A favor de la retòrica i dels retòrics.
Barnils ens fa palesa una evidència que no hauríem d’oblidar, hi ha coses que els que estiguin capacitats per fer-les les han de fer en silenci, és com un sisè sentit, els de les urnes no devien dubtar ni un segon en fer-ho així. Però seria bo que evitéssim d’autoflagellar-nos parlant de “bocamolls” per exemple, sense potser saber-ho, Barnils també exerceix sovint la retòrica que tan lleugerament a voltes tira per terra. Hi ha una cosa en la que no estic d’acord, en aquest article l’articulista redueix l’independentisme tan sols en dues faccions i ens deixa fora als que esgrimem l’eina de la paraula, molts des del sofà, mentre amb un ull de tant en tant seguim la sèrie de la TV que la nostra parella controla amb el comandament. La paraula i el pensament, eines de la comunitat de Vilaweb i altres comunitats ens vacuna de la son -dormir és morir! Compte amb el silenci, no sigui que tots o molts quedem adormits mentre pensem que algú en silenci ja ho està fent, independitzant Catalunya vull dir, o complint el Mandat que el 1r d’octubre ens vam atorgar. Som independents i encara ens sentim culpables, vam fer la DUI, la hem de completar, … homes de poca fe! Fe que també és actuar i sentir i comunicar … Que la República Catalana Independent és petita però viva també és un sentiment i un convenciment. Deia Catalunya Acció, ja al 2004, quan en realitat amb un seguit d’anuncis a l’Avui, a plana completa començava el salt al “Procés d’Independència actual” Deia, “el primer objectiu és portar el nostre país a la independència i com a eina essencial il’lusionar els convençuts”. La il’lusió, la vida, el sentiment i la persistència són eines molt importants i en part són tasca del que erròniament i de forma massa sovint despectiva en diem “retòrica” o “retòrics” . Els 100.000 que ja som ciutadans lliures de la República, perquè conscients del que significa ja ens hem censat al CxR, cal que visquem la Llengua i la Independència, aviam si així il’lusionem, despertem i atraiem als altres dos milions de votants del 1r d’octubre, que votaren aleshores amb coneixement de causa. Fem gran el CxR! Això no és qüestió de retòrica i menys de depressió. Som molts i som tots que ho hem de fer gran i això està molt per sobre i molt lluny dels qui ens volen sotmesos i supeditats. Visca i endavant!
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC
PS:
La Independència també és un sentiment. Ja som 99.966 censats al CxR.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!