Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Gemma R.

16.02.2021  |  23:11

“És la diferència entre viure i desenvolupar-se per poder (si vols) arribar a realitzar-te, o sobreviure amb por sabent que com a molt et mouràs per on et deixin i mai sabràs qui ets o haguessis pogut ser.”

Després d’anys d’indigència política, el procés d’ alliberament nacional em va obligar a fer un esforç extra, no per entendre la política actual, com a bona Taure necessitava entendre tot, tot. D’on venien les coses, les sinèrgies, les antipaties, les complicitats, les divergències. Necessitava poder discutir amb dades i coneixement els nacionalistes espanyols d’esquerres. Els de dretes són massa evidents i fàcils. Tenia clar que el nostre enemic era l’ esquerra espanyolista de tall tant franquista com la dreta, però amb disfressa de sensible amb els col.lectius vulnerables (que si rasques tant se’ ls enfum, són per ells bosses de vots i prou). Vilaweb ha estat una gran font de sabiduria, i m’ ha donat molts fils que estirar. Però m’ he resistit sempre a perdre el meu paper. Cadascú té un lloc a l’ auca del senyor Esteve. I la meva és la de ser la veu dels que com jo no fa tant, no saben dels orígens. I per tant no entraré més enllà del que el sentit comú em permet. Hazel és comunista. Però podria ser independentista liberal de centre, federalista d’ esquerres o republicà de dretes. No importa quin sigui el teu model d’ Estat o de país, no importa com creguis que els problemes es resolen millor per aconseguir equilibris en la teva societat ( fomentant la creativitat i l’ emprenedoria sense deixar enrere ningú, o fomentant un Estat que agafi els recursos del país se’ ls faci seus i decideixi quan li toca a cadascú dels ciutadans sigui quina sigui la seva aportació a la societat. Crec que tots convindriem que el debat no és fàcil si la intenció és essencialment bona). Per tant el que cal posar en valor de Hasel, no és quin és el seu model d’ Estat, ni les seves receptes pels equilibris. El que cal dir d’ ell, és que representa un home valent capaç d’ enfrontar-se a un Estat repressor que no respecta la llibertat d’ expressió i en conseqüència la diversitat i la riquesa dels seus conciutadans. Que ens vol uniformes, a imatge i semblança del que per ells és ” l’ espanyolitat”. Del que per ells és ser un ” ésser sociable” , del que per ells és ser un ” ciutadà de bé” . En resum, que tots veiem la vida sóta el seu prisma suprem, que és la veritat. I Hazel ha dit clar i català que no. Que això no va així. Que els jutges i els polítics són homes de carn i ossos amb els mateixos drets i deures que ell. Que no hi ha castes, que no hi ha éssers superiors a altres, i que com a igual, la seva veu no pot ser considerada il.legal perquè quatre feixistes ho decideixin.

I aquesta lluita no és de Hazel. No és de Valtònyc. No és d’ Altsasua. No són els Jordis, no són els qüasi 3.000 represaliats independentistes per manifestacions vàries. No són els líders polítics empresonats o a l’ exili. No és la sensura a les xarxes, no és la manipulació als mitjants públics i privats. Som tots. Són els nostres fills i néts. I els dels nostres germans i amics. És la democràcia. És la llibertat i els drets civils. És la diferència entre viure i desenvolupar-se per poder (si vols) arribar a realitzar-te, o sobreviure amb por sabent que com a molt et mouràs per on et deixin i mai sabràs qui ets o haguessis pogut ser. A molts dels éssers grisos de Vox ja els hi està bé. Uns perquè els pares ja els ho van deixar fet i no els cal buscar (els de Sarrià-Sant Gervasi), i els altres perquè la seva vulgaritat no els permet veure que pots ser pobre i digne a la vegada, fent-te responsable de la teva vida, dels teus errors i dels teus traumes. No ets a Burkina Fasso col.lega,  ets a Europa. No votis a Vox, mira’t t al mirall i busca ajuda, tens sortides abans que matar al diferent. L’ espanyolisme es retrata amb força i a nosaltres ja ens va bé. Sense por gent. Nació contra nació. La propera legislatura serà Vox contra l’ independentisme. Qui dubtarà allà fora que som l’última colònia del règim de 1714? Que els bombin, cara a cara. Qui té por? Jo no.

ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP

16.02.2021  |  23:37

1. “Ellos” ho tenen clar, malgrat estar femant l’hort tots els dies per a que les moscardes verdes vagen a nodrir-s’hi dels fems llançats.

“Exaltados cortan calles y queman contenedores en una protesta independentista en València”

https://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/concentracion-valencia-favor-20210216203323-nt.html

Per si d’un cas a València s’ha repartit llenya com no veia des de finals dels anys 1970′. M’ha rejovenit, tu !

2. Enhorabona per les manifestacions del M.H.P. Carles Puigdemont i Casademont a Brussel·les defensant Pablo Hasél davant l’acoquinament i silenci de les institucions de la U.E., i després, apegat a roda i fent-li marcatge a l’home a Puigdemont, per la piulada tuïttera d’en Jordi Solé i Ferrando.

3. La izquierda monàrquico-española cagats en els bolquers i xiulant vers un altre lloc i cagant-se des de la poltrona en la mare que ha parit al puto català eixe, en Pablo Hasél, que els despulla junt a l’Emèrito. Com diuen: som com la merda i el budell.

4. No em digueu que no és entendridor el paperot de planyidora que sempre fan els “Podamos” com a part insepable i còmplice del front madrilenc del 155?

El cas d’Asens és digne d’un nivell d’execució dramàtica pròpia d’”Allò que el vent s’endugué”. O s’endurà ben aviat.

Josep Blesa (València)

Ramon Perera

16.02.2021  |  23:42

L’any 2012 els partits polítics catalans només van moure el cul de la cadira quan van veure com estava el carrer.
Probablement el resultat de les eleccions del proppassat diumenge no tindrà prou força per fer que ara moguin fitxa de veritat. Tanmateix, és previsible que torni la moguda al carrer més aviat o més tard, moguda que es pot iniciar per una ‘nimietat’ però que pot crèixer de veritat [exponencialment?] per tal com hi ha molta tensió acumulada a la societat.

I que passarà amb aquest incendi? Aquí sí que no hi ha dubte de que l’estat espanyol, que és un bomber tipus Farenheit 451, s’encarregarà d’abocar-hi benzina.

La reacció popular per protestar contra l’empresonament de Pablo Hasél, que no és un fet de caràcter estrictament independentista, és un indici del nivell de tensió existent a la societat.

Voler fer de profeta és un mal negoci, però en lo que no hi ha dubtes és en la manera de ser del nucli central de l’espanyolisme, consagrat a l’extermini de la diferència i a la anihilació de les diferents nacions de la península, entre elles la catalana. Això assegura la permanència del conflicte i la necessitat de resoldre’l de veritat.

Carles Viñals

17.02.2021  |  00:13

Sense pensar-m’ho gaire, i malgrat pugui desagradar a alguns, -potser molts- dels qui em llegeigin, segueixo aquí el meu comentari d’avui mateix de les 17:34, per dir el que penso sobre el nostre 14-F; no sóc aquí per a una altra cosa. No comparteixo, ja ho he dit, l’optimisme general pels resultats; considero aquestes eleccions una nova oportunitat perduda, i no pas menor. No em sorprèn, perquè perdre oportunitats és l’especialitat nacional catalana, però no pot deixar de doldre’m. De vegades penso que, àdhuc si Espanya s’embranqués demà mateix en una nova guerra civil, tampoc aprofitaríem per marxar, deixant que cremés pels quatre costats, ans correríem a involucrar-nos amb un dels bàndols, com férem el 1936.

No fa gaires dies, vaig adreçar aquí mateix una crida, -gairebé una súplica-, a votar massivament, i aprofitar l’ocasió, malgrat el Covid, o precissament aprofitant la presència del Covid, de deixar constància inequívoca, davant d’Espanya, del món i, sobretot davant nosaltres mateixos, de la nostra voluntat de ser lliures. Doncs bé: Heus açí la resposta:

Jx Cat i ERC han perdut, per abstenció dels seus electors, 712.485 vots; el 34,57% dels obtinguts el 21-D del 2017. I no em consola en absolut que les forces espanyolistes, perdent 896.084 vots, el 40,22%, dels que obtingueren el 2017, s’hagin abstingut més que nosaltres. Abstenir-se, per a ells, és un luxe que es podíen permetre, aixoplugats com estan, per un Estat que els fa la feina. Nosaltres, amb aquest mateix estat com a enemic, estàvem moralment OBLIGATS a repetir la participació del 2017 i, en general, no ho hem fet.

Dic en general, perquè hi ha hagut una formació -una, si més no-, que ha respost a les meves esperances, i que reconec haver criticat molt durament en diverses ocasions, per les seves actuacions puntuals. Aquesta formació ha estat la CUP que, havent obtingut 195.246 vots el 2017, ha revalidat pràcticament aquell resultat, en plena pandèmia, amb 189.087 vots, amb una pèrdua de només 6.159 vots; el 3,16%. Compareu aquest exemple de fidelitat a les pròpies conviccions i a la causa del país amb:

ERC, que amb una abstenció del 35,51% respecte al 2017 ha perdut 332.254 vots, i

JxCat, que amb una abstenció del 34,57% respecte al 2017, n’ha perdut 380.231.

Imagineu quin podría ser ara mateix l’escenari politic, la bomba mediàtica a nivell mundial i les perspectives de triomf per a la causa independentista, si aquestes dues formacions, haguéssin demostrat la fidelitat demostrada per la CUP i votat en la proporció que ella ho ha fet ? I, per favor, no invoqueu el Covid en descàrrec seu. Els joves que tenen la vida per endavant no han dubtat en arriscar-la mínimament per tal de poder-la viure amb dignitat. No hi ha raó per què no ho hagin fet els qui ja han fet una meitat de la vida o els qui es troben a les seves acaballes.

Crec que tinc motius sobrats per no sentir-me content. No espero res del govern que pugui sortir d’aquestes eleccions, i bon goig si no acaba tot en un tripartit que inclogui els enemics de Catalunya com a membres del Govern. Déu faci que m’equivoqui.

Pel que fa al tema d’avui, dir només que em trec el barret davant de Pablo Hasél. Un home que ens ha demostrat que és capaç d’entrar a presó, i fer-ho orgullosament, en defensa d’allò que creu. Un home que ho és, precissament perquè sap pagar el preu de la llibertat i el triomf dels seus ideals. Un home que, amb el seu exemple ha arrossegat darrera d’ell milers de joves, posant l’estat feixista espanyol contra les cordes, com cap polític no ho ha fet.

Ens trobarem a la seva alçada quan estiguem disposats a pagar, com ell, el preu de la llibertat.

17.02.2021  |  00:17

Els autèntics repressors son aquest que formen, o fan formar, els governs per a seguir vivint de la política i, més clara i decebedorament, això que s’autodenomina com a progressisme, l’esquerra aquella que faria falca al Psoe perquè s’adrecés una mica de l’escorada, descarada i sistemàtica, cap a la repressió de la llibertat. Em refereixo als anomenats En Comú Podem … si, podem viure de les nòmines del poder. En cap govern, cap, d’aquesta època anomenada transició – si, transició del franquisme 1.0 al franquisme 2.0 – s’havia donat que en un mateix conjunt familiar hi haguessin dos sous de ministres o, amb més precisió, un de vicepresident i altre de ministra. Per posar un exemple. Apart del desvergonyiment i cridòria de l’alcaldessa de Barcelona i ara de la representant de la mateixa línia, bramant per formar altre tristpartit amb Illa i Aragonés, com a dos mandats precedents, el de Maragall i el de Montilla. És increïble, sinó ho hagués viscut i tastat directament el 2003 a la Vila de Cardedeu. Senzill: CiU (6) i ERC (3) fèiem majoria de govern municipal. Doncs no. ERC va preferir fer el trispartit amb Psc i Icv, es clar, per sumar els mateixos (9) sobre els 17 regidors. Compte, doncs, que encara podem veure més caragirats com els que han donat, regalat, el vot pels pressupostos generals de l’Estat … amb “taula de diàleg” si … on?. Res de nou, és o serà, sota la capa del Sol. Desconèixer la història és tornar a viure-la com si fos la primera vegada. Calma, doncs, i salut, molta salut – física i mental – per a veure, viure i, potser, somriure, un cop més. Com deien aquells ” cosas veredes Sacho que faran falar las piedras”. La partitocràcia, succedani de la democràcia.

Josep Ramon Noy

17.02.2021  |  00:58

Cal desenmascarar d’una vegada aquestes preteses esquerres! Fora caretes! Les esquerres del nostre estat España són com a mínim còmplices necessaris per a la repressió i l’autoritarisme , per a la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals de les persones i els ciutadans. I, ho sento, però tot aquell que vulnera aquests drets és el meu enemic, no el meu adversari! I el combatré tant com pugui i on pugui amb tot el que pugui. Que quedi clar! Sigui de dretes o d’esquerres, m’és igual! En el cas de les esquerres m’atreveixo a dir que hi ha un agravant: la falsedat i el cinisme. No tenen perdó. I si no poden controlar el “deep state” i les clavegueres policials i/o judicials , que ho diguin i que dimiteixin: per coherència i dignitat! I si no ho fan cauen directament en la indecència. Podemos, Assens, Iglesias, què hi feu en un gobierno que és una indecència o una impotència? Plegueu ja! I no em serveix la excusa que vindrà la ultra-dreta, perquè ja fa estona que és aquí, mai s’en ha anat! I mana i talla el bacallà. Si plegueu al menys fareu un darrer servei al país; ara només feu de arcavots.

I a les nostres esquerres Comuns i ERC, què penseu fer? mirar cap un altre cantò amb l’excusa que l’estratègia cap a la independència passa per aquí? Seguireu sent amiguets de Podemos i PsoE i ajudant-los a Madrid? La gent no us ho perdonarà mai, sabeu? Mai! I passareu a la llista dels meus enemics, que no adversaris. Quedeu avisats.