Crear un estat de nou paradigma, Catalunya endavant!
Fem-nos independents! Empoderem-nos, centrem-nos en Catalunya i des de Catalunya al món. Concretem el MxI, els partits quan vulguin ja s’hi sumaran, però sense cap poder per sobre del poder del Poble menut català. D’ells no ens en podem refiar, van sempre a la seva. En el fons i de dret, desunits per necessitat i a la seva. Que facin el que facin el MxI ha de ser viu i coordinat.
PS
Vicenç Altaió: “Ens vam equivocar amb la idea de crear un estat antic”
https://www.vilaweb.cat/noticies/vicenc-altaio-ens-vam-equivocar-amb-la-idea-de-crear-un-estat-antic/
Colpisme i MxI, llibre de Damià del Clot
L’analitzador dels cops d’estat Ñ contra la Independència de Catalunya, des del 23F.
“En la situació de l’independentisme i Catalunya, ens cal treballar per a un moviment independentista unitari que englobi tota l’experiència del procés”, diu.” <Aliè als partits polítics autonomistes de fet>
—
“Ara, abans s’han de refer totes les costures i cal ser generosos amb els companys de lluita.”
“—Sou partidari d’una llista unitària?
—Sí, crec que cal una candidatura unitària en les futures eleccions. Això vol dir al parlament, però també al congrés espanyol i al Parlament Europeu. És el que crec. Però, ara mateix, amb la direcció d’Esquerra actual, o les dues direccions d’Esquerra que es proposen, ho veig molt complicat. Tampoc no conec els entorns de Junts i de la CUP i no sé si seria possible. Sigui com sigui, cal molta feina prèvia. Veig el meu partit (ER) molt dèbil, sense rumb clar i guiat per l’animadversió a Junts. El motor que mou la política d’Esquerra, ara mateix, és un motor de ressentiment que no porta res de bo i massa escorat cap al PSC i Comuns. I no ho comparteixo.”
Rubén Cruz
25.08.2024 | 11:58OPCIONS
Senyor D’Andrea (07:47),
La unitat que l’independentisme necessita no és la dels tres partits que se’n diuen. Això és impossible i es descarta tot sol.
La unitat necessària és al voltant d’un objectiu, una sola idea i un símbol d’autodeterminació. Per això crec que tots els protagonistes del procés estan amortitzats, i només el president Puigdemont pot fer el paper de símbol encapçalant una coalició no partidista amb l’únic objectiu d’assolir la independència.
Fàcil de dir i improbable de fer, perquè els drets electorals els tenen els partits, maquinàries que necessiten diners per no desaparèixer, on no tothom que hi milita és independentista i defensarà els seus drets partidistes a jugar a la puta i la Ramoneta. Per això ens veiem com estem ara.
.
Molt encertat el comentari del senyor Figa (11:35)
Jaume Figa
25.08.2024 | 11:35OPCIONS
“Defensa de la unitat de l’estat espanyol”
Aquest anunciat és fals i respon al llenguatge de l’enemic, que molts catalans s’han fet propi.
L’estat espanyol no té interès en la “unitat” d’Espanya, en aquesta paraula rau la falsetat: el seu interès són els fruits de la colònia. L’únic vincle de Catalunya amb Espanya en aquests moments és econòmic, és el de ser subjectes d’explotació colonial. El seu interès és el de la nostra amnèsia per seguir treballant per ells.
Maria Lannoye
25.08.2024 | 11:04OPCIONS
O sigui, tot plegat, resumint els comentaris, l’únic camí cap a l’estat propi seria una llista única, FOC NOU, amb un sol punt al programa
: INDEPENDÈNCIA
Leopold Corbella
25.08.2024 | 09:56OPCIONS
Em soprenen alguns comentaris crítics amb les tesis que explica el Sr Del Clot. He tingut ocasió d’escoltar-lo en altres fòrums, i ara en aquesta entrevista, i em sembla d’una solvència jurídica impecable. No sé a què es refereixen quan li imputen una mentalitat captiva espanyola.
En aquests moments, posar en evidència les abismals mancances democràtiques de l’Estat espanyol, especialment del seu poder judicial, em sembla una mesura estratègica més que oportuna, i de cap manera condiciona altres estratègies més directament implicades en la independència.
Per a mi, és gratament esperançador que el pròleg el subscrigui el MHP Puigdemont, perquè visualitza la imprescindible unitat d’acció que superi les misèries d’aquests darrers anys.
Avançament editorial: ‘Colpisme’, de Damià del Clot https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-colpisme-de-damia-del-clot/
PS1:
MxI – La nostra missió…
La República Catalana Independent
Renegant de la merda de submissió i dels seus carcellers, sicaris i demés capsigranys.
Tan li fa que siguem dos milions els que ho tinguem clar i així ho decidim i que els altres sis vulguin ser espanyols, O no es vulguin complicar la vida.
I si votem monolíticament un sol objectiu? Amb l’esperit Subrepública.
Potser no pots parar el món, la immigració, Espanya, però pots ser sols català lliure de la merda espiritual espanyola.
PS. Vot monolític!
Bandera L’estelada
Constitució de l’Havana
1-O i DUI
Llengua catalana
Nació sencera
Independència plena.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, CDR BIC, Llista Cívica,
Cossos Territorials, MxI
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fem-nos independents! Empoderem-nos! Aquest 11S portem les estelades, símbol de la Llengua, la Nació sencera i la Independència. L’orgull dels catalans lliures!
Ulises 20 (Bétera)
La independència dels valencians
L’únic objectiu favorable per als valencians és la independència. La resta són camins, vials, sendes, curtes, llargues, estretes, interminables si voleu, però cap d’elles és ni serà res que ens puga afavorir. El camí, en aquest cas, no és el missatge, sinyors impostors. De cap manera. Podeu marejar la perdiu tant com voldreu o podreu, perquè tindreu tots els recursos, els mitjans i la repressió de sempre preparada per posar-nos obstacles, forats o pedres grosses. Hi posareu franctiradors, inútils i mediocres a cabassos, ves si n’hi ha que voldran fer el paper. Però res no us valdrà, res que puga invisibilitzar l’horitzó, l’únic possible per als valencians. Els pegats, les mitges tintes, els abaixadors o els oasis (falses promeses i paranys d’una vulgaritat extrema) no serviran per enganyar-nos al 100% dels valencians. Al cinquanta, al setanta, de vegades al vuitanta-cinc per cent dels valencians, sí, amb aquests ho tindreu fàcil uns quants anys, els tafurs espanyols, sobretot perquè teniu el calaix, les misses, les pistoles, la publicitat, els simulacres franquistes, sou els partits espanyolistes… Però un colp perdreu, malgrat tanta ferralla, perdreu, aleshores les ovelles es trauran les esquelles, els marxamos, el número i la llana vella, aleshores s’haurà acabat el camí. Punt i final.