Catalunya, baluard d’Occident. Seria intel·ligent fer-li costat.

OCCIDENT, EL 2017, en un món covuls, amb els reptes de la immigració i de l’Islam com una espasa de Damocles a sobre, no pot perdre cap baluard i menys encara el baluard que representarà l’Estat Català Independent.

Catalunya ha de desenvolupar i fonamentar la seva idiosincràsia i la seva República per assolir la potència de valors que necessita Occident i que es troben en l’esperit dels catalans com una força regeneradora de les relacions entre totes les nacions i tots els Pobles amb la comunitat internacional.

Un principi universal s’ha de fonamentar, el dret inalienable de les Nacions a preservar la seva Idiosincràsia. Qualsevol persona té dret a immigrar, però cap persona té dret a exercir de colonitzador dins de la comunitat que l’acull,  sinó que a l’inrevés s’hi ha d’integrar plenament.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

 

Si Europa diu que no, buscarem la solució: EFTA i/o Commonwealth.

Catalunya amiga de la Commonwealth. Negociarem amb qui respecti plenament la nostra idiosincràcia. Buscarem protecció.

Davant de l’Estat Espanyol que sempre ha estat un terrorista, un invasor i un lladre, fins i tot lladre de vots i d’urnes, Catalunya negociarà amb qui la respecti en l’àmbit del comerç, el turisme i la protecció militar.

Mireu la Commonwealth quin potencial:

Un mercat de 5.000 milions de persones.

La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a “Mancomunitat de Nacions”), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l’associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit. El seu objectiu principal és la cooperació internacional en l’àmbit polític i econòmic i, des del 1950, ser-ne membre no implica cap mena de submissió envers la corona britànica (com si passa amb el Reialme de la Commonwealth). Amb l’entrada de Moçambic a l’organització s’ha afavorit el terme Commonwealth of Nations per subratllar-ne el caràcter internacionalista, tot i que la fórmula British Commonwealth(“Mancomunitat Britànica”) es continua utilitzant per diferenciar-la d’altres organitzacions internacionals. La reina Elisabet II del Regne Unit és el cap de l’organització i, segons els seus principis, “símbol de la lliure associació dels seus membres”.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

——————————-

Millor lliures fora de la UE que esclaus dins la UE.

Catalunya no deixarà aixafar la seva Independència. Pactarem comerç i defensa militar amb qui ens respecti com República Independent.

Molts catalans renunciem a la ciutadania de la EU. Ja acostumats a la desafecció envers qui no ens respecta, ara li toca el torn a la Unió Europea. Sense aquesta europa viurem millor. Millor lliures fora d’europa que esclaus dins d’europa.

Multitud de catalans per no dir tots ens sentim greument ofesos per l’actitud oficial d’EU i dels EUA. El món no s’acaba ni a europa ni a l’amèrica del nord. Buscarem relacions comercials arreu del món i també protecció econòmica i militar.

Catalunya renega interiorment de l’Europa que no respecta de fet el Dret d’Autodeterminació dels Pobles. Europa s’haurà d’empassar el monstruós deute espanyol. Aquesta actitud hipòcrita dels EUA i de la EU la pagaran cara i no pas perquè nosaltres els vulguem o els puguem fer cap mal, però haurien de recordar que el que va començar a la península ibèrica l’any 1936 contra la República a Catalunya els va costar tres anys després quaranta milions de morts.

El món serà català, de bona gent i treballadora o de gent terrorista i opressora com ho és l’estat espanyol:

Catalunya és paradigma de la gent que respecten als altres, la deriva espanyola i europea camina en la direcció contrària, la dels que ocupen nacions i maltracten gent.

Catalunya no deixarà aixafar la seva Independència. Pactarem comerç i defensa militar amb l’Efta, amb Rússia, Xina, Anglaterra, Commonwealth. Només amb qui ens respecti com República Independent.

Catalunya, estat independent com Suïssa i Israel, aportarà a la comunitat internacional tot un nou estil de fer pel bé del progrés de la humanitat i, com demostrà Pau Casals, pel bé de la Pau, dels Pobles i de totes les persones.

No ens deixarem subjugar i aixafar, renunciem a europa i a tothom que ens giri la cara.

Jo mateix i ara mateix renego de la que se suposa seria la meva i nostra ciutadania europea, i em consta i ho palpo que no sóc sol.

Catalunya serà millor sense la EU i sense els EUA. N’estem segurs!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

“Millor lliures fora d’europa que esclaus dins d’europa”

President faci-la, la DUI de veritat no pas “simbòlica”! No tingui por, aquest pas l’hem de fer TOTS junts, i de seguida començar a actuar com un estat.

Missiva de Daniela Grau:

L’espera  em desespera. No entenc el perquè de les dilacions governamentals
Daniela Grau, Catalunya del Nord. (11,59 fa 3 hores)

Resposta Salvador Molins:

Hola Daniela, crec que tot va bé, però el moment és molt fort. Ara els que han defensat el “Processisme” es troben davant de l’hora de la veritat, no són mala gent, alguns potser si, són mortals com tots nosaltres, però ara s’enfronten a l’hora de la veritat, l’hora suprema.

Ells pensaven anar fent sense trencar cap ou, però Espanya els acorrala, Espanya ens vol acorralar a tots, però no se’n sortirà, ara no, hem anat massa lluny.

Sé quines són les temptacions que tempten als que estant al devant apunt d’haver de fer la DUI. Nosaltres el Poble no els permetem anar enrere. Tandebó puguéssin anar enrere, pensen, però no poden. Voldrien fer una DUI de paper de fumar, una DUI simbòlica, deixava anar el Sr. Mas al The Economist, tal com han sigut fins ara totes les ampuloses Declaracions que ha fet el Parlament català: Som Sobirans, Declaració d’Inici de Procés, i tot seguit corra esporuguits cada vegada que el TC espanyol ha obert la  boca, ara això ja no els ho permeterem, seria continuar amb l’autoengany i les mentides contra el nostre poble, aquella manera de fer en la que al Poble se li parlava d’una manera i als mitjans internacionals d’una altra, per quedar bé suposo a fora i adins per embaucar als pobres, rucs i incults catalans. Aquest doble llenguatge ara ja s’ha acabat no els el permetrem!

L’autoengany de pensar que ho podien fer amb el consentiment d’Espanya arriba a l’extrem final. Tenien raó Jordi Fornas, Josep Castany i Santiago Espot quan deien que s’ha de fer la DUI, i tenien raó quan deien que el pas conseGúent a la DUI és el de començar a actuar com Estat Independent, o sigui ocupar el territori i els llocs de poder, donar les ordres precises i contundents un cop feta la DUI, als deu minuts següents.

Però primer fem la DUI. Que el President Puigdemont i els altres capdavanters no tinguin por, hem arribat molt lluny, fa molt poc no ens ho podíem pensar, ho desitjavem i feiem tot el possible i l’impossible per assolir-ho, ara tot el Poble Català, els que estimem de veritat aquesta terra i la seva llibertat estem al seu costat.

Si aquestes dues setmanes passades han sigut dures, ara prescindint del que faci Espanya encara seran més dures perquè nosaltres ens haurem de treure la son dels ulls i començar a actuar com un estat independent que és el que serem.

Decisió, DUI, curset accelerat de decisions i accions d’Estat.

Repeteixo, que Déu ens agafi confesats, perquè no ho haurem de fer per Espanya que sempre ha estat una fàcil escapatòria sinó que ho hem, de fer per a nosaltres mateixos.

No tinguem por, el món ens necessita i ens espera. Ho farem, ens farem costat i ho farem.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre d’UPDIC de Jordi Fornas. Soci de l’ANC, Soci de l’ÒMNIUM.

President: DUI !!! ___ 2.744.038 catalans, majoria absoluta (90%+) pel Sí a la Independència, refarem el millor país del món.

2.044.038 catalans més 700.000 catalans als que se ‘ls ha robat el vot a punta de porra, d’odi i de ferotge violència, com sempre han actuat Castella i la seva concreció actual anomenada Espanya, constitueixen una majoria absoluta (90%) pel Sí a la Independència de Catalunya, i el nostre President ha de complir la seva paraula per la dignitat del nostre Poble Mil·lenari.

Els 2,744.038 catalans que guanyàrem el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya ens frisem per començar a refer el millor país del món i demostrar a tota la Nació Catalana com de bons seran el nostre present i el nostre futur:

Sr. President, faci-la !   (Santiago Espot 4-10-2017, Plaça de Sant Jaume, 8 vespre)

Faci-la !      Sr. President  … la Declaració d’Independència, la Proclamació de la Independència de Catalunya.

No tinguem por!   ens en sortirem, ara sí !    Som-hi doncs!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

 


EN CAS NECESSARI LA DUI ES POT FER EN UN ALTRE LLOC QUE NO SIGUI EL PARLAMENT. EL LLOC NO LA CONDICIONA. SIGUI AL LLOC QUE SIGUI S’HI HAN DE REUNIR ELS DIPUTATS PER FER LA VOTACIÓ.

FA ANYS, SÍ! ANYS!    QUE L’ESTAT ESPANYOL PARLA DE LA DUI (PER DESPRESTIGIAR-LA NATURALMENT) I ELS NOSTRES CAPDAVANTERS SEGUEIXEN A LA LLUNA DE VALÈNCIA, COM DIUEN ELS ANGLESOS … “TARD I MALAMENT” …

SIGUEM PRUDENTS, SIGUEM URGENTS ….    DUI  IMMEDIATAMENT.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC,
soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.

_______________________

Josep Usó05.10.2017 | 22:26

Malgrat tot el què es diu i es diu que es farà, per al dilluns només resten tres dies. I, cosa curiosa. Tota la premsa del món, des de Rússia today fins la BBC, el New York Times o El Washington post, ja parlen de Catalunya com d’un nou estat. Només resten els quatre diaris de Madrid i les tres teles d’allà defensant la seua “victòria”. És un dels problemes de no saber idiomes. Que només t’assabentes del què diuen els del teu poble. Potser és el que li passa a Santi Vila. O és una bona jugada d’estratègia. Vés a saber. Per al final del dilluns, resten 72 hores
Tic tac, tic tac…

Editorial Vilaweb: Vicent Partal, Director.

“Al final, tot va a parar al mateix sac: la proclamació de la independència, dilluns, té tota la credibilitat i tothom la considera cosa certa. A Madrid la camisa no els toca el cos: falten tres dies i tenen molt poc marge de maniobra. Per això trauran tot allò que puguen traure i més, conscients que després de dilluns la situació canviarà radicalment. Que no vol dir que res serà senzill, però que evidentment significa que res no tornarà a ser igual. Mai més.

Sobre això, crec que tots hauríem de ser ben conscients que la resposta a tot plegat, una resposta ja definitiva i rotunda, s’ha de manifestar dilluns, al Parlament de Catalunya o allà on els diputats es puguen reunir. I actuar en conseqüència, evitant que puga passar res que trenque els plans del parlament. Sóc conscient que hi ha molt neguit i molta ansietat i que algunes de les coses que passaran aquestes hores vinents poden ser molt indignants. Ells provaran de fer-nos eixir de la via com siga, a la desesperada. La resposta ha de ser de control. De manera que deixeu que en el vostre cervell ressone molt lentament, com si fos un mantra: ‘dilluns-tic-tac, dilluns-tic-tac, dilluns-tic-tac’. Que després de demà vindrà diumenge i dilluns ja ho tindrem tot a una nit de distància, només.”

https://www.vilaweb.cat/noticies/catalunya-respondra-dilluns-editorial-vicent-partal/?f=amat

MANIFEST PER LA DUI: La voluntat del Poble Català i el compromís del President de Català.


Manifest per la declaració d’Independència

Després del resultat del referèndum d’autodeterminació sobre la independència de Catalunya del dia 1 d’Octubre, que dona una victòria contundent del Sí.

Atesa la repressió violenta dels drets fonamentals per part de les forces policials comandades per l’estat espanyol.

Obeint la Llei del Referèndum aprovada pel Parlament de Catalunya que fa del referèndum un acte polític vinculant.

Amb respecte pels sacrificis i lliçó de dignitat que els ciutadans de Catalunya van mostrar l’1 Octubre, protegint el dret a vot i exercint el dret a l’autodeterminació.

Els sota-signants exigim que el Parlament de Catalunya proclami la República catalana independent en els terminis que marca la llei tal com va afirmar el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, el dia 1 d’Octubre a la nit, això és, 48 hores després de la proclamació del resultat definitiu.

La comunitat internacional només reaccionarà si el Parlament i el govern compleixen els seus compromisos.

L’única negociació possible amb l’Estat espanyol és posterior a la proclamació de la República Catalana i només en relació al reconeixement de la República Catalana independent.

L’única manera de fer possible la supervivència de les institucions catalanes és sostenint-les en la voluntat popular expressada l’1 d’octubre i amb la majoria del Parlament sorgida el 27 de setembre del 2015.

Donem suport als nostres representants en el compliment del mandat de declarar la independència, decisió presa pels catalans en referèndum. Aquesta decisió no pot dilatar-se, i menys quan l’Estat està conculcant greument els drets dels ciutadans, processant els seus servidors públics i utilitzant la violència i l’amenaça.

En aquest context de repressió i intervenció, qualsevol cosa que no sigui declarar la independència significa acceptar la submissió, el retrocés i l’empobriment.

Només la República Catalana obre la via cap a la llibertat, el progrés i la prosperitat.

Barcelona, 5 d’octubre de 2017
https://proclamacio.cat/

Aquest camí el va fer Santiago Espot, també per defensar Catalunya.

07/11/2016 El presidente de Catalunya Accio, Santiago Espot, declara en la Audiencia Nacional por la pitada al himno
POLITICA EUROPA ESPAÑA JUSTICIA MADRID
4635#Agencia EP

PAÍS > PRINCIPAT

“La obsessió de Cuixart: passi què passi a l’Audiència espanyola –acabi com acabi–, l’atenció s’ha de posar tota en dilluns i la declaració d’independència al parlament.”

———————–

 

Cap a l’Audiència espanyola: viatge al cor del règim del 78, acusats de sedició

Crònica de l’anada a l’Audiència espanyola, a Madrid, on Trapero, Cuixart, Sànchez i Laplana han de declarar per les protestes contra l’intent de cop d’estat del 20 de setembre

Pere Cardús:

Ara que marxem d’Espanya, ha tocat anar una vegada més a Madrid i no pas a fer turisme. El tren espera a l’andana número 4 de l’estació de Sants amb l’objectiu de ser a les onze de la nit a Atocha. Quants, de tots aquests passatgers, saben que ací també hi viatgen uns altres passatgers que podrien no tornar demà de la capital del Regne d’Espanya? Els processos judicials polítics ja no se’ns fan estranys. Una altra vegada, ja no se’ns fan estranys. Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, el major Josep Lluís Trapero i la intendent del cos dels Mossos d’Esquadra Teresa Laplana han estat cridats a l’Audiència espanyola –una versió poc dissimulada del Tribunal de Orden Público–, acusats de sedició per les concentracions multitudinàries que es van fer davant el Departament d’Economia el 20 de setembre. El dia que la Guàrdia Civil l’havia assaltat i n’havia detingut uns quants alts càrrecs per l’organització d’un referèndum democràtic i pacífic.

Estat policíac
El tren s’omple de gent que torna a casa després d’una jornada de feina a Barcelona. I de gent que ha de treballar a Madrid demà i s’hi posarà ben d’hora. I de gent que vol fer costat als quatre acusats de sedició per l’estat espanyol. Ja és fosc i qui no fulleja una revista, mira la pantalla del mòbil o escolta música amb la mirada perduda. Són les vuit del vespre i suposo que tothom s’estimaria més ser a casa seva a descansar. Hi deu haver algun policia dels serveis d’informació de paisà seguint les passes dels acusats? Els dirigents d’Òmnium i de l’ANC expliquen que ja fa uns mesos que els segueixen allà on van. També quan fan vida familiar i fan alguna escapada privada. Darrerament, Espanya s’ha convertit en un estat policíac per als catalans. I fa cinc dies en vam tenir la demostració més evident i descarnada.

Dues vares
El fiscal de l’estat ja va dir que no investigaria l’actuació policíaca del dia 1 d’octubre perquè la trobava correcta i proporcionada. Gairebé nou-cents ferits i unes imatges que han fet la volta al món –i que han causat sorpresa i condemna general– no poden competir penalment amb una concentració plena de cançons, clavells, pancartes i somriures. És clar. I aquest divendres els acusats de sedició són unes persones que van conduir la concentració pels canals del pacifisme i el civisme absoluts. Costa molt d’explicar a la canalla i al món aquest sistema legal de dues vares. El senyor que tinc davant llegeix La Razón. Un article que es diu ‘Espirales y fuegos’, escrit per un general de l’exèrcit espanyol. Jo, en canvi, ho aprofito per llegir la Natza Farré a l’Ara, que es demana si pot dormir aquesta gent. És evident que es pot viure en mons diferents en un mateix espai relativament petit.

Lamela, la jutgessa
La jutgessa que ha citat a declarar els quatre catalans a la sala penal de l’Audiència espanyola és Carmen Lamela. Sí, exacte. La mateixa jutgessa que ha enviat a presó uns joves bascs d’Altsasu acusats de pertànyer a banda terrorista després d’haver estat involucrats en una baralla en un bar amb uns guàrdies civils. Si una baralla en un bar pot convertir-te en terrorista, què pot passar quan has fet una crida a protestar pacíficament per la detenció d’alts càrrecs d’un govern democràtic i legal i s’hi han presentat centenars de milers de persones? Parlem del mateix sistema judicial que permet al Tribunal Constitucional de voler suspendre un ple d’un parlament –també democràtic– quan encara no havia estat ni convocat. Per tant, Cuixart, Sànchez, Trapero i Laplana van a l’Audiència sense garanties judicials de cap mena. Ep! Unes garanties que no preocupen gens ni mica els guardians de les garanties del referèndum d’autodeterminació de diumenge passat.

El 1973, la sedició
El tren avança com en un viatge al cor de les tenebres. Tot és fosc a fora. Passem per Tarragona, la ciutat on va començar la campanya del referèndum i la ciutat que ha perdut l’estabilitat política del govern per la repressió violenta de l’estat espanyol l’1-O. El batlle socialista veu com se li belluga la cadira després de la renúncia d’un regidor que havia estat d’Unió, el partit històric que va trinxar el desaparegut Duran i Lleida. Un terratrèmol polític a Tarragona com el de la vaga multitudinària dels sectors de la indústria química i de la construcció que es van fer el 1973 a la ciutat. El mateix any que el règim franquista va incloure el delicte de sedició al codi penal. Delicte que ni la transició ni quaranta anys de presumpta democràcia no han sabut esborrar i que ara serveix per a empaitar els defensors de les urnes i el dret de vot.

Conseqüències imprevisibles
Cuixart, Sànchez, Trapero i Laplana han de ser a les nou del matí a l’Audiència espanyola. Qui els rebrà al carrer? Hi haurà cap concentració ‘tumultuària’ que els insultarà i els voldrà agredir si en té ocasió? Seran tan aplicats com als col·legis electorals els policies a qui tocarà plantar cara als fatxes de fila zero de l’Audiència? Els quatre acusats haurien anat a declarar si ja s’hagués declarat la independència al parlament? I quina seria aleshores la resposta de l’estat espanyol? Bé, el cas és que aquest tren es dirigeix a Madrid i demà sabrem si Espanya vol pujar un graó més en l’escala repressiva. Per un delicte de sedició i en el moment concret que passem –just abans de declarar la independència al parlament–, no es pot descartar que la jutgessa decideixi o tingui instruccions d’enviar els quatre acusats a presó preventiva. I, si no tots, alguns. Empresonar els dos presidents de les entitats cíviques més potents del país pot alçar encara més la gent, que ocuparà els carrers indefinidament. Empresonar el major Trapero, vist per la ciutadania i per la seguretat europea com un heroi contra l’amenaça gihadista, pot originar un terratrèmol de conseqüències prou imprevisibles.

L’estat d’ànim de Cuixart
Al pas per Saragossa, Cuixart m’explica que hi va serè. Ens trobem al bar a peu dret. S’ha preparat bé per a aquest moment. Ha passat el dia parlant amb molta gent que volia fer-li arribar abraçades i suport. Deuen ser aquestes mostres de suport i d’ànims que acaben posant nerviós l’acusat que ha de declarar conscient de no haver comès cap delicte. El president d’Òmnium té un equip molt cohesionat al seu voltant i això li dóna tranquil·litat i seguretat. La seva obsessió: passi què passi a l’Audiència espanyola –acabi com acabi–, l’atenció s’ha de posar tota en dilluns i la declaració d’independència al parlament. clarament que el parlament ha de fer efectiu el resultat de l’1-O. Aquesta setmana ha servit per a afermar relats i explorar conseqüències de la jornada involuntàriament èpica de diumenge. Però la llei del referèndum diu

El tren arribarà aviat a Madrid. Què pensaran els acusats quan trepitgin la capital del Regne d’Espanya la nit abans de passar per aquest particular escorxador que és l’Audiència espanyola? Cal ser valent per a no arrencar a córrer sabent què t’hi jugues i veient què estan disposats a fer aquests dies. Què devia passar pel cap de la jutgessa Lamela quan va sentir el missatge de Felipe VI de Borbó dimarts al vespre? Ho sabrem d’ací a poques hores. I tothom n’haurà d’assumir les conseqüències. També l’estat espanyol i tots els seus aparells.

(Pere Cardús – Vilaweb)

https://www.vilaweb.cat/noticies/cap-a-laudiencia-espanyola-viatge-al-cor-del-regim-del-78-acusats-de-sedicio/

Aquest camí el va fer Santiago Espot, tot sol, també per defensar Catalunya (Fotografia)

 

07/11/2016 El presidente de Catalunya Accio, Santiago Espot, declara en la Audiencia Nacional por la pitada al himno
POLITICA EUROPA ESPAÑA JUSTICIA MADRID
4635#Agencia EP

 

Catalunya no deixarà aixafar la seva Independència. Pactarem comerç i defensa militar amb qui ens respecti com República Independent.

Molts catalans renunciem a la ciutadania de la EU. Ja acostumats a la desafecció envers qui no ens respecta, ara li toca el torn a la Unió Europea. Sense aquesta europa viurem millor. Millor lliures fora d’europa que esclaus dins d’europa.

Multitud de catalans per no dir tots ens sentim greument ofesos per l’actitud oficial d’EU i dels EUA. El món no s’acaba ni a europa ni a l’amèrica del nord. Buscarem relacions comercials arreu del món i també protecció econòmica i militar.

Catalunya renega interiorment de l’Europa que no respecta de fet el Dret d’Autodeterminació dels Pobles. Europa s’haurà d’empassar el monstruós deute espanyol. Aquesta actitud hipòcrita dels EUA i de la EU la pagaran cara i no pas perquè nosaltres els vulguem o els puguem fer cap mal, però haurien de recordar que el que va començar a la península ibèrica l’any 1936 contra la República a Catalunya els va costar tres anys després quaranta milions de morts.

El món serà català, de bona gent i treballadora o de gent terrorista i opressora com ho és l’estat espanyol:

Catalunya és paradigma de la gent que respecten als altres, la deriva espanyola i europea camina en la direcció contrària, la dels que ocupen nacions i maltracten gent.

Catalunya no deixarà aixafar la seva Independència. Pactarem comerç i defensa militar amb l’Efta, amb Rússia, Xina, Anglaterra, Commonwealth. Només amb qui ens respecti com República Independent.

Catalunya, estat independent com Suïssa i Israel, aportarà a la comunitat internacional tot un nou estil de fer pel bé del progrés de la humanitat i, com demostrà Pau Casals, pel bé de la Pau, dels Pobles i de totes les persones.

No ens deixarem subjugar i aixafar, renunciem a europa i a tothom que ens giri la cara.

Jo mateix i ara mateix renego de la que se suposa seria la meva i nostra ciutadania europea, i em consta i ho palpo que no sóc sol.

Catalunya serà millor sense la EU i sense els EUA. N’estem segurs!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

De la DUI a la primera legislatura normal de la República.

Per què ho fem tot tan complicat ?
Per què volem còrrer tants riscos, com si anéssim sobrats !?

La DUI que no sigui de paper de fumar com aquella DI de fa tants mesos que deia que érem sobirans i que el TC no ens afectava, i cada vegada que el TC espanyol obre la boca, tots a córrer i a demanar perdó, quan no a pagar multes vergonyants i esfereïdorament abusives, quan no demanat que regalem els nostres limitats recursos per satisfer la diabòlica fera multadora.

Posar el país, el projecte de la independència i els ciutadans en risc és una irresponsabilitat que el President i tots els seus ajudants no s’haurien de permetre. Ni els ho hauríem de permetre, ells segueixen cobrant justos i saborosos sous mentre Catalunya dia a dia s’arruïna i amb Catalunya també molts, masses catalans.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

https://www.vilaweb.cat/noticies/i-ara-la-proclamacio-de-la-independencia-que-sera-complicat-aixo/

Tal dit, tal fet. El que Quebequesos i Escocesos han perdut, Catalunya ho ha guanyat!

L’alliberament de Catalunya arriba 500 anys després del Compromís de Casp. Quin calvari!  Això vol dir que a partir d’ara els pactes i les relacions les hem de fer amb peus de plom.

DUI ja !    Esperem que tot acabi bé   !?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

Extret de Vilaweb:

El sí en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya s’ha imposat amb 2.020.144 vots, que representen el 90,09% del total de suports que han concorregut a les urnes. ‘El referèndum s’ha celebrat. S’ha passat del votarem a l’hem votat, i ara hem comptat’, ha dit el conseller de Presidència, Jordi Turull, encarregat de fer l’anunci. 176.000 persones han donat suport al no (7,87%), 45.000 en blanc (2,03%) i 20.000 nuls (0,89%).

En la computació s’han tingut en compte 2.262.424 butlletes, que són les que no s’han requisat. Sí que ho han estat 770.000 de potencials votants procedents de 400 escoles diferents. Per aquest motiu, en el recompte oficial de la participació, aquests vots requisats no s’ha tingut en compte. Així, els més de dos milions de butlletes suposen un 49,46% de participació.

‘Amb una condició de normalitat, fàcilment s’hagués arribat al 55% de participació’, ha dit el conseller de Presidència, Jordi Turull, qui ha precisat que encara resten per comptar uns 15.000 vots i els vots dels catalans a l’estranger, uns 7.000. Els resultats finals es coneixeran en pocs dies. La participació ha estat objecte de preguntes, però Turull, conjuntament amb els vice-presidents Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha defensat la validesa democràtica dels resultats: ‘Quantes democràcies coneixen que requisin urnes i persegueixin sindicatures electorals?’, ha defensat Junqueras.

Turull ha dit que el recompte ve avalat per la ‘solvència acreditada’ d’acadèmics, experts i observadors internacionals. Malgrat això, ha admès que li hagués agradat que la sindicatura electoral encara funcionés. ‘No ens imputin a nosaltres si falten garanties, les ha trinxat l’estat’, ha dit.

Amb aquest resultat a la mà, ara el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, demanarà al parlament que proclami la independència. Així ho ha anunciat, fa una estona el mateix Puigdemont en una compareixença de la mà de tot el govern. ‘Serem conseqüents amb el mandat democràtic que avui els ciutadans ens han donat, ha reafirmat el vice-president unqueras.

Votarem, sumarem i Proclamarem la Independència. Malgrat el terrorisme de l’estat espanyol.


Cal fer la DUI, declarar-nos independents unilateralment, i fer-ho urgentment perquè els diferents països del món puguin reconèixer el nou Estat Català  en forma de República, sense tèmer incòrrer en immiscir-se en afers interiors de l’estat espanyol.

Una prova de la debilitat del “Procés” sense la DUI es manifesta amb la mentida de l’Agence France Presse (AFP): “La policia española carga contra manifestantes en Barcelona, 2 heridos (testigos)” Això és una mentida calculada perquè la policia espanyola no carrega contra manifestants sinó contra votants, persones que fan cua per poder votar en el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant per voluntat del Poble català, del seu Parlament i del seu govern.

Està passant el previsible, la fera espanyola està mossegant amb els seus uials i esgarrapant ferotge amb les seves urpes.

Catalunya fa 720 dies podia seguir el camí de Kossovo amb la DUI homologada pel Tribunal Internacional de la Haia, però els capdavanters catalans davant de la Sèrbia Espanyola, han seguit el camí més imprecís i perillós. Encara som a temps de reaccionar:

Una DUI es pot fer amb poques hores i té un cost econòmic igual a zero euros, i el més important és que és legítima i legal internacional, i més encara … vam donar el mandat per fer-la el 27S segons els programes presentats i votats per un Sí majoritari de quasi el 80% del cens electoral.

DUI ja !

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa