Independitzar Catalunya o salvar espaÑa?
Pujol va ser l’home d’Espanya a Catalunya quan va sortir de la presó per allò dels fets del Palau de la Música, va començar, dit d’alguna manera, la seva lluita política.
Sempre hi ha un home que és aprofitat pels laboratoris d’Espanya. Potser Roca també ho va ser. Després Maragall, ara Aragonès, també la Colau és clarament un producte del laboratori espanyol, …
Espanya guarda de cadascú de nosaltres inculpacions per quan les necessiti, sap coses que ens pot tirar a sobre en forma de merda i quan li cal les utilitza sense complexos ni miraments, ben al contrari, cruelment i despietada, si són petites les fa grans, si no n’hi ha se les inventa.
Pujol havia d’haver ajudat l’independentisme, no ho ha fet mai. La Catalunya que ens va deixar és la de cartró pedra, ens pensàvem il·lusos que era de veritat i sols era una concessió gratuïta, condicional i limitada del monarca i els poders espanyols.
Espanya el té enganxat pels petrecols amenaçant directament la seva família, sols això deu justificar el seu silenci. Ell ha dit públicament que si ho vulgues podria “tirar de la manta” però no ho farà, crec que està amenaçat.
Quan el van voler defenestrar, el seu fill polític va haver de plegar.
Intentant destruir Pujol no han destruït Catalunya, potser encara ens van fer un favor, si no hagués passat res de tot això, els catalans ara tindríem dues dinasties, una a Madrid, els Borbons, i una altra a Barcelona, els Pujol. D’aquesta darrera ens en vam escapar.
Ara Espanya prepara un altre home de laboratori per tal de subjugar una vegada més Catalunya.
Em refereixo a Sandro Rosell ex president del Barça. Jo no vaig entendre perquè el van empresonar dos anys sense cap sentit, però ara ja he lligat caps, durant dos anys l’han preparat per a ésser el nou home d’Espanya a Catalunya, una mena de síndrome d’Estocolm a l’avançada.
No és cap secret, homes lluitadors i de bona fe que estimen Catalunya no poden entrar en els circuits electorals, ho hem vist a Primàries i en altres casos que tots coneixem, però hi ha unes elits que quan s’ho proposen forren de diners aquells que els interessen i en dos dies els tens al capdamunt. La Colau n’és una. I jo crec que el cas Rosell no té altra explicació.
El 1r d’octubre vam votar Independència en forma de República Catalana i el 27 d’octubre de 2017 el Parlament Català va votar la DUI i aquesta va guanyar per 72 diputats, només en calien 68. Ara toca completar aquesta DUI catalana i com van fer els Kosovesos ens cal portar-la al Tribunal de Dret Internacional de La Haia. Per la nostra part, catalans lliures, censem-nos al CxR i complim el nostre Mandat del 1r d’octubre de 2017, no titubegem, edifiquem la ja incipient República Catalana Independent.
No puc pas dir que el camí d’una independència sigui fàcil i sempre sigui curt, però el nord ja està decidit i el camí també. No hi ha marxa enrere. Hem de fer que no hi hagi marxa enrere!
Pujol va fallar sempre! No va començar el camí i abans d’ajudar els independentistes omplia de diners “la Feria de Abril” que alguns andalusos havien muntat a Catalunya. Fou l’home d’Espanya, l’estadista d’Espanya i “Roma no paga …”Roma castiga, Roma es revenja, …”
Els Pujol polítics ja són història i millor que segueixi així.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC j
PS1: En memòria de Carles Muñoz Espinalt i de Pere Esteve.
Visquem la Llengua!
Visquem la Independència!
Visquem Catalunya!
No en baixem!
No les abandonem!
PS2: El retorn de Jordi Pujol https://www.vilaweb.cat/noticies/joan-ramon-resina-el-retorn-de-jordi-pujol/
PS3: Només un camí: La Independència. Al CxR som 102.577 censats. I tu?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només un camí: La Independència. Al CxR som 102.577 censats. I tu?
Fa olor de socarrim Rosell és un producte del laboratori de les clavegueres espanyoles.
Com la Colau, com Podem i altres coses, …
Com Pujol que els va sortir mig rana, però el van aprofitar (no hay mal que …)
Aragonès és l’aprenent de Pujol
l’amic de Juan Carlos, coadjutor del bipartidisme del règim i garant de la tranquil·litat a l’oasi català.