Ja som 100.123 catalans censats i membres per tant de la República Catalana Independent, lleials al Mandat del 1r d’octubre

12 d'octubre de 2021

0 comentaris

PAÏSOS CATALANS. La guerra dels 314 anys

Primer de tot, plenament d’acord amb el que escriu Partal en el seu editorial d’avui:

“Catalunya qüestió cabdal de l’UE:
Polònia defensa davant el TJUE haver negat la primacia del dret europeu basant-se en l’actuació espanyola que prohibí a Oriol Junqueras de ser eurodiputat. Les proves que la crisi entre Catalunya i Espanya és central a tot això que passa a Europa no paren d’acumular-se.”

Només una objecció, no es tracta d’una crisi sinó d’una guerra que dura més de 307 anys, Espanya atacant Catalunya de mil maneres, inclosa la violència física, l’assassinat, la tortura, la mentida, la repressió i l’extorsió, per a sotmetre-la i espoliar-la, Catalunya per escapar-se de les urpes que la ofeguen i subjuguen, i recuperar la seva plena llibertat, la seva independència.

————-

Segon, una altra objecció, aquesta a un dels comentaris a l’esmentat editorial, concretament al comentari de Jaume Vall, plenament d’acord amb el comentari de Jordi Alvinyà (12.10.2021 | 01:04) “Llegint la proposta d’en Jaume Vall segurament la gent de l’Alt Pirineu ens haurem de plantejar optar per adherir-nos al Principat d’Andorra i deixar enrere qui ens menysté. Mes val no jugar a fer propostes quan no es té el nivell requerit, si no vols ferir els sentiments legítims de molta gent.”

I afegint-hi la meva opinió, és totalment desencertat considerar les Terres de l’Ebre com si fossin un país apart, com sí que ho és l’Aran. La descentralització és més qüestió de l’esperit i el tarannà que no pas de la localització. Es tracta d’assolir mecanismes de representació no pas multiplicar la quantitat de Parlaments. Les Vegueries poden ser bones a nivell administratiu, però no pas a nivell representatiu, en això crec que falla el sistema electoral dissenyat per al CxR que es basa en les Vegueries, per a mi és molt millor i representatiu fer-ho per comarques, per exemple a la 7a regió, podríem trobar-nos que els elegits siguin tots o molts del Bages quedant Berguedà, Osona i Solsonès, no o poc representats. Sr. Valls, per què cert departament el situaria a Manresa i no a Berga, per exemple? No hi ha prou departaments per a tots els pobles o ciutats de Catalunya.

———————–

Tercer, resaltar els punt 2 i 6 del comentari de Josep Blesa (València) (12.10.2021 | 00:26):

“(2) ens cal la “massa crítica” mínima i suficient per a enderrocar l’ocupant. Per això és tan important la invenció dels Països Catalans; perquè uneix el pensament de la filosofia positiva que es nodreix de la realitat i la matemètica de l’estatística. Saber-nos comptar. I al debat d’açò no podem anar amb pre-judicis ni amb dogmes. Puix cap “solució” és vàlida a tot arreu i eternament. Ens hi cal “el cas per cas”.

“(6)

6. Aquests debats “vicentins” són eficaços per per a perfilar quines estructures hem de crear per a ser sostenidores i administradores de la Confederació Catalànica que hem de instituir en les dècades present i vinent. Per tant cal ser eficaços (en temps i energia esmmerçada) i que el rendiment siga màxim.”

Post fet per Salvador Molins Escudé, CLR*CDR/BIC

PS1 : Ja som 100.123 catalans censats i membres per tant de la República Catalana Independent, lleials al Mandat del 1r d’octubre.

PS2: Editorial de Vilaweb, https://www.vilaweb.cat/noticies/santa-innocencia-ara-ja-tot-es-redueix-a-madrid/

PS3: Comentari de Jaume Vall (11.10.2021 | 22:46)

“Molt bé, Oriol Roig, per recordar que Barcelona té tics centralistes que no podem deixar passar a la República Catalana. De fet, en el meu bloc Memoràndum, ja vaig deixar constància de la següent proposta descentralitzadora :

“Descentralització territorial – 4.Estructura de l’estat català:

L’estat es dota d’una estructura a base de sis vegueries i dues regions autònomes.

Territorialitat:

6 regions / vegueries :

Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Penedès, Central.

2 regions autònomes:

Val d’Aran , Terres de l’Ebre, que tinguin parlament propi des de ja mateix.

(Aquestos dies hem pogut llegir les declaracions d’un alt càrrec del PP lamentant-se d’haver delegat l’educació a les autonomies. Mostra un tarannà absorbent, limitador.

(perquè no tinguin ganes de marxar, que no tinguin llibertat). És a la inversa (perquè se senten a gust amb nosaltres, tal com són, no voldran marxar).

Exemple de les banderes suïsses plantades a quasi tots els jardins de les cases, tant al Ticino com a Ginebra, com a Basel.

Per tant, descentralització real.

La descentralització comença per les institucions públiques:

Seus institucionals a repartir:

Barcelona: 1Parlament ; 1Executiu ; 1Banc Central ; 1Conselleria esports ; 1Conselleria exteriors

Badalona: 1 direcció recerca mèdica ; 1 conselleria sanitat

Hospitalet: 1conselleria benestar social ; 1 direcció recerca telecomunicacions

Terrassa / Sabadell: 1 direcció recerca tèxtil ; 1 direcció recerca automobilística

Lleida: 1 conselleria d’agricultura i alimentació ; 1 conselleria medi ambient

Tarragona: 1 conselleria indústria ; 1 direcció de ports

Mataró: 1 direcció recerca tecnològica ; 1 conselleria infraestructures/ habitatge

Santa Coloma Gramenet: 1 conselleria interior

Reus: 1 conselleria comerç

Girona: 1 conselleria turisme ; 1 conselleria economia

Manresa: 1 la seu del senat alternatiu (Assemblea Cívica Persones i Entitats) ; 1 conselleria cultura

Vic: 1 conselleria universitat

Vilafranca Penedès / Vilanova i la Geltrú: 1 direcció recerca agroalimentària ; 1 direcció recerca recursos piscícoles

Terres de l’Ebre i Val d’Aran tindrien el seu propi parlament i executiu.”

PS4: ESPANYA NO CANVIARÀ:

Miquel Gilibert

12.10.2021 | 06:26

Per a estafar algú cal tant l’estafador com la col·laboració de l’estafat.

Jo no crec que el que passa a Madrid sigui un fenomen passatger que acabarà amb la seva autodestrucció perquè s’autoreduiran a la capital i una hora o altra trepitjaran massa ulls de poll. Per la senzilla raó que al poble espanyol, inclòs el de la “España vaciada” ja li està bé i hi col·labora de bon grat. Per qualsevol habitant d’un poble mal comunicat, buidat d’indústria, envellit, sense serveis, amb una estació de tren abandonada i vivint d’un secà precari, és un gran orgull que Madrid sigui com és i cada cop que Madrid inaugura una infrastructura o el Real Madrid guanya un títol, se senten cofois i orgullosos. Per la mateixa raó, quan a les noticies els diuen que a Catalunya s’hi ha invertit un euro de més que l’any anterior se’ls desperta la bèstia anticatalana.

Són així i els han fet així. Aragó mai demanarà que el Prado els torni les nombroses obres de Sixena que tenen als magatzems (ni tan sols exposades), però en canvi no pararan fins que s’emportin els frescos del MNAC. Ara, si els frescos marxessin per anar a parar al Prado, per exemple. se sentirien molt honrats i no badarien boca. Com no ho han fet els valencians amb al Dama D’Elx.

La concepció d’Espanya que tenen no té solució. És el jacobinisme francès però amb boina encastada fins les orelles. Però que ens sembli ridícul, absurd i nociu per a nosaltres i per a ells mateixos, no vol dir que sigui reversible o que tingui un recorregut limitat. Jo crec que, com la monarquia, continuarà infinitament en el temps. Espanya no canviarà. Canviarem nosaltres, per ser com ells, si no fem passos per marxar. De moment ja estan aconseguint eliminar la llengua a passos agegantats, amb la nostra inestimable col·laboració. I gràcies a sòmines com la Colau, fer de Barcelona una ciutat grisa i provinciana digna d’en Porcioles (perquè entre altres coses i malgrat la cosa comuna, l’especulació urbanística i el turisme de baix nivell es poden considerar rampants). D’ací a considerar Madrid com la gran ciutat i la nostra capital (també paraules de la inefable hiperalcaldessa) hi ha un moment. Hi ha fins i tot coses que, si vols guanyar-te un futur, més val que marxis de Barcelona. L’audiovisual n’és un exemple.

Per tant, compte amb menystenir la cridòria histèrica d’Ayusos i Almeidas: saben perfectament què fan i quins objectius volen aconseguir. I se n’estan sortint mentre la gent (naturalment a Espanya, i malauradament a Catalunya) no fa rer per evitar-ho. Madrid serà un no-lloc, però és com l’albatros: capaç de volar tot i que els enginyers aeronàutics diuen que no hauria de poder; però ell no ho sap.