Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

6 d'abril de 2021
0 comentaris

JUNTSxCAT A L’OPOSICIÓ? ELS RESSORTS INDEPENDENTISTES DEL PODER: Govern, Parlament i Oposició.

ALGUNS MOTIUS PELS QUE CREC QUE JUNTSxCAT SERIA BO
QUE LIDERÉS L’OPOSICIÓ INDEPENDENTISTA DES DE FORA DEL GOVERN CATALÀ,
no pas per atacar la Independència sinó per empènyer el govern d’ER i CUP

1 – JUNTSxCAT dins el govern si les coses no són ben clares tindran les mans lligades, la boca tapada i el criteri confús.

2 – JUNTSxCAT dins del govern serà l’opció minoritària, enfront de les dues opcions pretesament esquerranoses, des de fora podrà ser l’àrbitre dels errors o incompliments del govern.

3 – JUNTSxCAT  des de fora del govern podrà confrontar-se i denunciar diàriament les institucions espanyoles sense traves ni miraments.

4 – JUNTSxCAT si forma part del govern pagarà els errors dels altres, quedarà embrutat i no hi haurà alternança.

5 – JUNTSxCAT des de fora no podrà patir entrebancs i deslleialtats i tampoc provocar-les, no hi hauran excuses.

6 – Des de fora del govern podrà denunciar* totes les arbitrarietats espanyoles i espanyolistes, tindrà les mans lliures sense els condicionants del dia a dia del govern autonòmic, que de segur imposaria Artagonès.

*Denunciar contínuament l’incompliment dels pactes internacinals signats per Espanya:                                        “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural.” (Jordi Roca)

Salvador Molins, CLR*CDR/BIC

PS: JUNTSxCAT A L’OPOSICIÓ?
ELS RESSORTS INDEPENDENTISTES DEL PODER: Govern, Parlament i Oposició.

———————

Alguns comentaris (retalls resum) a l’editorial de Vilaweb:
https://www.vilaweb.cat/noticies/borras-fa-un-cop-dautoritat/
(extret de  Vilaweb)

Ismael Calvet   05.04.2021  |  22:34       El scriptum diu molt. El post scriptum ho diu tot.

 

Núria Coma   05.04.2021  |  22:33

… que no es permeti el més mínim dubte, després de soportar 3 anys de fets indecents de parlament.

 

Josep m Uribe-echevarria     05.04.2021  |  22:41

Aixo d’en Nuet, o d’en Tarda, o d’en Rufian si que es verament un escàndol. Infinitament mes greu que el d’en Alonso-Cuevillas.

Mati Sancho   05.04.2021  |  22:51

Benvinguda siga la coherència entre el que es predica i el que es fa. Tant de bo i en uns anys puguem mirar cap enrere i veure que aquest gest marcà un punt d’inflexió en la política i que el fet de no complir amb les promeses electorals té conseqüències per als qui s’obliden del que prometen.

Alex Rodriguez     05.04.2021  |  22:57

Quan ahir vaig escriure que l’estat aprofita qualsevol oportunitat per desestabilitzar, em referia exactament a allò que han fet els comuns, que no són estat però són a la seva òrbita.
Que els comuns presentin un candidat alternatiu hauria de ser una anècdota. Esquerra només havia de dir que acceptarien el canvi de Junts, però continuen instal.lats en la provocació absurda.

Arribats a aquest punt, el millor sembla ser que Junts resti a l’oposició i donar a Esquerra un marge de temps al govern (mai més enllà d’un any) perquè demostri el que sigui que volen fer per assolir la independència. Ara mateix estan sota greu sospita, després de quatre anys de missatges contradictoris.

I d’aquí a un any, a tot estirar, quan sigui evident que no tenen cap pla real, eleccions i que el poble decideixi.

 

Ed Garrido    05.04.2021  |  22:58

Bon editorial. Potser havia d’acabar així, però cal reconèixer la feina d’un gran patriota com es el Sr Alonso-Cuevillas. La postura del Sr Nuet <No sóc i vull aturar-ho> és la mateixa que la dels dirigents d’ER <?>, però ell no té més remei que ser sincer.

Joan Cusidó    05.04.2021  |  22:58

En referència al PS : Només el fet de pensar-s’ho ja diu com anirà aquesta legislatura…

 

Jordi Roca   05.04.2021  |  23:08

La solució en part del problema original pot venir de fer al Parlament una proposta de resolució enunciant simplement fonts literals del boe:
Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural.
I així serien els menys demòcrates els qui potser se’n desmarquessin. Si ho denuncien o hi voten en contra, estarien deixant en evidència un cop més el seu poc compromís amb la democràcia i els drets humans. I tot el que sigui expandir el coneixement dels Pactes Internacionals de Drets Humans que l’estat espanyol diu subscriure, mai serà sobrer.

 

Carles Viñals     05.04.2021  |  23:24

Les revolucions (i l’alliberament nacional és la més necessària de totes), no són possibles sense un lider que SE LA CREGUI, vulgui MANAR, i al voltant del qual s’apleguin LLEIALMENT els col.laboradors, amb FÈRRIA DISCIPLINA. Disciplina que implica, en primer lloc, remar TOTS en la direcció que ordena el capità, abstenint-se d’actuacions i declaracions contraries a la línia politica de la pròpia formaciò.

Digueu-me taliban, militarista o autoritari, si voleu, perquè no m’importa. Crec en la DISCIPLINA, com a virtud i garantia de la indispensable UNITAT D’ACCIÓ per l’assoliment d’un objectiu; en el nostre cas, l’alliberament nacional. Les discrepancies, divergències, i dubtes es plantegen EN PRIVAT i, si no hi ha acord, hom dimiteix del càrrec. Però si s’hi arriba a un acord, es compleix fil per randa amb l’acordat, sense donar als votants la descoratjadora impressió d’una direcció desunida i desautoritzada, on cadascú campa pel seu costat.

El Sr. Partal es demanava ahir si Laura Borràs estaria d’acord amb les paraules de Jaume Alonso Cuevillas. Avui té la resposta. Aprovo la ràpida i enèrgica decissió de la Sra. Borràs i espero que no sigui l’única que prengui si fos necessari, en pro de la causa que diem defensar.

 

Miquel Amorós     05.04.2021  |  23:27

…  Espero que JUNTS segueixin la mateixa línia, resisteixi la temptació de les cadires i passi a la oposició. És el millor que poden fer en aquestes circumstàncies.
I que investeixin el ‘cigronet’. Però a un preu. No els hi pot sortir de franc.
A canvi, ERC estarien obligats a signar una moció de censura per dins d’un any. Temps més que suficient per haver aconseguit la taula de diàleg i tota la resta del compte de fades que els hi prometen a la bona gent.
I respecte la CUP a veure si aconsegueix tots els mínims que diuen sense els seus enemics i vetats de JUNTS.
Ja s’ho faran solets i d’aquí a un any en tornem a parlar.
No és cap pèrdua de temps si aquest termini serveix per desemmascarar els mentiders.

 

Josep Ramon Noy             05.04.2021  |  23:35

…  Hem vist, per exemple, que en el pacte entre Esquerra Republicana i la CUP se signaven acords que no es poden complir”. Exacte tot el que dius: clavat!   Sí, el pragmatisme el que hauria de dir és que la Generalitat des de fa més de 3 anys és buida de tot poder real; i que

per a complir el pacte de ERC-CUP no hi hauran diners si no fem la Independència ja, ara mateix, 

Per tant l’urgent és recuperrar poder real, i això no es farà sense tenir en compte que
l’unic i verdader poder real és al carrer i a la gent; i en conseqüència el que cal és guanyar credibilitat i prestigi al carrer i davant la gent, i empoderar-la i atiar-la, sense por!! (aspecte bàsic). Si els politics electes recuperen aquest camí sense por i amb confiança la gent els donarà poder i podrem tirar endavant.

En el referent als comuns prefereixo callar: tanta mesquinesa i roinesa em supera de molt….

 

Melitó Camprubí     05.04.2021  |  23:57

Potser sí que Borràs ha fet un cop d’autoritat. Ja es veurà. El que sembla recomanable en política però és donar els mínims cops possibles perquè sempre acaben sortint blaus on menys t’ho esperes.

 

Rosa Gispert     6.04.2021  |  00:02

…   Com sempre, els voltors del Comuns i ER s’esvaloten a la que oloren sang. Dubto que siguin capaços d’un gest com el que ha fet la Presidènta del Parlament. Ni tan sols d’entendre-ho i respectar-ho.

 

Jaume Riu    06.04.2021  |  00:29     LA MISSIÓ ENCOMANADA

… NO SÓN polítics professionals, que només ESTAN a la política per ser útils al mandat dels ciutadans de l’1-O de 2017 i per res més, han fet un tutorial exemplar d’alta POLÍTICA, que fa recuperar la confiança.
Ens en sortirem.
Quan hi ha una discrepància entre la missió encomanada i els objectius personals, estem acostumats a veure que gairebé sempre es sacrifiquen els objectius polítics estratègics, i no passa res.
Però en aquesta ocasió, la bona notícia és que la professora Laura Borràs, com a Presidenta del Parlament, ha fet prevaler immediatament els objectius polítics estratègics, sense cap dubte, amb la idea clara de quin és el seu compromís polític.
Ja havíem vist aquesta actitud quan el periodista Carles Puigdemont, com a President de la Generalitat, havia demanat que fessin un pas al costat els consellers que personalment no es veien en cor de portar fins a les últimes conseqüències els objectius polítics estratègics del referèndum de l’1-O.
L’advocat i editor Quim Torra, com a President de la Generalitat, s’ha mantingut insubornable i coherent amb els objectius polítics estratègics, malgrat la repressió personal que això li ocasionava.
I és que només els que estan a la política sense ser polítics, per sobre dels objectius personals, poden fer prevaler la missió encomanada.
Així ens en sortirem.

———————-

 

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA:
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!