Els catalans vam decidir: Estat Independent en forma de República! Que ningú ho oblidi.

 

COMUNICAT DEL BIC, Berguedans per a la Independència de Catalunya.

Actualment “CDR*bic”, Catalans -nacional i politicament- en Defensa de la República, Catalana i Independent”.

_______

1  –  Ens Reafirmem en el Sí al Referèndum “Vinculant” d’Autodeterminació de Catalunya del dia 1 d’Octubre de l’any 2017.

.

2 –  Ens comprometem i ens preparem per a completar el mandat de la DUI votada al Parlament de Catalunya per la Majoria de 72 diputats a primera hora de la tarda del dia 27 d’Octubre del mateix any 2017.

.

3 –  Creiem que és urgent l’hora en la que cal portar l’esmentada DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per a la seva aprovació i certificació, tal com es va fer en el cas de la DUI de Kosovo.

.

4  –  El darrer pas del “Procés de Recuperació de la set vegades centenària Independència de Catalunya (985-1714)” serà assolir l’Ingrés de l’Estat Català en forma de República en l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

.

BIC*CDR     (President actual i vocals)

IN MEMORIAM de Josep Espelt


La Victòria de Santiago Espot: La Independència. Santiago Espot encara no ha acabat la lluita.

07/11/2016 El presidente de Catalunya Accio, Santiago Espot, declara en la Audiencia Nacional por la pitada al himno
POLITICA EUROPA ESPAÑA JUSTICIA MADRID
4635#Agencia EP

 

OPINIÓ al Diari El Punt – Avui:  28 maig 2018 2.00 h

TRIBUNA

La victòria de Santiago Espot

Aquell dia, a València, tota la concurrència que omplia de gom a gom l’estadi de Mestalla, que, per cert és força gran, va manifestar el que sentia per Sa Majestat. Fou el cas que cap dels partidaris dels dos equips que jugaven per guanyar la copa –el Barça i l’Athletic de Bilbao– sentia la més mínima simpatia pel jove i novell monarca Felip VI. Hi va haver gent que coincidí que, quan el nou rei anés fent sentir la seva presència i simpatia, els pobles del País Basc i de Catalunya l’anirien apreciant.

Potser hauria estat així, però el cas és que el dia 1 d’octubre de l’any passat, si la imatge del rei havia millorat un xic tot se’n va anar cap per avall amb aquell lamentable discurs que va llegir, escrit per la mateixa mà prepotent i colonialista que havia fet el del president Rajoy. Cal suposar que la possibilitat que Felip gaudís de la simpatia de catalans, bascos i espanyols com cal es va perdre definitivament.

Pel que fa a Espot, la ràbia que va provocar a les autoritats del Partit Popular aquell multitudinari rebuig necessitava un culpable que quedés com l’instigador principal d’aquell repudi que va donar la volta al món. La mentalitat feudal espanyola, que ara torna a governar a Espanya una vegada més, no podia entendre que la culpa fos de Fuenteovejuna, i enfocaren el seu odi contra el ciutadà català que va trobar més a l’abast.

És aquest el creador i el president d’una organització catalanista anomenada Catalunya Acció que ha fet molt bona feina a favor del país. El seu pecat va ser dir a la gent el que volia sentir i que fes el que volia fer i repartir als pocs que no el duien a la butxaca un xiulet per fer-lo sonar en el moment oportú. Els escarafalls que van fer, esquinçant-se les vestidures més aviat incitaven a riure-se’n, si no hagués estat perquè anunciaven una dura venjança contra Espot.

El veredicte contra ELL va ser una enorme multa i la gran llauna d’haver d’anar a Madrid a defensar-se, la qual cosa que va fer Santiago d’una manera admirable sense acotar mai el cap ni mostrar por. Finalment, “negant-se a parlar en espanyol, no contestant cap pregunta del fiscal ni del jutge, amb el posat de senyor i el cap ben alt”, com ho feu córrer Frank Dubé, el passat 4 de maig va ser absolt de tots els càrrecs, per un jutge que potser va pensar que valia més no tirar més llenya a la foguera o, amb sensatesa, va veure que la sentència que havien encolomat a Espot resultava ser una autèntica barbaritat jurídica.

Sigui com sigui, el fet s’ha de considerar una autèntica victòria de Santiago Espot, els llibres i els articles del qual esdevenen autèntics graons per escalar la llibertat. El que preocupa, i també dol, és que aquest home, de tant valor per a Catalunya, hagi lliurat la batalla tot sol, sense comptar amb l’ajut de cap organització independentista i ni el triomf hagi valgut almenys un copet a l’esquena dels que comparteixen els mateixos ideals.

JOSÉ M. MURIÀ

(La Victòria de Santiago Espot: La Independència. Ell encara no ha acabat la lluita.  Salvador Molins, CDR*bic, CA, UPDIC)

AUTOR

El símbols espanyols no són compartits pels milions de votants del Referèndum de l’1 oct 2017. Àngel Ros els ha de treure!

  

Àngel Ros menteix!  i se li veu la de sota.

El batlle de Lleida Àngel Ros menteix quan diu “que la Paeria continuarà retirant símbols ‘que no siguin compartits’ pel conjunt de la ciutadania”. Si no menteix que comenci a retirar els símbols espanyols que no compartim els ciutadans independentistes, que som bona part del conjunt de la ciutadania.

Així doncs ja pot començar per les banderes espanyoles de tots els edificis públics incloses les comisaries de mossos, de policia i quarters de l’exèrcit d’ocupació espanyol.

Àngel Ros només retirarà els símbols de reivindicació i autodefensa dels independentistes, no és cap secret que és un fervent fidel de l’estat espanyol, estat que ens sotmet amb les seves forces i institucions d’ocupació, que ens roba, empresona i que vol colonitzar-nos i destruir-nos. Àngel Ros és còmplice de tot això, per molt que ho vulgui dissimular. Tothom ho sap!

Senyor President Quim Torra, els ciutadans de Catalunya no afluixarem, vam votar i guanyar el Referèndum, vam votar i guanyar a través dels nostres diputats al Parlament Català la DUI -Declaració Unilateral d’Independència- del dia 27 d’octubre del 2017, vam veure com el President Puigdemont no complia de nou el mandat del Parlament de posar en marxa les primeres accions d’estat que se suposava havia de fer un cop Declarada la Independència. No afluixarem Sr. Torra, tinguiu ben present!  i digui-li al President Puigdemont que s’espavili a posar en solfa les noves institucions de la República. No afluixarem! vostès tampoc … suposem! Com va dir vostè, que feien a les Companyies d’Assegurances a Suïssa, esperem resultats.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del CDR*bic, membre de l’UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM.

“El símbols espanyols no són compartits pels milions de votants del Referèndum de l’1 oct 2017. Àngel Ros els ha de treure!”

https://www.vilaweb.cat/noticies/torra-demana-a-ros-lluitar-junts-per-la-llibertat-dexpressio-i-que-no-criminalitzi-els-llacos-grocs-2/

 

Un abisme separa els que odien Catalunya i els que l’estimen i la volen Lliure, Plena i Rica !

La República Catalana, és per a tots els catalans. Destapem la mentida dels que volen fracturar Catalunya.

Ni Berga-barnia, ni Caga-barnia, ni Arrima-barnia …
(Destapant “Ciuta-barnia”: l’intent de fracturar Catalunya)

Ser Català és estimar Catalunya, la seva gent, la seva terra i la seva llengua, per això no cal oblidar ni renunciar mai als propis orígens

Alguns, ben coneguts, tenen una obsessió en dividir, partir, esquarterar Catalunya … se n’omplen la boca, i a més a més n’acusen als independentistes però fàcilment se’ls veu la de sota.

Algú té present aquella escena bíblica en la que Salomó per acontentar dues mares, l’una falsa i l’altre veritable, proposa partir la criatura en dues parts?

Catalunya no està dividida en tants per cents com pretenen alguns enemics de la Nació Catalana. Hi ha persones que viuen a Catalunya amb autoodi permanent i incapacitat manifesta per a fer-se membres del Poble Català que un dia més o menys llunyà els va acollir. No s’han integrat mai ni es volen integrar mai, i per acció o omissió exerceixen de colonitzadors amb el mateix aire i les mateixes maneres supremacistes de quan els espanyols exercien d’altius colonitzadors a la Guinea Equatorial.

Aquests magnats de l’autoodi i de l’odi encobert a tot el que és genuïnament català volen arrossegar a les seves posicions a molta gent arribada d’arreu fa pocs anys, volen que com ells siguin permanentment immigrats enlloc de transformar-se en persones que sense oblidar les seves arrels s’integrin al cent per cent com a Catalans de ple Dret i bon esperit.

Catalunya és amable i acull a totes les persones. Honorabilitat comporta honorabilitat. Que ningú es deixi enganyar per aquella mala gent que malda per sotmetre Catalunya i els catalans a cap imperi, sigui l’espanyol, el francès o el que sigui. Catalans tots, arribats de tots els temps, no us deixeu arrossegar per aquesta mala gent.

La Catalunya lliure, plena i rica que estem construint és de tots i per a tots, per a ser-ne plenament membres sans i feliços sols cal estimar-la amb un amor senzill i veritable, no pas amb un pretès amor negatiu, colonitzador i alienador.

Ser Català és estimar Catalunya i la seva llengua, viure i deixar viure, defensar aquesta terra i la seva llibertat, la seva independència.

Salvador Molins (CDR*bic) Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci d’ÒMNIUM.

 

Ni Berga-barnia, ni Caga-barnia, ni Arrima-barnia …

Ser Català és estimar Catalunya, la seva gent, la seva terra tota sencera i la seva llengua. Mai s’ha d’oblidar els propis orígens ni la pròpia gent. Tothom qui viu i treballa a Catalunya és cridat i convidat a integrar-s’hi de ple dret i així esdevenir un altre català i ciutadà com tots nosaltres.

Només hi ha una fractura: Un abisme separa els que odien Catalunya i els que l’estimen i la volen Lliure, Plena i Rica !

 

 

NECESSITEM UN ESTADISTA: Puigdemont i el “DORC” ???

 

DIARI OFICIAL DE LA REPÚBLICA CATALANA “DORC” … QUI? … QUAN?

 

TEO VIDAL i SOL Vidal22.05.2018 | 12:19
Gràcies, ens falten eines i proposo (la iniciativa no és meua, ni personal però ve de Catalunya nord sí: J. Becat)

Prou de referint-nos i vigilar el DOGC, el que publicarà o no
Que la generalitat no està ocupada, manada, i atemorida (segons qui)?

QUE
Visqui el DORC!
Qui gosarà engegar-ho i utilitzar lo ARA?

No creieu que no seria unicament tot un simblol però molt més?:
SERIA també una eina concreta i pràctica/útil: publicant textos NOSTRES (al 100%) oficials i per començar els 21 decrets parats i no firmats per què no?
i +: textos internacionals que ens conforten, dels quals a vegada parlem però realment els coneixem? Fent-los nostres.

Els textos als qual ens referirem i seguirem i aplicarem sense esperar, els ciutadans independents i lliures de la república catalana!

QUI?
Puigdemon? Torra? El nostre Parlament? Junts i alhora?

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-seua-violencia-la-seua-derrota-editorial-vicent-partal/

 

COMUNICAT DEL CDR*bic:_ Dir PROU ! vol dir acabar la feina del 27 d’octubre del 2017

 

COMUNICAT DEL BIC, Berguedans per a la Independència de Catalunya.

Actualment “CDR*bic”, Catalans -nacional i politicament- en Defensa de la República, Catalana i Independent”.

_______

1  –  Ens Reafirmem en el Sí al Referèndum “Vinculant” d’Autodeterminació de Catalunya del dia 1 d’Octubre de l’any 2017.
.
2 –  Ens comprometem i ens preparem per a completar el mandat de la DUI votada al Parlament de Catalunya per la Majoria de 72 diputats a primera hora de la tarda del dia 27 d’Octubre del mateix any 2017. Tot el que va faltar fer, l’ajuda econòmica, política i militar que calgui per fer el que no vam fer.
.
3 –  Creiem que és urgent l’hora en la que cal portar l’esmentada DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per a la seva aprovació i certificació, tal com es va fer en el cas de la DUI de Kosovo.
.
4  –  El darrer pas del “Procés de Recuperació de la set vegades centenària Independència de Catalunya (985-1714) serà assolir l’Ingrés de l’Estat Català en forma de República en l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
.
BIC*CDR     (President actual i vocals)

IN MEMORIAM de Josep Espelt

  

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’Estat Espanyol i els que li fan costat practiquen el terrorisme d’estat

«Diuen que el meu fill és un terrorista. Volen detenir el meu fill perquè diuen que és un terrorista. M’ho he de repetir una infinitat de vegades per creure-m’ho. És un malson, del qual no en desperto. Jo no sóc experta en lleis ni en codis penals, però des d’un pensament lògic i planer, terrorisme té a veure amb terror. I jo us dic que, de terror, sí que n’hi ha. Qui t’acusa és qui l’imparteix. És terror quan t’entren a casa de matinada advertint que et tiraran la porta a terra. És terror quan escodrinyen tots els racons de casa teva, de la teva intimitat, buscant no saps ben bé què, dient-te “colabore, señora, colabore”. És terror quan troben a l’habitació del teu fill uns cordills, i tot i que els expliques quin és el seu ús innocent, apunten a l’acta de l’escorcoll que han trobat metxes. Impotència. És terror quan tractant-te de manera educada i correcta saps que t’arruïnen la vida en aquell mateix moment. Saps que mai res no tornarà a ser com abans. És terror quan, en marxar, et fan una encaixada de mans però et veuen com la mare d’un terrorista. Això és crueltat, això és cinisme. És terror quan constates que aquells que t’han de protegir de perills dolents t’acusen del que no és cert, del que no has fet i et deixen impotent, exposat i assenyalat i vulnerable. És terror quan, sabent-te amb la veritat i la raó, sents que no tens opcions. És terror quan de manera atzarosa, gratuïta, insensible, agressiva, intencionada, t’utilitzen per a atemorir la societat. Amb l’energia d’un llamp, quan et cau al cap, no et maten, però et pretenen destrossar el fill, a tu, als que més estimes, la teva gent, quan les paraules injustícia, brutalitat, manipulació, violència, desproporció, terror queden curtes és que el problema és immens. Mai no hauria pogut imaginar que una cosa així ens pogués passar a nosaltres, li pogués passar al meu fill. Som gent de pau, social, solidaris, compromesos, amb vocació de servei als altres. Amb la mà ben estesa et donen la gran bufetada, pretenen fer trontollar aquells valors i principis que durant generacions familiars hem anat forjant com un gran tresor. I quan veig la vora de l’abisme penso que el gir punxegut del futur i en el noble fill malmès trobo mans adolorides també, incondicionals i valentes, que m’estiren amunt i em fan mirar el cel. Mai els ho podré agrair del tot. Gràcies. Injectar prepotentment el verí del dolor i de la por és molt mesquí, però el que ignoren és que sabrem transformar el verí en exilir de vida, dignitat, esperances i somnis.»

Mare de l’Adrià


Pacte d’igualtat i reciprocitat, Estratègia Republicana compartida, Pacte de Coordinació Republicana?

On és la Unitat Republicana?    Capdavanters, objectiu, estratègia?

Per la República de l’Elefant de les cadenes pesades que no sap o no es creu que les té trencades. La por de sempre … tard i malament!

Quim Torra és un bon candidat de Primer Ministre Català i Puigdemont ara pot esdevenir com President de la naixent República enclaustrada, ai las, dins de la incubadora, però el Programa estratègic plenament compartit no és prou madur, no és prou madur o més ben dit no es veu per enlloc.

Ho fa la por de Junts x Catalunya i d’ERC envers la CUP, temen que, en un escenari de repressió i amenaces contínues de part dels poders espanyols, la CUP els obligui anar on ells per por a Espanya no volen anar.

És el dolor de l’esclavatge … la por a la presó i a les multes desorbitades d’un amo imperialista, fatxenda i lladre a més no poder, lladre desbocat de bens i de dignitat.

Només el dolor infinit i insuportable ens pot donar força i empenta per abandonar aquesta presó en un acte de ruptura total. Hem de trencar la por però tenim por de fer-ho i la por ens tenalla la ment i ens barra l’estratègia total i compartida.

Estem en guerra, una guerra en aparença freda, una guerra que dura molt més de 300 anys, Espanya o les Castelles per ocupar-nos, absorbir-nos, dominar-nos i fer prevaldre els seus drets de conquesta per sobre dels nostres drets i constitucions, no solament les del Principat, sinó també les de les Illes i del País Valencià, la Franja i la Catalunya Nord.

Estem en guerra, Espanya té les forces d’ocupació i legals, nosaltres l’anhel i la necessitat d’escapar-nos d’una vegada per sempre de les seves urpes, ells ens agredeixen sempre de totes maneres, lleis, escanyament econòmic, limitació d’infraestructures, majories altament desproporcionades al “Parlamento” i al “Senado”, judicatura, policia, exèrcit.

Estem en guerra i Espanya destrueix o intenta destruir, fa tot el possible i més, per anorrear Catalunya i els catalans, la nostra llengua, la nostra escola, el nostre govern i Parlament.

I aquesta guerra en aparença freda s’escalfa quan Espanya veu que Catalunya se’n vol escapar o té possibilitats d’escapar-se’n.

El 27 d’octubre vàrem estar apunt, però la por o la indefinició de Junts x Sí van fer marxa enrere. I la Cup on era? N’era innocent?

Quan s’hagi investit Quim Torra on serà el “Parlament de la República” on seran Junts x Catalunya, ERC i la CUP, quines decisions comunes, consensuades i votades podran constituir una estratègia compartida? El President de la Generalitat de Catalunya tindrà por de moure’s a l`’uníson amb les altres forces independentistes? o s’instaurarà un oblit permanent com el que s’ha establert massa vegades envers la CUP?

En la resposta a això i en el compromís exprés de Quim Torra envers això, potser radica el desllorigador de la Investidura de dilluns.

Cal un contacte directe dels caps de les tres formacions, abans, quan més abans millor de l’acte d’investidura, una taula rodona com la del Rei Artur, on es podés signar aquest acord d’alt nivell, acord de compromís i fidelitat entre tots ells. Com sempre diu el meu company i amic Joan Sabata del BIC de Berga i també membre de Catalunya Acció “seure en una taula i no aixecar-se fins que hi hagi acord, sempre per a Catalunya”.

Per què costa tant això? -perquè hi ha la por enmig i també les ganes de victòria -d’independència, cap altra victòria-. Les estratègies difereixen, fa falta un líder, sí un líder, un home o un equip d’homes que ho regiri tot, amb una força interior clarivident i que arrossegui -un tsunami-. I no em vingueu amb allò de que no hi han o no volem messies! O hi ha lideratge o hi ha submissió i violència i aleshores persisteix la dependència absoluta i alienadora que fa tants anys patim i patirem si no trenquem la por i la ineficàcia.

Salvador Molins, CDR*bic, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

Als enemics de Catalunya: marxeu !

 
Ni Tabarnia, ni Bergabarnia, ni Cagabarnia, ni Arrimabarnia …

Alguns tenen una obsessió en dividir, partir, esquarterar Catalunya … se n’omplen la boca.

Algú té present aquella escena bíblica en la que Salomó per acontentar dues mares, l’una falsa i l’altre veritable, proposa partir la criatura en dues parts?

Catalunya no està dividida en tants per cents com pretenen alguns enemics de la Nació Catalana. Hi ha persones que viuen a Catalunya amb autoodi permanent i incapacitat manifesta per a fer-se membres del Poble Català que un dia més o menys llunyà els va acollir. No s’han integrat mai ni es volen integrar mai, i per acció o omissió exerceixen de colonitzadors amb el mateix aire i les mateixes maneres supremacistes de quan els espanyols exercien d’altius colonitzadors a la Guinea Equatorial.

Aquests magnats de l’autoodi i de l’odi encobert a tot el que és genuïnament català volen arrossegar a les seves posicions a molta gent arribada d’arreu fa pocs anys, volen que com ells siguin immigrats permanentment enlloc de transformar-se en persones que sense oblidar les seves arrels s’integrin al cent per cent com a Catalans de ple Dret i bon esperit.

Catalunya és amable i acull a totes les persones. Honorabilitat comporta honorabilitat. Que ningú es deixi enganyar per aquella mala gent que malda per sotmetre Catalunya i els catalans a cap imperi, sigui l’espanyol, el francès o el que sigui. Catalans tots, arribats de tots els temps, no us deixeu arrossegar per aquesta mala gent.

La Catalunya lliure, plena i rica que estem construint és de tots i per a tots, per a ser-ne plenament membres sans i feliços sols cal estimar-la amb un amor senzill i veritable, no pas amb un pretès amor negatiu, colonitzador i alienador.

Ser Català és estimar Catalunya i la seva llengua, viure i deixar viure, defensar aquesta terra i la seva llibertat, la seva independència.

Salvador Molins (CDR*bic)

Ni Bergabarnia, ni Cagarnia, ni Arrimadarnia …

Ser Català és estimar Catalunya i la seva llengua.