
S’han d’obrir més fronts Urquinaones contemporàniament en diferents indrets de Catalunya.
I s’han de fer contemporàniament manifestacions pacifiques o desobediències a totes les ciutats.
Però hi ha d’aver algú que coordini quan encendre el foc a Girona i quan apagar-lo a Lleida i quan tornar-hi a Sabadell i quan deixar-ho còrrer a Tarragona. Per permetre de descansar als qui seran a primera fila i per no deixar descansar a l’estat.
Si no hi ha un “estat major” que coordini les accions, no farem res. Els petits grups irredents son fàcilment manipulables per el partit o l’Omnium de torn. I acabarien tots desmobilitzats o picant de mans asseguts a terra (que també s’ha de fer, però no per desmobilitzar sino per continuar).
Alternança de manifestacions pacifiques amb altres de més dures.
I tot això, fins que les nostres institucions no baixen del burro. Que no hi ha res a pactar amb Espanya. RES.

I mentrestant el Consell per la República, que mogui el cul i demani ajuda i reconeixement a tot quisqui. I que es prepari per declarar la República Catalana des de Bèlgica.
I quan això passi, ningú a casa. Tots al carrer. No fos cas que a algun mossèn li vinguessin ganes de dir que des de Bèlgica no es pot declarar la República.

—————————

la meua opinió*    
(Vicent Partal,  Vilaweb)

El ‘momentum’, ara

No es pot limitar el resultat final de la batalla jurídica europea a netejar el nom dels implicats i prou la meua opinió*

El Tribunal Constitucional espanyol va obrir la porta ahir, finalment i després de retardar-ho tant com han pogut, a Jordi Turull perquè puga acudir a la justícia europea, en aquest cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. Esgotada la via “nacional”, ara serà la justícia europea que s’encararà amb el judici del procés i tot indica que l’aproximació que hi farà serà completament diferent. Les enormes irregularitats comeses pel sistema judicial espanyol s’ha de suposar que acabaran implicant la invalidació del judici, en el termini de temps que siga necessari i apropiat. Jurídicament, no sembla haver-hi cap més eixida, i la divisió del Constitucional en la votació d’ahir encara dóna més arguments a les defenses. Ara, políticament quina significació tindrà aquesta anul·lació?

En el moment que la justícia europea declara invàlid el judici i ordena d’anul·lar la sentència, els presos polítics hauran de ser posats en llibertat immediatament i els exiliats hauran de poder tornar. Però seria terrible de quedar-nos amb això i prou. Conformar-nos amb això. Hi ha un motiu polític darrere de tot això que ha passat: el referèndum d’autodeterminació, la proclamació de la independència de Catalunya i la reacció violenta de l’estat espanyol, dins la qual s’emmarca el judici. I, per tant, el resultat final de la batalla jurídica europea no es pot limitar a netejar el nom dels implicats.

I és per aquest motiu, a parer meu, que la reacció del país, de la societat catalana, a l’anul·lació del judici hauria de ser necessàriament la invocació internacional de la causa justa. Quina oportunitat hi haurà més clara que aquesta? Cal invocar la independència com a causa justa precisament perquè s’ha demostrat que no hi ha una justícia equitativa a l’estat espanyol si hi ha involucrats els membres de la minoria nacional catalana. I per prevenir en el futur l’abús de poder que es repetirà exactament igual si continuem sotmesos al mateix sistema judicial i al mateix estat. Contra això, per a evitar que torne a passar, només hi ha una eixida, que és el reconeixement de la independència proclamada el 2017.

És clar que això que expose no s’esdevindrà solament amb arguments, però segur que sense arguments no es podrà esdevenir. I, per tant, ara serà l’hora de sumar els dos conceptes més importants i segurs que tenim a l’abast: la defensa, basada en el Tractat de la Unió Europea i en el dret internacional, dels nostres drets com a minoria nacional; i la causa justa, argumentada per a prevenir nous abusos en contra nostre com a minoria. Aquest és el llenguatge comprensible per la comunitat nacional i el que pot ajudar a trobar l’eixida del conflicte actual.

Però he dit que no passarà només amb arguments i això cal que ho tinguem ben clar. Els arguments es podran fer servir en tot cas com a elements de negociació si a les institucions i al carrer –sobretot al carrer– la situació es porta a la punta, a un moment de mobilització i confrontació, de disputa del poder, que puga ser equivalent al de l’octubre del 2017. I és això que caldrà activar com a resposta i és això que cal que es vaja preparant, ja. Caldrà una resposta popular a l’altura del primer d’octubre i el 3 d’octubre de 2017 o de la tardor del 2019. De fet, més intensa encara, més continuada i per tant més preparada. Conscients avui, però, de tots els errors que es van cometre el 2017 i de com corregir-los. I conscients també que aquests tres anys llargs han desgastat enormement la credibilitat i els arguments de l’estat espanyol.

Eixe és l’horitzó que es va obrir ahir amb la decisió del Tribunal Constitucional. I eixe és l’horitzó en el qual haurien de treballar de seguida –per saber cadascú què ha de fer en el moment que toque– del Parlament de Catalunya fins a l’ANC, passant pel Consell per la República, els partits polítics i els centenars d’agrupacions locals de tota mena que conformen el moviment independentista. Drets trepitjats com a minoria nacional per un sistema judicial desqualificat a Europa i internacionalment; causa justa per a evitar precisament que es puga repetir una situació semblant; i força, molta força, al carrer per a obligar tots els actors a prendre una decisió definitiva sobre el conflicte. Pel momentum.

PS. El govern, el govern de la Generalitat de dalt, en aquest segon momentum no serà important, com sí que ho fou, en canvi, en el primer. I, sobretot, no hauria de ser excusa de res. Si són els darrers d’incorporar-s’hi, que ho siguen. Ara allò que importa és la gent. Vós, per exemple. I encertar els arguments i el marc de discussió, oferir una eixida sòlida i coherent a la nostra societat. I no errar el marc en què situem la batalla.

(Vicent Partal,  Vilaweb)

Ara allò que importa és
1 – la gent.
Vós, per exemple. I
2 – encertar els arguments i
trs -encertar el marc de discussió,
4 – oferir una eixida sòlida i coherent a la nostra societat. I
5 – no errar el marc en què situem la batalla.”

Ja som 97.787 __ Preparem-nos: “Què farem, com a nació, quan això esclate definitivament?” (Partal)

 



ARA JA SOM 97.787 – 12/6/2021 a tres quarts quatre matinada

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!