Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Abans es deia:
“Cadascú a casa seva. I Déu a la de
tots.”.

Disculpeu, el corrector automàtic fa bestieses escrivint directament des del mateix mòbil.

Algun capsigrany català (?), que afirmava que parlava català però després ho feia en castellà per no sé quina història de la vora del foc i d’Internet, ignorant de la força que hi té a la xarxa, el català, comparativament amb els diferents estats europeus i les diferents llengües europees, …

Té raó un altre comentarisra quan diu que ens hem d’aplicar a la xarxa genersl i a les xarxes socials pel bé de la Llengua Catalana.

I tornant amb el capsigrany eqüestre i tennista i no sé de quines elits més, que va dir que era qüestió de repartiment de poder, i per fer-ho més futbolísticament i apassionadament, … I provincianament va afegir “entre Madrid i Barcelona” vaja com el final de copa que el Barça mai hauria de jugar.

Doncs no lectors, no és qüestió de repartiment de poders ni de calers, sinó que és qüestió de “Respecte”, respectar Catalunya i respectar la seva llengüa. Cadascú a cada seva, i que cada Poble s’autogoverni amb plena llibertat i sigui amo i senyor de les seves coses, no pas les dels altres.

Està bé dir que no passaran i després dir que sí, però que no podran amb nosaltres i que persistirem, perquè quedarà una cosa més fonda, que fa segles que dura i ens fa aguantar.

Però ben mirat és el que ara en diem retòrica. Hauríem de fer com els Ucraïnesos? Deu ser una història de bon explicar, no sé si és certa, diuen que durant l’època de Franco uns activistes catalans havien preparat un atemptat contra “el caudillo de los españoles todos” però que no ho van fer perquè s’hi van barrejar uns infants jugant. En un extrem molt extrem sempre hem estat “cobardones’ O sigui que hem posat per sobre de tot la vida dels nostres en gran estima i pel que sembla també la vida dels altres.

Així, doncs, tan el poeta com Ot Bou recorren i cauen en la retòrica i el victimisme.

Oblidem espaÑa i tots els “españoles”, que se’n vagin a la merda, els que viuen a Catalunya i no volen parlar el català també!

Visquem la llengua i visquem la Independència, … I que tinguem sort!

Vox, Ciutadans, PSOE, PSC/PSOE, PP, … Francisco Franco, Carreró Blanco, Rajoy, Pedro Sánchez, Abascal, Arrimadas, Aznar, Zapatero, Rubalcaba, Alfonso Guerra, …. españoles todos ,,.p

Quan es tracta de Catalunya i del català a efectes pràctics tots són iguals!

El franquisme és espanyolisme, res més que espanyolisme, com tot el que neix a l’espaÑa des de Quevedo i el Conde Duque de Olivares i molts més.

Parlar de Vox només serveix per distreure’ns de la ruptura que ens cal amb tots els que ens volen treballant, pagant, callant i obeint igualment com feien amb els negres de Sidi Ifni.

La comunicació s’ha desplaçat a la xarxa, que ha de ser un espai a conquerir per a la llengua. Cal usar la intel.ligència.

Parlem català, no canviem, i exigim que ens contestin en la nostra llengua (no ens conformem tan sols en que ens entenguin). AIXÍ NO MORIRÀ.

Sense llengua no hi ha nació. I sense nació no hi ha independència. Aquesta és la qüestió.

La batalla per assegurar el present i el futur de la Llengua Catalana només acaba de començar, faci el temps que faci i duri el temps que duri.

Comprometem-nos-hi.
Visquem la Llengua Catalana. Visquem la Independència.

No en baixem, no les abandonem.

Formen part del Mandat del 1r d’octubre:

Edificar la petita però incipient República Catalana Independent

i completar la DUI del 27 d’octubre de 2017.

Llengua i Independència són inseparables i complementàries.

Nació i territori també.

La Llengua i la Independència són indestriables.